La crònica
Derna, òrfena; una ciutat sense mares ni líders
La cerca per trobar supervivents a la ciutat líbia de Derna deixa pas a la cerca per trobar mares lactants. Les milers de persones mortes i desaparegudes després de les pitjors inundacions de què es té constància al nord d’Àfrica van ser arrencades de famílies que les troben a faltar. L’aigua que va submergir barris sencers de la ciutat de Derna, al nord-est del país, va endur-se mares que mai més han aparegut. Ara grups humanitaris i ciutadans mobilitzats a títol personal mouen mans i mànigues perquè nadons en edat de lactància no morin de gana ni quedin desemparats.
Centenars d’infants que estan separats de les seves famílies han passat els darrers dies i nits allotjats en dues escoles de Derna habilitades per donar sostre a qui ja no en té. La periodista local Noura Eljerbi calcula que els infants refugiats en aquests dos centres són 400 en total. Cada dia que passa hi ha persones desesperades que es presenten en aquestes escoles buscant els seus éssers estimats.
La Mitja Lluna Roja compta més de 10.000 persones que continuen desaparegudes, mentre que l’Organització Mundial de la Salut té anotats els noms de 4.000 persones mortes, una xifra que altres comptes governamentals o humanitaris eleven per damunt dels 11.000. Als barris de Derna que van ser arrasats per l’aigua hi vivien treballadors migrants. Ara per ara, l’Organització Mundial per les Migracions ha trobat 429 persones mortes originàries d’Egipte, el Sudan, Palestina o Bangladesh. “Aquesta xifra continuarà pujant”, indiquen treballadors de l’entitat en declaracions a El Punt Avui. Segons l’organització, hi ha més de 30.000 persones de Derna desplaçades i assistides per grups humanitaris, i són 43.000 les que dormen a tota la regió sota sostres proveïts per accions humanitàries. Això, reconeixen, no inclou milers de persones desplaçades a altres ciutats del país per ser allotjades a títol personal per persones properes.
“El poble vol la caiguda del parlament!” “La sang dels màrtirs no serà en va!” Són crits que es van sentir repetides vegades en la primera gran demostració de ràbia dirigida cap als responsables polítics del territori. Una multitud enfurismada va trobar-se davant de la mesquita d’Al-Sahaba, la més gran de la ciutat de Derna, per demanar el cap dels líders, que consideren –com a mínim– negligents.
En un comunicat llegit en nom dels manifestants s’exigeix suport internacional per superar els obstacles que les autoritats corrompudes que es reparteixen el pastís a Líbia els posarien a l’hora de demanar justícia. Els residents de Derna van demanar a l’ONU que obrís unes oficines a la ciutat i que s’encetés “una investigació ràpida i accions legals contra els responsables d’aquest desastre”.
Els supervivents de la ciutat de Derna, que abans de la catàstrofe tenia 100.000 habitants, saben que especialistes en la matèria denuncien des del 1998 l’existència d’esquerdes a les dues preses que van cedir el 10 de setembre passat sota la tempesta Daniel. “Aguilah és l’enemic de Déu”, deien els manifestants en referència a Aguilah Saleh, president de Parlament que governa a la meitat est del país: “Els lladres i els traïdors han de ser penjats”, cridaven enfurismats.