Asens proposa Zapatero per intercedir amb Puigdemont
El negociador de Sumar creu que una trobada seva a Brussel·les contribuiria al diàleg i a deixar de demonitzar el president a l’exili
L’expresident espanyol anima el PSOE en un llibre a fer passos endavant cap a un nou model d’Estat
L’exdiputat dels comuns i negociador de Sumar amb Junts, Jaume Asens, ha proposat la figura de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero com a possible relator o intermediari en la negociació per a la investidura. “Crec que té una imatge i una legitimitat que s’ha guanyat a pols en els últims temps i és una persona que podria jugar un rol interessant en la negociació entre Puigdemont i Sánchez”, ha assegurat a eldiario.es. De fet, Asens considera que una trobada entre el president a l’exili i Zapatero a Brussel·les “seria una imatge que ajudaria”, com la que hi va haver dilluns passat amb la líder de Sumar Yolanda Díaz, que ha admès que va ser a petició de Junts. “Nosaltres no vam tenir cap problema perquè ens semblava un gest de distensió i positiu”, ha recalcat, ja que creu que és “un símbol per aplanar el camí i per facilitar que d’altres el poguessin transitar”. Per tal de normalitzar la situació i ajudar a bastir ponts de diàleg, Asens aposta perquè altres membres del govern espanyol i del PSOE facin el mateix i visitin Puigdemont, a qui creu que s’ha demonitzat i caricaturitzat en excés. El negociador de Sumar, a part, ha criticat Felipe González per negar l’amnistia i dir que no cap a la Constitució: “Treballa més per a Feijóo que el propi Feijóo”, ha reblat Asens, que creu l’amnistia serà la pedra angular de l’eventual investidura i considera el TC com l’òrgan clau a partir d’ara.
Precisament, en una reflexió feta abans del 23-J, Zapatero anima el PSOE a afrontar amb valentia l’escenari complex que ha de gestionar ara i fer passos endavant cap a un model d’Estat que “ha d’anar conquerint valors democràtics cada dia”, perquè “un dret sempre obre la porta a un altre dret”. ZP ho diu al llibre ’Espanya no es toca’ (La Campana) dels periodistes Ferran Casas i Joan Rusiñol, que retrata les estructures de poder que han actuat com a guardians d’un model d’Estat que es resisteix a canviar. L’expresident espanyol hi destaca les dificultats amb què va topar en la reforma de l’Estatut del 2006, que veia “el mascaró de proa” de la seva aposta federal. Durant el seu mandat, explica, “la resistència a l’extensió de drets individuals” com el matrimoni igualitari “va ser menor objectivament” a la trobada “a l’hora d’abordar el problema amb Catalunya i de la violència al País Basc”. Per això Zapatero reconeix que “no és fàcil que alguns dels grans valors democràtics impregnin tots els poders de l’Estat”.
El PP, contra l’amnistia
Entretant, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo ha carregat contra una hipotètica llei d’amnistia i ha assegurat que, si s’intenta aprovar, “hi haurà una resposta judicial, política i electoral”. “Els mecanismes d’un Estat de dret poden tardar més o menys a funcionar, però funcionen. Però primer cal veure quin és el preu que Sánchez està disposat a pagar”, ha assenyalat en una entrevista a La Razón. El president del PP ha parlat de recursos al Suprem i al TC. “I aquests són els mecanismes legals, però després hi ha els mecanismes morals i ètics, i també els electorals”, ha continuat Feijóo, que titlla les condicions de Puigdemont per a la investidura de “xantatge exagerat a l’Estat”. “Ni els més pessimistes esperaven un llistat d’exigències d’aquest calibre”, ha etzibat el líder del PP, que ha reiterat que renuncia ara a asseure’s amb Junts.
En aquest sentit, Feijóo, que ha tret pit perquè el 23-J el PP català va quedar per davant d’ERC i de Junts, diu que no s’ha sentit desautoritzat per obrir-se inicialment al diàleg amb Junts i ha rebaixat les crítiques del líder català Alejandro Fernández. “Pot preguntar vostè a qualsevol dels sis diputats per Catalunya, i no trobarà discrepàncies sobre aquesta decisió. I en cap òrgan del partit hi ha hagut cap comentari”, ha recalcat. El candidat popular també ha tancat la porta al diàleg per a la investidura amb ERC, perquè “ha dit ara, o almenys així ho hem vist publicat, que no vol parlar, i respectarem la seva actual falta d’interès pel diàleg”, una situació que segons ell “contrasta amb la situació d’abans de les eleccions, quan van fer arribar diversos missatges per contactar i parlar amb el PP”.
Aragonès diu que és el govern qui negocia l’estatus de Catalunya
El president Pere Aragonès ha deixat clar a El Periódico que serà el govern qui negociï qualsevol qüestió que afecti l’estatus polític de Catalunya. “Si s’acaba oferint la possibilitat d’abordar la resolució, llavors aquí ja hi hem de ser tots”, ha matisat, això si. Aragonès també ha avisat que cal plantejar més propostes a part de l’amnistia, o seguiran els “problemes de tensió política”. Així, defensa que hi ha d’haver “altres acords que creïn el marc per avançar en la resolució del conflicte”, i aquí cada part hauria de plantejar les seves propostes i “assumir els seus compromisos”. Sobre si l’amnistia s’ha d’aprovar abans de la investidura de Sánchez, el president respon que “com més aviat, millor” per “generar les condicions de confiança i per abordar com es resol el conflicte”. El president admet que fixar què s’inclou i què no en l’amnistia no serà fàcil i que es tindran en compte els fets i no les persones. Per exemple, sobre si els policies processats per l’1-O se n’han de veure beneficiats, Aragonès creu que aquest debat “no reflecteix la realitat del que hi ha ara” perquè no hi ha hagut cap agent empresonat, inhabilitat o a l’exili. A més, considera que no s’hauria “d’emparar cap actuació violenta”.
Preguntat per si la taula de diàleg s’hauria de reformar perquè pogués ser-hi també Carles Puigdemont, Aragonès diu que com més hi siguin, millor, i es mostra obert que hi hagi una representació més gran, si bé llavors haurà de ser “una part que actuï com un tot i definint una estratègia de negociació absolutament compartida”. Aragonès es mostra convençut que el procés d’independència de Catalunya “culminarà” amb una taula de negociació i diu que no veu viable cap altra via. El moviment segons ell s’ha de fer valdre de la capacitat de pressió, que pot venir per l’aritmètica parlamentària al Congrés o per la “capacitat de mobilització” i “la consolidació d’àmplies majories a Catalunya”. El president, que va impulsar l’acord de claredat, espera tenir els conclusions dels acadèmics aquest mes. La via unilateral, remarca, queda fora de l’encàrrec.