La UE enceta la reforma
França i Alemanya plantegen menys decisions per unanimitat
Els caps d’estat i de govern inicien el debat sobre com millorar el funcionament de la Unió Europea
L’objectiu és preparar el club comunitari perquè pugui assumir més de trenta membres a partir del 2030
La Unió Europea (UE) escalfa els motors per poder donar la benvinguda a nous membres. Al bloc comunitari se l’acumulen els candidats a l’adhesió. Ja en són vuit i alguns esperen des de fa més d’una dècada. La candidatura d’Ucraïna, en plena invasió russa, ha accelerat un debat que el club comunitari feia temps que tenia pendent: pot l’actual UE incloure més membres? Aquesta serà la pregunta que els líders europeus intentaran començar a respondre en la trobada informal d’avui a Granada (Andalusia). El debat arriba després que l’eix francoalemany fes un pas endavant amb una proposta per preparar la UE per a l’ampliació a més de trenta membres. Després d’un temps de crisi en què l’aliança entre França i Alemanya no ha passat pel seu millor moment, París i Berlín han marcat la ruta per reformar la Unió Europea.
Canvis en el pressupost
La recepta de les dues capitals europees apunta a una reforma pressupostària, reduir el nombre de comissaris, vincular els fons europeus de manera més estricta al compliment de l’estat de dret i limitar les decisions per unanimitat al Consell Europeu per anar a un sistema de votació per majories. “La qüestió de l’ampliació ja no és si sí o si no, ni quan, sinó com”, va afirmar la secretària d’estat d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, en la presentació de la proposta, elaborada per dotze experts i que remarca que ara per ara “la UE no està preparada per donar la benvinguda a nous membres”.
El full de ruta francoalemany planteja aplacar un dels temors que la UE té sobre l’ampliació: el bloqueig per la necessitat d’unanimitat entre els estats en qüestions que es consideren sensibles, com ara la mateixa adhesió, la política exterior i de seguretat, la fiscalitat i les finances de la Unió Europea. Amb vint-i-set estats ja és sovint complicat tirar endavant algunes iniciatives. No queda lluny quan Polònia i Hongria bloquejaven el pressupost europeu per la vinculació dels fons al respecte de l’estat de dret i Budapest també va intentar vetar l’enviament d’armes a Ucraïna. Amb més de trenta membres, aconseguir la unanimitat seria encara més difícil.
Per resoldre el possible bloqueig, la proposta francoalemanya redueix la llista de qüestions per a les quals seria necessari el sí de tots els estats i la deixen en només política exterior, defensa i seguretat. Així en queden fora, per exemple, les decisions sobre impostos.
Reforçar l’estat de dret
Un dels punts que els experts remarquen és la necessitat de reforçar l’estat de dret perquè sigui un pilar central de la futura UE, més que ara. L’estat de dret ha estat el protagonista d’enfrontaments entre la Comissió Europea i alguns dels últims membres que s’han incorporat al club comunitari, principalment Hongria i Polònia. “És un principi constitucional no negociable per al funcionament de la UE”, remarca el text.
D’altra banda, el full de ruta de París i Berlín planteja millorar el funcionament de la UE amb la reducció del nombre de comissaris de l’executiu comunitari. Actualment, cada estat en té un i la idea és que això deixi de ser obligatori per no sumar un nou comissari per país que entra al bloc. Els experts plantegen que cada país hi tingui representants, però en càrrecs de segona línia. També es limitaria el nombre d’eurodiputats a 751 o menys.
L’experta Thu Nguyen –una de les persones que han elaborat la proposta francoalemanya– remarca la necessitat també que la reforma de la Unió Europea inclogui la veu dels ciutadans. “Hem d’assegurar que no sigui un debat només entre estats i institucions, sinó que els ciutadans també hi siguin”, va explicar en un seminari organitzat pel centre Calling Europe. Al seu torn, Kalypso Nicolaidis, professora de la Universitat d’Oxford, va insistir en les pors que, especialment, els estats més petits i perifèrics tenen envers propostes que surten de França i Alemanya. “Tenen por de ser controlats pels grans”, va subratllar Nicolaidis. La proposta francoalemanya, encarregada als experts al gener, mostra que ja fa temps que la UE sap que ha de pensar quin serà el seu futur. “El consens general és que cal aquest debat”, indicava la secretària d’estat d’Afers Europeus alemanya, Anna Lührmann.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prémer l’accelerador d’aquest debat en el discurs sobre el discurs de la Unió que va pronunciar a meitat de setembre a Estrasburg, en el qual va apuntar a una UE de més de trenta membres. Ara, el debat s’eleva a nivell de caps d’estat en la cimera informal a Granada, una discussió que posarà ja definitivament la reforma sobre la taula. En la trobada també s’espera que els Vint-i-set abordin, a petició d’Itàlia, la qüestió migratòria. Tot això, en un moment en què la UE ja comença a veure la llum per tirar endavant el pacte migratori i d’asil, aprovat dimecres.