estats units
El primer president dels EUA fitxat per la policia
L’expresident nord-americà Donald Trump es va lliurar ahir de matinada a la presó de Fulton County, a Atlanta, tal com havia anunciat aquesta mateixa setmana. Al polèmic líder republicà li imputen a l’estat de Geòrgia tretze càrrecs per haver intentat revertir fraudulentament els resultats electorals del 2020 a l’estat de Geòrgia, on finalment, malgrat el presumpte complot que van cometre els seus col·laboradors en el recompte, va perdre per un marge estret davant de l’actual president dels EUA, el demòcrata Joe Biden.
Després de lliurar-se i de fer-li la històrica i típica foto policial de rigor, amb expressió sorruda i desafiant, i de deixar les empremtes dactilars, Trump va quedar en llibertat, abonant, això sí, una fiança de 200.000 dòlars. L’expresident també haurà de complir altres mesures cautelars que li han imposat les autoritats judicials, que han demostrat que coneixen el personatge: no podrà enviar missatges a les xarxes socials per atacar altres implicats o testimonis en el seu cas.
Amb tot, en un missatge a X –abans Twitter– no s’havia pogut estar d’alertar que no es rendirà i que tot plegat és una “interferència electoral”. Perquè Trump vol presentar-se a les pròximes presidencials dels EUA, tot i no haver participat en l’encès debat de candidats a les primàries dels republicans que es va fer dimecres.
Les agències confirmaven ahir que Trump va viatjar en un avió privat des de Nova Jersey fins a la capital de Geòrgia i que després va ser conduït a Fulton enmig d’un comboi de vehicles blindats i escorta del servei secret, sota l’atenta vigilància dels canals de televisió, que, a l’estil nord-americà, van seguir l’esdeveniment com un espectacle.
El delicte principal que Geòrgia imputa a Trump és el de violar la llei d’associació delictiva (RICO, segons la sigla en anglès), que s’esgrimeix normalment per lluitar contra la màfia. Una altra de les acusacions, no menor, és la de conspirar perquè altres persones es presentessin com a delegats electorals i afirmessin que havia guanyat a Geòrgia malgrat que no era cert.
Una de les proves principals del cas és l’enregistrament d’una trucada en què Trump instava el secretari d’estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, que “li trobés” 11.780 vots, és a dir, un més dels que havia aconseguit Biden. Trump no ha parat de defensar que és víctima d’una “caça de bruixes”, però si és declarat culpable de tots els càrrecs podria ser condemnat a una pena de presó superior als 76 anys.
La de l’estat de Geòrgia és la quarta imputació penal de l’expresident republicà. Abans hi va haver la del suborn a una actriu porno perquè negués la relació que hi havia tingut, la de la sostracció de documents classificats i la de l’organització de l’assalt al Capitoli, a Washington, després de la victòria de Biden.
El d’Atlanta, però, és un cas diferent, ja que es dona en un àmbit estatal i no pas federal. D’aquesta manera, si Trump fos condemnat, encara que assolís la presidència el 2024, no es podria autoindultar. Però sí que podria evitar el judici abans, si el fiscal general dels EUA ordena retirar-li els càrrecs.
De moment, la meitat dels imputats en la trama, entre ells l’exalcalde de Nova York Rudolph Giuliani, ja s’han lliurat a la presó de Fulton i han abonat sengles fiances per quedar en llibertat.
LA XIFRA
La defensa, extensió de la campanya presidencial
Un dels autocars de recollida de fons per a la campanya de Trump va fer ahir parada a Atlanta, com no podia ser menys. El cert és que la seva precampanya per a les presidencials del 2024 s’ha convertit en una extensió de la seva defensa en els quatre litigis que manté oberts amb diferents estaments de la justícia federal i local dels EUA. L’absència de precedents en el processament d’un expresident i alhora candidat a reocupar la Casa Blanca omple d’incògnites les quatre causes judicials. Algunes són per delictes federals, i d’altres locals, com és el cas de Geòrgia i l’acusació de frau electoral. Les especulacions que Trump vol tornar a la presidència per tenir més capacitat de defensa legal i marge d’impunitat topen amb el fet que algun tipus de delicte no implica la possibilitat d’indult ni de retirada de càrrecs, ni tan sols que els pugui decidir el més alt funcionari de l’Estat, que als EUA és el president del país. Si guanyés les presidencials de la tardor del 2024, podria obrir un litigi constitucional si s’autoindultés, o si per fer-ho rellevés el fiscal general federal, ara nomenat pel demòcrata Biden. Molts interrogants oberts per resoldre encara, tot i que Trump ja ha deixat entreveure que no pensa perdre cap basa en aquesta partida. I més quan tot i no ser al primer debat preelectoral entre precandidats del partit demòcrata, ell en va ser el protagonista absent.