Deu anys de presó per al Proud Boys que va utilitzar un escut policial en l’assalt al Capitoli

La justícia nord-americana ha condemnat aquest divendres a deu anys de presó per l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021, el membre del grup paramilitar d’extrema dreta Proud Boys Dominic Pezzola, que va trencar amb un escut policial robat una finestra per la qual els manifestants van entrar a l’edifici. Pezzola va ser l’únic dels implicats en el cas que no va ser declarat culpable el maig passat de sedició. La fiscalia havia demanat una pena de 20 anys de presó contra ell. Dijous van rebre el seu veredicte dos antics caps d’aquesta organització paramilitar: Joseph Biggs i Zachary Rehl. El primer va ser condemnat a disset anys de presó per intentar anul·lar per la força la victòria del demòcrata Joe Biden sobre el president sortint, el republicà Donald Trump, informa l’agència Efe.

La pena imposada a Biggs, lloctinent del líder dels Proud Boys, Enrique Tarrio, és la segona més alta imposada fins ara, després de la imposada a Stewart Rhodes, fundador i líder del grup ultradretà Oath Keepers, condemnat el maig passat a divuit anys de presó. Els fiscals havien demanat 33 anys de presó contra Biggs, la mateixa que reclamen per Tarrio, que en principi es donarà a conèixer dimarts que ve.

El jutge Timothy Kelly va tenir en compte les circumstàncies agreujants per actes de terrorisme sol·licitades pels fiscals, però va destacar que havia fixat la pena en 16 anys menys que les sol·licitades, al·legant que l’acusat “no tenia intenció de matar gent”.

Biggs, un veterà de l’Iraq i l’Afganistan, havia manifestat prèviament el seu penediment, en assegurar que ara estava apartat de la política i de tota militància. El maig, va ser declarat culpable de sis càrrecs, inclòs el de sedició, juntament amb altres dirigents del grup paramilitar ultradretà.

Un altre cap del grup paramilitar acusat en aquest mateix cas, Zachary Rehl, va rebre una pena de 15 anys, molt per sota també dels 30 anys que reclamava la fiscalia.

Un miler de persones han estat acusades de delictes federals relacionats amb l’assalt al Capitoli. Més de sis-cents han estat condemnats i sentenciats. No directament per l’assalt, però sí pels seus actes per intentar revertir els resultats de les presidencials del 2020 que van derivar amb els aldarulls del 6 de gener de 2021, Trump ha estat acusat tant a Washington –on el judici està previst que comenci el 4 de març de 2024–, com a Geòrgia.