Política
L’adeu de Batet obre el ball
La presidenta del Congrés, desgastada per haver retirat l’escó a Alberto Rodríguez (Podem) i enemistada amb Nogueras (Junts), no repetirà
El PSOE vol retenir el càrrec de tercera autoritat estatal i implica ERC i Junts en un acord per a la mesa obert a un nacionalista
Espinosa, portaveu de Vox, deixa la política pel xoc amb Buxadé i regala la pista que hi haurà legislatura
La formalització de l’adeu de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés obria ahir el ball de la nova legislatura, que s’inaugura el dijous 17 d’agost amb l’elecció de la mesa i el primer examen de l’entesa del PSOE i Sumar amb ERC i Junts. El comiat de Batet, desgastada per la polèmica retirada de l’escó al canari Alberto Rodríguez (Podem) i el fre a l’ús del català a l’hemicicle i enemistada amb Míriam Nogueras (Junts), aplana el camí per a l’exploració d’una entesa que sumi Junts a la diabòlica aritmètica en què hi ha en joc la presidència de la cambra, quatre vicepresidències i quatre secretaries i en què s’obre la possibilitat que un dels nou seients sigui per a un nacionalista del PNB (o fins i tot per a ERC). El PSOE, això sí, retindrà el càrrec de la tercera autoritat de l’Estat –que implica interlocució amb la Casa del Rei, i més en un 2023 en què el 31 d’octubre la princesa Elionor fa 18 anys i ha de jurar la Constitució davant les Corts– i vol implicar ERC i Junts en un acord per a la mesa amb una majoria de cinc (bloc d’investidura) a quatre (del PP).
Amb Nogueras a l’epicentre del nou mapa polític estatal, el relleu de Batet (presidenta des del maig del 2019) simplifica el paisatge, perquè entre totes dues ha nascut una cordial enemistat en la catorzena legislatura. L’episodi que rubrica el deteriorament va ser el gest de la portaveu de Junts d’apartar la bandera espanyola de la sala de premsa del Congrés el 21 de febrer i la posterior divulgació per part de Batet de les cartes privades entre elles sobre l’afer. Si la nova legislatura ha d’obrir pas a l’ús del català a l’hemicicle (i el basc i el gallec), a més, que Batet –que ha xocat amb diputats independentistes i el maig del 2022 retirava la paraula a Albert Botran (CUP)– deixi pas a un nou rostre reforça la credibilitat del gir de guió. A més del desgast públic per l’escó de Rodríguez, Batet ha viscut també episodis traumàtics més privats com ara la retirada fallida de l’acreditació per un any a un periodista d’Okdiario que va assaltar els despatxos de Pablo Iglesias i Irene Montero al Congrés i va enregistrar-ne i divulgar-ne les imatges, una profanació mai vista. L’acord de sanció era adoptat per la mesa del Congrés el juliol del 2019, però gràcies als advocats d’Eduardo Inda al final va ser revocat per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, que suspenia la retirada de l’acreditació i exigia a Batet la readmissió de l’infractor tot adduint que la instrucció de la cambra no té tipificat què es pot fer amb imatges obtingudes contravenint els límits. Aquell revés del Suprem a Batet va ser un punt de no retorn en l’aterratge al Congrés d’activistes ultradretans camuflats com a periodistes i degudament acreditats que no informen de l’activitat parlamentària i viuen d’encarar-se amb diputats independentistes i de Podem per desafiar-los en públic i guanyar celebritat a les xarxes socials entre el públic ultra gràcies als seus duels verbals.
El sudoku de l’elecció de la mesa
En paral·lel al càsting pel relleu de Batet –Patxi López no desperta anticossos entre els socis, però la seva breu presidència del 2016 no és un punt a favor–, la ministra d’Hisenda i número dos del PSOE, María Jesús Montero, admet que el diàleg amb tots està en marxa per a la mesa del Congrés i la investidura. “Estem tenint contactes, hi ha moltes converses, però discreció i prudència; no en donarem detalls”, avisa. En el cas de la presidència del Congrés, si el PP té lligats els vots de Vox i UPN (171 o 172 si hi sumés Coalició Canària), el PSOE ja necessitarà l’ajuda de Junts (7) per decantar la mesa a favor de l’esquerra. Aquí la votació es resol per majoria absoluta en la primera (176) o per més sís que nos en la segona. Fins ara la correlació a la mesa era de tres per al PSOE (Batet, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis i Sofía Hernanz) i tres per a Podem (Gloria Elizo, Gerardo Pisarello i Javier Sánchez Serna) en contraposició amb el PP (2) i Vox (1), però ara el PP –137 escons són inútils per a La Moncloa però és la primera força– es veu amb dret a quatre seients –Vox hi perdria el seu i en quedaria fora– i el PSOE i Sumar dirimeixen qui dels dos cedeix places als socis.
D’acord amb l’article 37 del reglament del Congrés, per escollir les quatre vicepresidències el vot és secret: cada diputat escriu el nom del candidat en una papereta i són elegits els quatre amb més vots. Com que la cinquena part dels 350 diputats és 70, aplegar 71 vots assegura un lloc a la mesa, però la gràcia del sudoku és que cada bloc reparteixi bé els vots per maximitzar-los. El 2020 Vox en tenia prou amb els seus 52 escons per fer Ignacio Gil Lázaro vicepresident quart. ERC i Junts tenen la promesa del PSOE que tindran grups propis gràcies al préstec de diputats perquè no arriben al 15% dels vots a totes les circumscripcions el 23-J: els de Gabriel Rufián tenen el 12,3% a Barcelona i el 14,7% a Girona; els de Nogueras, el 9,7% a Barcelona i l’11% a Tarragona.
A una setmana del ple inaugural, el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, sorprenia ahir amb l’anunci del seu adeu a l’escó i a la política apel·lant a “motius personals i familiars” en ple xoc amb Jorge Buxadé, exmilitant de la Falange de les JONS i exponent de l’ala més nacionalcatòlica que ha purgat a les llistes del 23-J els autoanomenats liberals, encapçalats pel marit de Rocío Monasterio i entre els quals hi ha Rubén Manso, inspector del Banc d’Espanya en excedència i autor del programa econòmic ultra. “Un agraïment molt especial a Santiago Abascal”, va dir abans de citar també Buxadé. “Sento molt la dimissió i molt més les raons que la provoquen”, va dir Javier Ortega Smith, també defenestrat per Buxadé. Espinosa va exigir a la premsa un millor tracte abans de no acceptar cap pregunta, però sense voler regalava al públic la pista que hi haurà legislatura. Si albirés l’opció de repetició electoral i d’una segona oportunitat per al PP i Vox d’arribar a La Moncloa, el pas d’ahir no s’hauria precipitat. A vegades no cal acceptar preguntes per regalar –involuntàriament– la pista d’una resposta.
