Puigdemont, Ponsatí i Comín demanen que es recusi Llarena per qüestionar l’amnistia

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín han tornat a presentar al Tribunal Suprem (TS) una petició de recusació contra el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa contra ells per haver-se pronunciat sobre la constitucionalitat d’una hipotètica amnistia als perseguits pel procés sobiranista català. Plantegen davant el Suprem la recusació de Llarena perquè consideren que les seves manifestacions sobre l’amnistia “avancen” la seva postura en cas que s’aprovi la llei i apunten que farà “el que estigui a les mans per impedir-ne l’aplicació” en el cas de l’expresident, segons informa EFE i ho avancés El Món.

Les declaracions es van produir en un acte celebrat l’11 de setembre passat a la Facultat de Dret de Burgos, on va assenyalar que cal plantejar-se si la Constitució “permet o no l’amnistia” i, posteriorment, valorar si aquesta eventual llei “és legítima o si es justifica”.

En el seu escrit, l’advocat Gonzalo Boye critica que la “manca d’imparcialitat” de Llarena el porti a “qüestionar, fins i tot, la legitimitat de les normes que puguin arribar a gestar, o no, els representants de la sobirania popular” i que es pronunciï sobre una llei que “ni tan sols existeix”.

També retreu a Llarena que opinés sobre la necessitat d’una norma, cosa que a parer seu suposa “endinsar-se molt en l’exposició d’una absoluta falta d’imparcialitat”.

Segons l’escrit, les manifestacions del magistrat “són prou clares” respecte a una llei que ni tan sols ha arrencat el tràmit parlamentari i que “excedeix de les seves funcions jurisdiccionals”.

Per al lletrat, la imparcialitat judicial és “una exigència obligada” que deriva del Conveni Europeu de Drets Humans, de l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i de l’article 24 de la Constitució. Per aquest motiu, considera que la jurisprudència “clarament obliga un examen detingut de les circumstàncies que concorren” en el cas de Llarena després de les seves manifestacions públiques.

Boye recorda en el seu escrit que el magistrat recusat “ha dictat nombroses resolucions judicials” en què ha posat de manifest la seva “evident parcialitat”, a la qual cosa se suma el fet que recentment acceptés una distinció de la Fundació Villacisneros, “d’extrema dreta”, per la seva actuació en la causa del procés. En aquest cas el Tribunal Suprem va rebutjar la recusació que també van presentar els exmembres del govern català.

D’altra banda, l’advocat ha presentat un recurs contra la resolució que va dictar Llarena emplaçant Puigdemont a justificar si ha recorregut davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè li restableixi la seva immunitat com a parlamentari, que una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va retirar.

En aquest sentit, Boye replica a Llarena que no hi ha cap “norma legal” que l’habiliti per requerir aquest tipus d’informació i que, en tot cas, aquesta petició s’hauria de cursar a través d’una resolució motivada.