opinió
Xavier Ferrer
L’estat de la Unió
Cada any, a la Unió Europea, concretament des de la presidència de la Comissió Europea, es fa un discurs i debat sobre l’estat de la Unió. Aquest any, com els quatre anteriors, correspon a Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, fer el discurs. Malauradament l’acte no té el ressò mediàtic que correspondria a la capacitat econòmica i política que representa la UE, en part perquè encara ens mirem la política i la vida en general en clau estatal, nacional o local, més que europea. Sigui com sigui, demà, a les nou del matí, el món de Brussel·les i part de la política i periodisme europeus, estaran pendents del que exposa la presidenta de la Comissió Europea.
No solen ser discursos disruptius, però sí que aporten les claus del que considera que han fet les institucions europees l’any en curs, i més important, marcarà les pautes en què la Comissió Europea, i la UE en general, es mouran l’any que ve i següents. Hi ha, però, un marc encara més general, en què el discurs de la presidenta de la CE es desenvoluparà. És l’espai establert per les prioritats que va marcar la Comissió Europea quan va prendre possessió, ara fa poc més de quatre anys, i que es basaven en el compromís d’un pacte verd, adaptar la UE a l’era digital, desenvolupar una economia al servei de les persones, fer una Europa més forta al món, promoure l’estil de vida europeu i impulsar la democràcia europea. Naturalment han passat moltes coses des d’aquell moment, la major part les podríem considerar previsibles, però hi ha hagut dos fets que no ens podíem imaginar i que han alterat per complet la planificació establerta. Em refereixo a la pandèmia i a la guerra d’Ucraïna, de les quals, especialment de la darrera, encara estem pagant les conseqüències. Ben segur que aquests dos fets seran tractats en el discurs; a més, també previsiblement hi serà la posició de futur de la Unió Europea, l’impuls de d’economia, l’estabilitat de la gestió de l’energia, l’aposta per l’economia sostenible i digital i, naturalment, destacar els valors de la UE. I més temes, que ja tindrem ocasió de comentar.
El que crec que la presidenta de la Comissió Europea també hauria de tractar en el discurs, és la gestió de la immigració i asil, que a la meva manera de veure-ho seria de més fàcil solució si es tractés com un tema comunitari, no com ara, que encara està en mans dels estats. També parlar de l’educació, aquest any que és l’Any Europeu de les Capacitats, amb la finalitat que sigui accessible per a tothom. També d’economia orientada a reduir les desigualtats, i amb salaris dignes. I també un reconeixement a la diversitat en tots els àmbits i, sobretot, deixar ben clar que els valors no són només una declaració d’intencions, sinó que són una realitat. És clar que això es demostra amb els fets. En definitiva, fer un discurs que destaqui temes propers i reconeixibles per a la ciutadania, amb propostes concretes i creïbles. Si és així, de ben segur que hi haurà una percepció positiva de la ciutadania respecte de les institucions europees i, per tant, la Unió Europea en sortirà reforçada.