El preu és el criteri principal dels consumidors a l’hora d’adquirir un producte
Altres aspectes valorats són la proximitat i l’idioma de l’etiquetatge
Els ciutadans presenten suspicàcies importants envers el sector financer i l’energètic
Els catalanoparlants pateixen més vulneracions de drets lingüístics
El preu és el primer que miren els consumidors catalans a l’hora d’adquirir un producte. Segons una enquesta elaborada per GESOP per encàrrec de l’Agència Catalana del Consum, un 56,1% dels ciutadans considera que aquest aspecte és molt important quan decideix una compra.
A continuació els consumidors també apliquen altres criteris: entre un 46% i 47% dels enquestats també dona molta importància al fet que el producte sigui de proximitat i que estigui etiquetat en el seu idioma habitual. Els descomptes, el compromís social del productor i que sigui un producte ecològic, tot i ser qüestions rellevants, es tenen menys en compte a l’hora de comprar un producte.
L’informe també revela que la majoria de consumidors, especialment els més grans de cinquanta anys i els que viuen en una llar amb menys ingressos, presenten decisions de compra responsable: és a dir, trien productes amb envàs reciclable i que siguin de proximitat. Set de cada deu surten de casa amb la compra planificada i més de la meitat llegeixen tota la informació del producte, tot i que un 30% no acostuma a mirar aquest últim aspecte. En general, però, la immensa majoria vol tenir el rebost i la nevera plens d’aliments.
A banda de les preferències de consum dels ciutadans, l’enquesta també analitza el grau de coneixement dels consumidors en relació als seus drets en matèria de consum, les principals problemàtiques envers el consum i finalment el grau de coneixement i la relació dels envers l’Agència Catalana del Consum.
Pel que fa al coneixement dels seus drets, nou de cada deu persones asseguren que són conscients que en tenen pel que fa a la protecció de la seva salut, la reparació de danys i els drets lingüístics en l’àmbit del consum. Vuit de cada deu també saben que tenen dret a cancel·lar qualsevol servei contractat per telèfon. El drets en relació a la devolució d’un producte són més desconeguts, ja que només tres de cada deu saben que no tenen dret que els retornin els diners de qualsevol compra presencial.
Alhora, un 56,5% de la població pot esmentar algun organisme o entitat que vetlli pels drets de les persones consumidores. L’OCU és l’organització més citada, per més d’un terç dels enquestats, seguida de les oficines d’informació al consumidor i l’Agència Catalana del Consum.
No obstant això, segons l’informe, encara hi ha prop d’un 30% de la població se sent desprotegida en major o menor grau davant possibles incidències de consum. i fins a un 7,7% de les persones afirmen sentir-se totalment desprotegides. La sensació de desprotecció absoluta creix entre les persones de més edat, menor nivell formatiu i amb un nivell baix d’ingressos a la llar.
Pràcticament tothom manifesta inquietuds en relació al consum. Quan es demana quines són les tres principals preocupacions, tothom dona entre dues i tres respostes. La publicitat enganyosa, l’augment injustificat del preu i un servei deficient d’atenció al consumidor i postvenda són les problemàtiques més repetides. Entre el 45% i el 60% de les persones consumidores diu haver patit en alguna ocasió aquestes problemàtiques, encara que no arriben al 20% les persones que les denuncien.
El sector financer i l’energètic acaparen bona part de les suspicàcies. Hi ha una forta preocupació pels serveis bancaris i les condicions que apliquen les companyies energètiques. Les comissions bancàries, la manca d’oficines i els horaris d’atenció són les principals preocupacions en el primer cas. En el segon, la qüestió que més preocupa és, amb diferència, la pujada de preus, però entre el 35% i 45% de les persones consumidores també mostra inquietud pels canvis no autoritzats de tarifes i l’atenció no presencial.
En l’àmbit de la restauració, tres de cada deu persones que solen anar a restaurants consideren que en alguna mesura no es compleixen els drets lingüístics dels consumidors, perquè la carta, l’atenció o la retolació no estan en el seu idioma. En aquest sentit, les persones catalanoparlants diuen trobar-se més en aquesta situació que les castellanoparlants.
Finalment, pel que fa al coneixement i l’opinió sobre l’Agència Catalana del Consum, la meitat dels entrevistats no és capaç de donar-ne cap valoració. El desconeixement destaca entre les persones més joves, i en menor mesura, també entre les que tenen menor nivell formatiu i aquelles que viuen en llars amb menors ingressos.
Un 10% de les persones entrevistades diu que ha posat alguna vegada una reclamació, queixa o denúncia a l’Agència Catalana del Consum. I un percentatge similar coneix el sistema de mediació i/o arbitratge de consum.