Històric aterratge al pol sud de la Lluna

Èxit espacial de l’Índia, que ahir va fer història en convertir-se en el primer país que aconsegueix fer aterrar una missió espacial, amb la sonda Chandrayaan-3, al pol sud de la Lluna després d’una complexa maniobra de descens sobre la superfície a la cara més meridional del satèl·lit, fins ara inexplorada.

La Chandrayaan-3 va necessitar 40 dies per al seu recorregut des que el 14 de juliol passat es va enlairar de la Terra amb el que és el coet més gran i pesant del país asiàtic. L’aterratge va comportar una complexa maniobra de 20 minuts, batejats com a “20 minuts de terror”, que van ser determinants. Es tracta de la maniobra més difícil i la que va fer fracassar l’anterior missió, fa quatre anys, que va servir per incorporar canvis en el coet. De fet, va ser precisament el moment de l’aterratge el que va provocar diumenge el fracàs de la missió russa, que va veure com la nau Lluna-25 s’estavellava contra la superfície lunar.

Amb l’èxit del Chandrayaan-3, l’Índia es converteix en el quart país que aterra a la Lluna (després dels Estats Units, Rússia i la Xina) i el primer que ho fa sobre la part més meridional, una part on els experts sospiten que pot haver-hi reserves d’aigua en forma de gel, principalment en cràters que no reben mai la llum del Sol. Aquesta és precisament una de les principals metes de la missió, que també preveu fer experiments científics sobre el terreny i analitzar la superfície del satèl·lit durant els 14 dies terrestres que la missió estarà en funcionament. Poca estona després d’arribar al pol sud, l’agència espacial índia ISRO va difondre les primeres imatges de la superfície lunar enviades per la Chandrayaan-3.

Amb l’arribada de la sonda índia, a més, s’obre una nova etapa d’exploració de la Lluna, marcada per l’interès creixent de diferents països per reprendre noves missions tripulades o, fins i tot, establir-hi bases. Entre els països interessats, hi ha els Estats Units, Rússia i la Xina.

La històrica fita va generar ahir diverses reaccions, entre altres la del president rus, Vladímir Putin, i la de l’agència espacial russa, Rocosmos, que després de perdre la seva nau diumenge en l’allunament, ahir va assegurar que “les investigacions de la Lluna són importants per a tota la humanitat” perquè el satèl·lit “es pot convertir en una plataforma per a la conquesta de l’espai llunyà”.

Des d’Europa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va qualificar l’efemèride de “fet històric i un moment d’orgull per al poble indi”. “Aquest èxit indi beneficiarà investigadors de tot el món”, va afegir.