Societat

Grècia

Catàstrofe natural

El foc més gran d’Europa

L’incendi forestal que crema des de fa dotze dies al nord-est de Grècia, a tocar de la frontera amb Turquia, ha calcinat ja més de 80.000 hectàrees

Les flames han causat 21 morts i centenars de persones han hagut d’abandonar les seves llars

L’oposició carrega contra el govern per una gestió ineficaç de la crisi

Mitsotakis considera factors clau de la catàstrofe el canvi climàtic i les accions humanes

“Perdona que estigui una mica espès, fa 48 hores que estic dret treballant per intentar apagar els focs. Jo no soc d’aquí, d’Alexandrúpoli, saps? Visc a dotze hores amb cotxe d’aquesta zona”, explica a El Punt Avui el Pavlos, bomber de Grècia. Aquest està sent un dels estius amb més incendis a Grècia: més de 150.000 hectàrees cremades des de l’inici de la temporada.

Des del 20 d’agost, al nord-est, a la frontera amb Turquia, hi crema “el foc forestal més gran registrat a la Unió Europea”, segons Janez Lenarcic, comissari d’Ajuda Humanitària i Gestió de Crisis de la Unió Europea. En aquest cas, el foc ha cremat una extensió de més de 80.000 hectàrees, i és provocat per la unió de dos incendis que han encerclat la ciutat d’Alexandrúpoli. És en aquest incendi on s’han trobat 20 de les 21 víctimes mortals.

Durant aquesta darrera setmana, s’han detectat dos grans focs més: el primer al nord d’Atenes, al mont Parnes; i el segon, a l’illa d’Andros, a l’arxipèlag de les Cíclades. En total, més de sis-cents bombers han treballat per apagar els focs, que alguns dies han superat els 120 punts actius. Des de la Unió Europea s’han enviat al voltant de 350 efectius i dotze avions de set països diferents.

“El 21 d’agost va ser el pitjor dia de la meva vida. Els meus pares eren a Tessalònica i jo estava amb la meva germana i amb la meva iaia de 80 anys. Vivim als afores i el foc el teníem a cada costat de casa. Com que els bombers no eren suficients, la gent de la meva edat es va posar a ajudar a apagar els focs”, detalla l’Afrodit, veïna de la zona. La nit del 21 d’agost es van evacuar veïns dels pobles del voltant i es van traslladar al nucli d’Alexandrúpoli, on l’Ajuntament va adequar escoles, gimnasos i esglésies per passar la nit. A partir de l’endemà, una part dels afectats van poder tornar a casa, tot i que els serveis i l’ajuda han continuat fins a aquesta setmana. L’agrupament escolta ha cuinat diàriament per als bombers i per als evacuats, el museu etnogràfic ha estat un dels punts de recollida de material, i s’ha organitzat un refugi segur per als animals.

La Vaso ha fet de voluntària durant els incendis al parc de bombers d’Alexandrúpoli, des d’on ha donat suport al seu pare i a la seva mare, que formen part del cos: “Ara tot el material que es necessita és aquí. Com que ja en tenim prou per als bombers, estem demanant que el portin més a les zones rurals.”

La mateixa nit també es va evacuar l’hospital general de la ciutat. Dos-cents deu pacients van ser transportats: alguns a centres sanitaris del voltant i altres en vaixells del port, adaptats com a zones hospitalàries. “El que va ser més difícil va ser el transport de la gent, perquè a causa del foc les carreteres estaven tallades”, assenyala Konstantinos Gozidis, alt representant del govern a l’hospital. “El motiu principal de l’evacuació va ser la contaminació de l’atmosfera; l’hospital en principi hauria d’estar preparat per als focs exteriors”, afegeix. Ara, el foc és més lluny de la ciutat. “Volem dir a tothom que Alexandrúpoli és una ciutat segura per venir. A l’estiu aquí es viu del turisme”, argumenta la cap de premsa de l’Ajuntament de la ciutat.

On continua cremant és més al nord, a prop del Parc Nacional de Dadia. Aquesta zona protegida es caracteritza per la riquesa de fauna. “El gran problema és que els nius s’han cremat, segurament el bosc no tornarà a tenir el mateix aspecte. La fauna i la flora trigaran més de 130 anys a restituir-se”, lamenta Alexandros Limitrakopolos, enginyer forestal i professor de la Universitat de Tessalònica. La magnitud dels incendis és deguda, en part, a la manca de prevenció. “Primer s’hauria de retirar la biomassa morta del bosc que s’ha anat acumulant, augmentar la xarxa de carreteres dins del bosc i establir patrulles rutinàries contra el foc durant tota la temporada”, defensa l’enginyer.

En la mateixa línia, el partit majoritari de l’oposició grega, Syriza, critica la mala gestió institucional. Es queixen de la ineficiència dels recursos i acusen el govern de no utilitzar els fons de la Unió Europea per millorar la prevenció. Per la seva banda, el conservador Kyriakos Mitsotakis, reelegit primer ministre el juny passat, considera factors clau el canvi climàtic i les accions humanes: aquest estiu s’han detingut més de 160 persones per motius relacionats amb el foc.

160
persones
han estat detingudes aquest estiu a Grècia per motius relacionats amb els incendis forestals que cremen al país grec.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.