El català guanya punts, Sánchez guanya temps
La decisió d’ERC i de Junts d’atorgar la presidència del Congrés dels Diputats a la candidata del PSOE, Francina Armengol, demostra que els partits independentistes han assumit que cal llegir el resultat de les eleccions generals a Catalunya com un aval de l’electorat al diàleg amb Espanya. Un pas que tan sols és el preàmbul de les negociacions per a una possible investidura de Pedro Sánchez durant les quals ambdues formacions catalanes tindran el repte de demostrar si seran capaces d’aixecar el llistó de les exigències o si simplement haurem entrat en una nova i decebedora fase de l’autonomisme. D’entrada, que el ministre d’Afers Exteriors hagi demanat per carta al Consell de la Unió Europea que el català hi sigui llengua oficial i s’assumeixi el compromís d’obrir l’hemicicle espanyol al seu ús, és un fet més inèdit que transcendental. Un fet que ja fa temps que hauria d’haver estat una realitat si de debò Espanya considerés les diferents llengües una riquesa i no pas una amenaça a la seva integritat. Que hagi fet falta una negociació al límit per a una qüestió tan elemental, ja deixa prou clar fins a quin punt serà costerut el camí que tenim al davant.
El gir de Junts de cara a les seves relacions amb Madrid resulta, d’altra banda, evident tenint en compte la línia crítica mantinguda fins ara davant els escarransits resultats de l’estratègia negociadora d’ERC. Un gir que només podran justificar presentant un balanç millor que el dels republicans, sense oblidar, a més, que amb els socialistes no hi comparteixen pas precisament una ideologia d’esquerres. Alhora, les votacions viscudes ahir al Congrés han aprofundit més les diferències públiques entre el Partit Popular i Vox, fins al punt que els diputats d’Abascal van negar el seu suport a la candidata popular, Cuca Gamarra. Ja veurem si tot això és també l’anunci de possibles entrebancs als governs de coalició que les dues formacions han segellat en l’àmbit regional. En qualsevol cas, el bipartidisme ha assistit al seu propi funeral i el peix al cove practicat durant tant de temps des de Catalunya entra en una nova dimensió. Però el proper capítol, el de la investidura, és encara incert.