ERC i Trias x Barcelona porten una proposició a favor de l’amnistia al ple municipal

Els grups municipals de Trias x Barcelona i ERC han presentat una proposició a favor de l’amnistia que es debatrà en el proper ple municipal. El text conjunt insta el consistori a donar suport a la tramitació d’una llei d’amnistia a les Corts espanyoles en referència als “fets, accions i omissions d’intencionalitat política vinculades a l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, tipificats com a infracció penal o administrativa” que hagin tingut lloc entre l’1 de gener del 2013 i l’entrada en vigor de la llei.

D’aquesta manera, els dos grups esperen el suport dels comuns, que ja l’ha confirmat, i almenys l’abstenció del PSC, amb qui ja han parlat.

El text diu que l’amnistia serviria per “retornar el legítim i necessari debat democràtic a la vida política, tot garantint la no reiteració d’accions judicials o administratives que vulguin perseguir-lo o negar-lo”.

La proposició, presentada de forma conjunta pels líders dels dos grups, Xavier Trias i Ernest Maragall, argumenta que l’amnistia “apareix com la millor via de desjudicialització i la resolució del conflicte” i perquè “en una societat democràtica, el lliure exercici dels drets polítics no hauria de tenir com a resposta la via de la justícia penal”. També assegura que la sobirania del Parlament per emparar el debat polític i les llibertats d’expressió, reunió, manifestació i participació política “defineixen la salut democràtica d’una societat”.

Per últim, la resolució recorda que l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i el Comitè de Drets Humans de l’ONU insten a preservar els drets i llibertats de tots els ciutadans “per retornar el debat democràtic a la política i sostreure’l de la intervenció judicial”. Afegeixen que Barcelona té una “especial significació” per contribuir a la resolució definitiva del conflicte polític, “tot exercint la seva reconeguda condició de capital dels drets i les llibertats”.

Maragall ha declarat que “l’amnistia és un punt d’inflexió i la capital de Catalunya, aquest ajuntament, no s’ha de quedar d’espectador, sinó que ha d’afirmar la seva posició i exercir de capital del país, especialment en el camp dels drets i les llibertats”.

Trias ha dit que l’amnistia pretén resoldre un conflicte “polític, no delinqüencial, ni de terrorisme o malversació”. “Malauradament, en molts casos l’Estat espanyol en comptes de negociar ha decidit combatre-ho amb la llei utilitzant la justícia de manera equivocada”. Per això, creu que ara és l’hora que Barcelona “es manifesti de manera clara”.

El republicà ha afirmat estar “convençut” que la proposició tirarà endavant, i ha apel·lat directament els socialistes: “no podria entendre que el PSC votés en contra”, ha insistit. Trias ha dit que veuria “molt malament” el vot contrari del PSC.

Maragall i Trias han explicat que el PP ha presentat una resolució contra l’amnistia i el PSC una altra on apel·la al diàleg. Per això, creuen que el PSC votarà contra la del PP i es podria abstenir en la presentada pels independentistes.

“La Llei d’Amnistia no ha de ser el final de res, sinó l’inici d’una nova etapa en què la defensa del dret a l’autodeterminació tingui camí”, ha reblat Maragall. “El fet de fer-ho plegats amb Junts vol dir que estem fent un millor servei al país, treballant conjuntament en coses que compartim amb bona part de la ciutadania, i fent-ho formalment, no només amb paraules”, ha reblat.

Posteriorment, el portaveu de Barcelona en Comú, Jordi Martí, ha declarat que votaran a favor de la proposició perquè sempre s’han “posicionat partidaris de desjudicialitzar la vida política”. Martí ha volgut posar en valor la feina dels comuns liderant a l’Estat la denominada ’Via Asens’, que va permetre la modificació del Codi Penal i va resoldre a través dels indults la presó injusta que patien alguns dels dirigents dels partits i entitats que havien encapçalat el procés a Catalunya.

Tot i així, el portaveu ha recordat que som “davant una oportunitat històrica de passar pàgina i resoldre un conflicte enquistat en les relacions entre Catalunya i Espanya” i que, en aquest marc, s’ha de permetre tirar endavant les negociacions amb la discreció necessària per tal de no “posar pals a les rodes”.