el català a europa
Els socis europeus volen respostes sobre les implicacions “legals i pressupostàries” de l’oficialitat del català
La majoria d’estats de la UE estan oberts a la negociació i alguns rebutgen tractar el tema “amb pressa”
Els estats membre de la Unió Europea han demanat a Espanya respostes sobre les implicacions “legals i pressupostàries” de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE que s’ha de tractar a la reunió del Consell d’Afers Generals de dimarts, segons informen diverses fonts diplomàtiques consultades per l’ACN.
La majoria dels socis encaren la reunió de forma “constructiva” i amb ganes “d’escoltar” la proposta del govern espanyol, tot i que alguns també han plantejat, durant les reunions d’ambaixadors preparatòries de la reunió, dubtes sobre les implicacions de l’oficialitat del català per a les seves pròpies llengües minoritàries. Alguns estats, de fet, han rebutjat tractar la petició “amb pressa”.
Tots els estats de la Unió Europea ja tenen sobre la taula la carpeta per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec, i la majoria volen “més informació” de l’Estat espanyol i dels serveis legals del Consell Europeu abans de prendre una decisió definitiva, segons apunten les fonts consultades per l’ACN.
Aquest divendres s’han reunit els ambaixadors dels 27 per preparar la reunió del dia 19 de setembre, i s’ha tractat la qüestió del català.
Posicionament per països
Fonts diplomàtiques gregues han explicat a l’ACN que volen “escoltar” el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, però també “els qui tenen dubtes sobre el cost creixent en traduccions i interpretacions”.
Alemanya assegura que està “en principi” oberta a negociar l’oficialitat del català i les altres llengües cooficials de l’Estat espanyol, però fonts diplomàtiques insisteixen que abans que això pugui ser una realitat cal “informació addicional”.
En aquest sentit, apunten que calen dades sobre la xifra addicional d’intèrprets, la seva disponibilitat o els costos que implicaria l’oficialitat, i assenyalen que seria “positiu” comptar amb un informe “d’impacte”.
Des de Lituània, fonts diplomàtiques avisen que encara no han pres cap decisió, i que molt dependrà de com evolucioni la reunió de dimarts i les explicacions i debats que s’hi puguin produir. “Estarà més clar després del Consell d’Afers Generals”, assenyalen.
Fonts diplomàtiques de Bulgària indiquen que també estan “oberts” a continuar negociant la proposta espanyola. “En la nostra opinió, la proposta mereix una anàlisi en profunditat sobre les implicacions legals i pressupostàries”, afirmen.
Luxemburg tampoc ha tancat un posicionament “formal”, però manté l’interès en les negociacions i l’aportació d’informació extra sol·licitada pels diversos membres. De fet, fonts diplomàtiques consultades diuen que com que l’oficialitat de tres noves llengües tindria “conseqüències”, aquestes s’han “d’identificar i analitzar” abans de prendre una decisió definitiva.
Finlàndia, per la seva banda, ha reconegut per escrit que manté “reserves” sobre la petició d’Espanya. “Incrementar el nombre de llengües oficials i de treball incrementaria la càrrega financera i administrativa i probablement també alentiria la presa de decisions a la Unió Europea, demorant l’entrada en vigor de les regulacions a la UE”, ha expressat el govern aquest divendres a través d’un comunicat.
Suècia també va expressar dubtes sobre la qüestió dimecres, tot avisant que encara disposava de poca informació per prendre una decisió.
Per la seva banda, Irlanda està a l’espera de conèixer “els detalls” de la proposta “formal” d’Espanya per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, però basarà la seva decisió final en la seva política de defensa “del pluralisme lingüístic” i de facilitar al màxim l’accés dels ciutadans a la informació europea.
