Un mes per a Feijóo que Sánchez guanya
La presidenta del Congrés fixa la investidura fallida del líder del PP per al 26 i 27 de setembre i de retruc dona un mes addicional a Sánchez per negociar amb ERC i Junts sense focus ni la pressió de la Diada i l’1-O
El líder gallec no renuncia a l’abstenció del PNB, citarà Rufián i Nogueras i vetarà EH Bildu
Sumar i el PSOE cedeixen diputats a ERC i Junts per formar grup propi
Armengol satisfà Feijóo i evita un ple immediat i la repetició electoral no seria per Nadal sinó el 14 de gener
Encara en xoc pel resultat de les eleccions del 23 de juliol, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, es vestia amb la fotogènica capa dissenyada per Adolfo Domínguez i presidia –com a gran mestre del capítol sereníssim– el solemne acte d’investidura de Damas e Cabaleiros do Albariño a Cambados (Pontevedra). “És una llàstima que no totes les investidures siguin com aquesta”, lamentava Feijóo tot airejant la seva “enveja” per “un vi que guanya edicions en taules i certàmens sense que ningú ho discuteixi” i sentenciant: “Tant de bo totes les eleccions fossin tan clares i el resultat fos una copa de vi i no un còctel agitat.” Després d’haver-se ofert dimarts al rei Felip VI com a candidat a la investidura malgrat la certesa del seu fracàs i que el monarca avalés aquest anhel infundat, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va sorprendre ahir i va concedir a Feijóo el més semblant a la pausa de maduració del vi que hi pot haver en política i va fixar el seu ple d’investidura per als dies 26 i 27 de setembre. Quan tot apuntava a un ple imminent –molts diputats havien planificat ja que el 30 i el 31 d’agost ocuparien el seu escó a Madrid–, Armengol va voler inaugurar el seu mandat amb un gest de magnanimitat i va donar a Feijóo un mes per tastar la soledat que de retruc és un mes addicional per a Pedro Sánchez per negociar amb ERC i Junts sense el focus de l’atenció mediàtica ni la pressió de la Diada i l’1 d’octubre.
L’endemà que Feijóo protestés preventivament a la sala de premsa del Congrés que si fos enviat ja a un ple d’investidura imminent ell ho viuria amb “pressa” i “desigualtat de condicions”, Armengol va evitar que la primera decisió del mandat fos de confrontació amb el PP i li va concedir 35 dies per a una excursió a la recerca de vots que començarà amb 172 diputats (el PP, Vox, UPN i Coalició Canària) i que acabarà amb els mateixos 172 diputats, a quatre dels 176 que delimiten la majoria absoluta.
“Tradició” i “legalitat” de Junts
En l’intent desesperat de Feijóo per mantenir viva la flama de la ficció de ser investit, el PP va anunciar ahir que el líder del partit obrirà una roda de contactes de la qual només exclourà EH Bildu, però no ERC ni Junts. Pel vicesecretari d’afers institucionals del PP, el valencià Esteban González Pons, “Junts i ERC, més enllà de les accions que quatre, cinc o deu persones van dur a terme, representen uns partits la tradició i legalitat dels quals no està en dubte”. Paraules com ara pròfug i colpistes, doncs, eren de cop sacrificades per la dreta en l’altar de la realpolitik, encara que el portaveu republicà Gabriel Rufián i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, no tenen cap intenció de seure amb els eventuals negociadors del PP. “És una negociació, un diàleg, que s’ha de dur a terme dins del marc parlamentari, dels grups parlamentaris. Hi ha diverses forces polítiques i anirem plantejant aquestes converses”, va defensar la secretària general del PP, Cuca Gamarra.
El flirteig del PP se centra en el PNB, el partit que va pactar uns pressupostos amb Mariano Rajoy el 2018 i al cap d’una setmana va votar la moció de censura que investia Pedro Sánchez. Tot i que el president del PNB, Andoni Ortuzar, no agafa el telèfon a Feijóo, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va avançar a ETB que anirà a la reunió amb el PP “per cortesia” però que el partit ja té decidida la posició i no formarà part de cap combinació en què entri Vox, partit que precisament promou la il·legalització de forces nacionalistes i independentistes.
“Bloquejar el país un mes”
Si bé fonts del PSOE acusen Feijóo de “bloquejar el país un mes” amb l’objectiu egoista d’evitar una crisi interna al PP i amb el cost social de tenir el govern en funcions i frenar l’elaboració dels pressupostos, en privat que el focus estigui en el PP és celebrat com una oportunitat d’or per a la negociació discreta amb els d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont tot esquivant etapes d’alt voltatge com l’11 de Setembre, l’1-O i el 3-0. Quan Feijóo comprovi el 27 de setembre que té 172 vots a favor i 178 en contra i ho torni a comprovar el 29 de setembre en la segona votació, el rei obrirà la nova tanda de consultes que ha de portar a la investidura de Sánchez. Per tal d’aplanar el camí, ahir Sumar i el PSOE van anunciar el seu préstec de diputats a ERC i Junts perquè puguin formar dos grups propis al Congrés independents i esquivin no haver arribat al 15% en algunes de les circumscripcions. ERC mostra el seu malestar perquè un mes per a Feijóo és un mes de demora per a la constitució de les comissions, però el Congrés treballa ja en el calendari de sessions i des de la sentència del Tribunal Constitucional que va condemnar Rajoy per viure deu mesos al marge de la vida constitucional el govern espanyol en funcions sorgit de la catorzena legislatura ja sap que està sotmès des d’ara a les sessions de control del Congrés sorgit de la quinzena legislatura.
