Crida de Von der Leyen per “completar” la UE

El nou curs polític a la Unió Europea (UE) va arrencar oficialment ahir a Estrasburg amb el discurs sobre l’estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al Parlament Europeu. En una intervenció centrada en reivindicar la feina del seu executiu els últims quatre anys, Von der Leyen va dirigir-se als eurodiputats en el que va ser l’últim discurs de la Unió de la legislatura. És per aquest motiu que va posar en valor el seu llegat, però també va esbossar com creu que ha de ser la futura UE.

El punt fort del discurs de Von der Leyen va ser la política d’ampliació del bloc comunitari a nous estats. El procés d’ampliació es trobava en punt mort, però la guerra d’Ucraïna l’ha tornat a posar en primer pla i la presidenta de la Comissió Europea va fer una crida a “completar” la UE amb nous membres. “Europa ha de respondre a la crida de la història, i la història ens crida ara a treballar per completar la nostra Unió”, va afirmar l’alemanya.

A diferència del president del Consell Europeu, Charles Michel, que ja va apuntar al 2030 com a moment en què la UE hauria d’estar preparada per acollir nous membres, Von der Leyen va evitar fixar una data. La presidenta de l’executiu europeu es va limitar a dir que la Unió Europea ha de preparar-se “més ràpid” per poder incloure fins a més de trenta membres, amb els aspirants a l’adhesió de l’est d’Europa, entre els quals hi ha els Balcans Occidentals i Ucraïna. “Amb cada ampliació, s’ha demostrat que tots els qui deien que seríem menys eficients s’equivocaven”, va reivindicar.

En un discurs de poc més d’una hora, la presidenta de la Comissió Europea també va anunciar una investigació contra els cotxes elèctrics provinents de la Xina per distorsionar el mercat i va reivindicar la seva agenda verda en el pols que manté amb algunes veus crítiques dins del seu propi grup, el Partit Popular Europeu. “Mantenim l’ambició”, va etzibar l’alemanya.

Bona part de la intervenció també es va centrar en la qüestió migratòria. La presidenta de l’executiu comunitari va demanar un últim esforç per tancar el Pacte Migratori i d’Asil i va reivindicar el polèmic acord de cooperació amb Tunísia, signat recentment. Von der Leyen va apostar per replicar aquest acord amb altres països perquè, va insistir, aporta “beneficis mutus”, per exemple en matèria d’energia, seguretat o educació.

D’altra banda, també va posar el focus en els traficants de persones que, va remarcar, aprofiten la desesperació dels migrants. L’alemanya va considerar “vital” abordar aquesta qüestió amb una legislació comunitària actualitzada. “És hora de posar fi a aquest negoci criminal”, va indicar just abans d’anunciar una conferència internacional per abordar aquesta qüestió. Alhora, la presidenta de l’executiu europeu va apostar per reforçar el paper de les agències Europol, l’Eurojust i Frontex. “Hem de mostrat que Europa pot gestionar la migració d’una manera efectiva i amb compassió. Fem-ho”, va afegir.

Tot i que menys present que en discursos anteriors, Von der Leyen també va tenir paraules per a Ucraïna i va anunciar que proposaran ampliar més enllà del març del 2024 la protecció temporal immediata que reben els refugiats ucraïnesos que arriben a la UE. L’anunci va arrencar els aplaudiments de l’hemicicle, poc entusiasmat amb un discurs que va ser al més pur estil Von der Leyen: pla i sense sortir-se del guió. També es van sentir aplaudiments quan va defensar una llei del No és no a la UE. “No hi pot haver igualtat sense posar fi a la violència”, va dir davant un hemicicle que majoritàriament avalava les seves paraules.

Sense resoldre va quedar la incògnita de si aspirarà de nou a liderar l’executiu comunitari. Von der Leyen no té pressa: no vol arrencar ara una cursa que se li podria fer massa llarga.