Plurilingüisme per necessitat
El Congrés viu una jornada històrica amb l’ús del català, el gallec i el basc en un ple que dona via lliure per majoria absoluta a tramitar per urgència la reforma del reglament
Un PSOE necessitat per la investidura hi dona suport un any després de negar-s’hi
Nogueras adverteix que el següent dret a la llista és el de l’autodeterminació
El PSOE de Pedro Sánchez va intentar fer de la necessitat virtut mostrant-se ahir un acèrrim defensor del plurilingüisme al Congrés –i també a Europa– donant via lliure a tramitar la reforma del reglament que permeti utilitzar sense entrebancs les llengües cooficials –el català, el basc i el gallec— que tot just fa tretze mesos va tombar als mateixos partits independentistes i sobiranistes de l’hemicicle que ho van proposar. Forçats a fer concessions si volen repetir govern a La Moncloa i no tornar a les urnes, els de Pedro Sánchez han fet un viratge de 180 graus per poder anar acumulant suports a obrir negociacions un cop fracassi la investidura del popular Alberto Núñez Feijóo els propers 26 i 27 de setembre.
El que fa un any, i molts més, va costar abaixades de micròfon per part de la presidència de la mesa –ja fos Meritxell Batet, Alfonso Rodríguez Gómez o altres– als polítics catalans Joan Tardà, Montse Bassas, Míriam Nogueras, Albert Botran, però també a la basca Mertxe Aizpurua o Néstor Rego, del BNG, ahir es va convertir en una majoria absoluta que aprovava prendre en consideració la iniciativa –176 vots a favor, 169 en contra i dues abstencions (suposen que per error de diputats del PSOE i Sumar)– i permetre que es faci per tràmit de lectura única i per via d’urgència, amb 179 vots a favor i 171 en contra.
Dijous es farà el nou debat de les esmenes que es presentin a la iniciativa promoguda pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu i PNB pactada amb Junts i, amb la seva presumible aprovació, es publicarà al Butlletí Oficial de les Corts perquè ja sigui aplicable en el ple següent, que serà el de la investidura. Però era tanta la urgència del PSOE en el seu cant a “l’acordar per avançar”, que el català, el basc i el gallec ja es van utilitzar amb normalitat ahir –amb el dispositiu de traducció simultània de sis intèrprets amb 650 auriculars i subtítols a les emissions en xarxa– que s’havia acordat en una reunió de la mesa el 13 de setembre per ordre de la presidenta Francina Armengol, en compliment de l’acord per obtenir els suports que van permetre la seva investidura. I això va fer esclatar el PP i Vox. La popular Cuca Gamarra va demanar que es reconsiderés el procediment apel·lant al mateix reglament en entendre que s’aplicava abans que s’aprovés, fet que va obtenir la rèplica d’Armengol assegurant-li que no hi havia cap reconsideració “que pugui parar els tràmits de presa en consideració d’aquesta proposició de llei”.
Vox marxa del ple
La reacció de Vox va ser abandonar l’hemicicle deixant els auriculars sobre la taula de l’absent Pedro Sánchez després de voler interrompre el primer discurs en una llengua cooficial, que va fer en gallec el diputat del PSOE José Ramón Basteiro, i rebre l’amonestació verbal d’Armengol. La ultradreta ja anunciava que presentarà esmena a la totalitat perquè la reforma suposa “un atac al principi de la indissoluble unitat d’Espanya que estableix la Constitució”.
En el discurs per defensar la reforma de sis punts del reglament i adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere, Basteiro va dir que no hi havia cap raó constitucional, legal ni econòmica, recordant fins i tot una sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 1990 relativa a l’ús de les llengües al Senat, per oposar-se a fer “aterrar les institucions a la realitat del país”, a la vegada que admetia que es podia haver fet dècades abans, però que ara “es reuneixen totes les condicions per fer-ho”. La crida al PP perquè s’hi sumés va topar amb la negativa de Borja Sémper, que va parlar fins a tres ocasions en basc, provocant rialles a l’hemicicle, quan ell mateix havia dit que no ho farien, perquè “utilitzen el nostre patrimoni lingüístic com a moneda de canvi polític”.
Unes necessitats polítiques a les quals també es va referir el diputat del PNB Aguirretxea Urresti recordant als socialistes la negativa de l’any passat i retreure’ls que la seva “defensa del plurilingüisme és directament proporcional” a aquesta necessitat.
El primer a emprar el català va ser el republicà Gabriel Rufián ironitzant amb la fugida de Vox: “Veuen com no és tan dolent parlar altres llengües, quan trenquem la dreta?” El diputat va destacar que parlaria en català “gràcies a l’escola catalana”, perquè és la llengua del seu país; va continuar amb la ironia posant-se “com a exemple paradigmàtic” del discurs de la persecució del castellà a Catalunya. Va lamentar que al PP o Vox no els molesti que es parlin altres llengües, sinó “la identitat que representen”.
Advertiments de Junts
Una de les últimes a intervenir va ser la diputada de Junts Míriam Nogueras, que va retreure als socialistes que s’havia demostrat que “només era qüestió de voluntat política” que el català adquirís el nou estatus, i va afegir que tenia clar que “no ho fan per convicció, sinó per necessitat”. Per Nogueras, no hi havia un conflicte entre llengües sinó entre “un projecte nacional espanyol i el català”, amb l’obsessió de “liquidar la voluntat catalana” amb prohibicions, lleis i sentències. Va advertir que havia estat “la desconfiança de Junts cap als partits espanyols el que ens ha portat a desbloquejar allò que semblava impossible”, i va recordar: “Tenim el dret a parlar català”, que no s’havia respectat i que era el mateix cas del “dret a l’autodeterminació”, del qual ja en parlarien d’aquí a unes setmanes. Nogueras va posar el marc per a qualsevol inici de negociació assegurant: “Això no va d’encaix de partits, de reencuentro; això va de país, de nació, de mentalitat d’estat i de relació d’igual a igual.”
Bildu tampoc va deixar de pressionar el PSOE i Sumar en entendre que “la plurinacionalitat no pot ser entesa com un acte carregat de simbolismes però mancat d’efectivitat”, i va reclamar que s’acompanyi amb accions que donin a l’euskara “la importància jurídica, social, política i nacional que exigim”, va dir la diputada Mertxe Aizpurua.
