“No hem tret prou profit del ‘Catalangate’”

“No hem tret prou profit del Catalangate”. Aquesta és la reflexió unànime a què arribarien ahir el president d’Òmnium, Xavier Antich, la de l’ANC, Dolors Feliu, l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, i l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, participants en una taula rodona a la Universitat Catalana d’Estiu sobre l’escàndol d’espionatge destapat l’abril del 2022. Per això mateix van coincidir que cal continuar denunciant-lo arreu. “Hauria d’haver estat una sacsejada que ens fes entendre que l’Estat seguia en guerra amb nosaltres quan aquí ja estàvem en mode converses de pau”, resumia Costa, que creu que la part catalana hauria hagut de “prendre decisions, i dir que així no es pot parlar ni negociar res”, premissa que encara veu vigent avui. A més, va ser molt crític amb el fet que només tres mesos després de l’escàndol la taula de diàleg pactés amb ells “la renúncia al dret a l’autodeterminació” en comprometre’s a situar els acords dins del marc legal. “Espero que no amnistiïn els espies, jo tinc dues demandes al Tribunal d’Estrasburg i les vull guanyar”, va etzibar fins i tot.

“Els 65 espionatges que va certificar Citizenlab podrien ser només la punteta de l’iceberg, la magnitud de la tragèdia és gran i ho hem aprofitat tot el que hem pogut, però no ho hem aprofitat prou”, corroborava Ganyet, que dona per fet que es continuen produint atacs al moviment amb el programari Pegasus i Candiru. L’enginyer, que va dir que un sol atac pot costar entre 70.000 i 80.000 euros, recordava que als Estats Units va plegar un president per un intent d’espionatge a l’oposició, el Watergate. “En canvi aquí no ha caigut ningú”, incidia.

Tots els ponents tenen la sensació que l’independentisme en podria haver tret més suc, però també matisaven que n’han sortit efectes positius. Antich, així, creu que s’ha aconseguit posar sobre la taula “l’anomalia democràtica de l’Estat”, que s’ha “passat pel forro” tots els pactes internacionals que té subscrits en matèria de drets fonamentals. “Fins i tot l’espionatge té les seves normes”, reblava. Tant ell com Costa, de fet, recordaven que la doctrina d’Estrasburg diu que qualsevol espionatge s’ha de poder fiscalitzar a posteriori, i els afectats han de saber què se’ls ha tret i per a què s’ha fet servir.

El d’Òmnium, a més, va destacar que el moviment es va unir per denunciar el cas en instàncies exteriors i que això l’ha enfortit, i alhora ha afeblit i desacreditat l’Estat, ja que li han estirat les orelles en nombrosos informes i fins i tot una comissió d’investigació del Parlament Europeu. Un Estat, això sí, que recorda que encara no ha donat explicacions, ni ha assumit responsabilitats polítiques ni ha donat garantia de no repetició. “Probablement continua passant”, coincidien també els ponents, que no creuen que la comissió d’investigació que s’ha pactat fer ara al Congrés aporti més llum perquè el CNI està molt “blindat” per la llei que el protegeix. “Tampoc servirà per desbloquejar aquesta informació”, deia al seu torn Feliu, que exigia que s’expliqui què es va espiar exactament i per a què ha servit. Antich, de fet, sospitava que no s’hagin aprofitat per nodrir la causa contra el Tsunami Democràtic. La presidenta de l’ANC, en tot cas, creu bàsic continuar la croada perquè veu clau “guanyar el relat internacional”, que no veu menor, i deixava clar que “el pacifisme” haurà de ser fins i tot encara més la “pedra angular” del moviment. “Posen com a excusa que som violents, terroristes... serà per on intentaran minar-nos”, subratllava.