Trens cap al nord

Amb deu minuts de retard va aparèixer Joaquín Sabina al Palau Sant Jordi, barret blanc i guitarra acústica per interpretar el vell tema Cuando era más joven, autèntic himne autobiogràfic sobre exilis, amors, passaports i insomnis, ambientat en trens que viatjaven cap al nord. En plena litúrgia va dir que estava molt content de tornar a Barcelona enmig d’una gira que ha travessat dos continents. Abans de les més de vint cançons va recitar un poema ple de records inesborrables, en la tònica general decadent d’una gira, amb un cert regust de comiat. La veritat és que el vam veure més en forma que en ocasions anteriors. El to amable i pròxim contrastava amb els tòpics sobre passar-nos a baioneta que va fer en un desgraciat vídeo amb Arturo Pérez Reverte que es pot veure a la xarxa, “borregueando”, tal com diu un dels meus amics. Dimecres mostrava una actitud de retrobament amb el país, fins i tot per oferir algun agraïment en català abans del segon tema, Sintiéndolo mucho: “Aunque al fúsil no le quede ni un cartucho”, també clarament biogràfic. Veu trencada, però reitero que molt millor que en als últimes concerts aquí. I sempre inspirat, com es comprova en temes com Lo niego todo, un poemot farcit de sentiment. “Me duele más la muerte de un amigo que la que a mi me ronda”: el vers contundent de Lágrimas de mármol va servir perquè el cantautor d’Úbeda entrés en zona d’obituari generacional, dels vells col·legues de farra i guitarra.

Sabina va recordar amics desapareguts com Krahe, Aute i Milanés, o la retirada de Serrat. Era tot just del Boulevard de los sueños rotos, inspirat en la incomparable Chavela Vargas, “paloma negra de los excesos”. Tal com va explicar, la primera part va ser més enfocada als nous temes, perdent oli en alguns versos decididament incorrectes, per no dir rancis: “la menopausa d’una dona fatal”. En una de les barres del bar, una noia de Badalona de 27 anys, no sé si fatal o no, em va mostrar els tatuatges amb versos de Sabina, contenta de veure’l per primer cop. Cal dir que hi havia molt públic jove, ballant i corejant les cançons. També va haver-hi temps perquè Mara Barros, el veterà Antonio García de Diego i Jaime Asúa donessin un descans a la veu del figura, que esperem no es retiri perquè li queda molta mili.