Líbia i Israel proven l’acostament

Les autoritats que governen l’oest de Líbia han engegat la maquinària de la retòrica i dels protocols interns. Els seus líders volen aparentar indignació i situar-se al costat de les protestes que encenen els carrers de Trípoli. Najla al-Mangoush, la ministra d’Afers Estrangers del territori, s’ha reunit en secret amb el seu homòleg israelià, i centenars de joves hi han respost tallant carreteres, calant foc a pneumàtics i onejant banderes palestines. Mentrestant, l’administració de la qual Al-Mangoush forma part teatralitza l’arraconament de la ministra.

L’escàndol va esclatar diumenge al vespre, quan el ministre d’Afers Estrangers israelià, Eli Cohen, va publicar un comunicat en què anunciava haver-se trobat amb Al-Mangoush. Abdul Hamid Dbeibah, que és el primer ministre del govern que administra l’oest de la fracturada Líbia, va reaccionar de seguida desmarcant-se de l’activitat d’Al-Mangoush. Dbeibah va fer saber que la cap de la diplomàcia líbia seria “suspesa temporalment” i que una comissió liderada pel mateix ministre de Justícia engegaria una “investigació administrativa” contra Al-Mangoush. Als manifestants això els semblava paper mullat.

Al carrer, les protestes no eren retòriques ni protocol·làries. Grups d’avalotadors es van concentrar al davant del Ministeri d’Afers Estrangers per exigir la dimissió d’Al-Mangoush. D’altres van calar foc prop de la residència del primer ministre Dbeibah. “Els manifestants estan demanant la dimissió de tot el govern”, informava Malik Traina, corresponsal d’Al-Jazeera. Al-Mangoush assegura que ella sempre ha rebutjat trobar-se amb cap actor israelià, que la trobada “informal” amb Cohen va ser “una oportunitat” i que no va incloure acords ni consultes de cap mena. Afirma que l’israelià Cohen s’havia unit a una reunió que ella havia mantingut la setmana anterior a Roma amb Antonio Tajani, ministre d’Afers Estrangers d’Itàlia. Al-Mangoush ha reiterat “d’una manera clara i inequívoca la posició de Líbia en la causa palestina”. Però hi ha veus que la desmenteixen a ella i a la suposada sorpresa del seu govern. Una font oficial no revelada del govern libi de Trípoli hauria reconegut a The Associated Press que les primeres converses sobre la possible normalització entre Líbia i Israel s’haurien produït al gener. La trobada, que va tenir lloc a Trípoli, va merèixer la presència del director de la CIA, William Burns, i de Dbeibah, el mateix primer ministre que simbolitza càstigs contra Al-Mangoush. Fonts israelianes haurien admès a Reuters que els líders “de més alt nivell” de l’administració de Dbeibah haurien donat llum verd a la trobada, de més d’una hora.

La prudència líbia contrasta amb l’excitació israeliana. “Vam parlar sobre el gran potencial de la relació entre els dos països”, deia Cohen, i hi afegia “la importància de preservar el patrimoni dels jueus libis, així com de renovar sinagogues i cementiris jueus del país”. Es repararia, així, el mal fet contra el patrimoni jueu durant els temps de Moammar al-Gaddafi.

L’Israel de Benjamin Netanyahu continua treballant per normalitzar relacions amb governs àrabs, després d’haver convençut els règims dels EAU, de Bahrain, del Marroc i del Sudan, sovint a canvi de material armamentístic per reprimir opositors locals. La següent podria ser Líbia. Des del 1957, la llei del país sanciona el tracte amb Israel amb penes de fins a nou anys de presó. Ara, el govern establert a Trípoli comprova la reacció popular a l’acostament a Israel.