Puigdemont diu que és la presidència del Congrés i no el reglament qui impedeix el català
El president a l’exili diu que “són mestres en el filibusterisme parlamentari” posant d’exemple que ha presentat 59 propostes de pròrrogues perquè s’usi al Senat
La portaveu de l’executiu espanyol adverteix de “les dificultats que té la seva aplicaió pràctica”
L’expresident de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha sigut contundent en la rèplica a la proposta de a vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, de reformar el reglament del congrés perquè s’hi pugui intervenir en català, gallec i basc: “Enlloc del reglament no es diu que hi hagi l’obligació de fer servir el castellà, o la prohibició de fer servir una altra llengua oficial. Per tant, amb la voluntat política de la presidència n’hi ha prou. I de voluntat fins ara no n’hi ha hagut mai”. Així s’ha expressat a Twitter Puigdemont per posar al mateix sac a PSOE i Sumar qualificant-los de “mestres en filibusterisme parlamentari”.
Primer ha fet l’advertència que quan parlin de reformar el reglament s’ha de tenir en compte que el català no està prohibit, i en segon lloc ha afegit que parlar d’aquest procés de reforma “sol ser una estratègia per fer perdre el temps fent veure que intentes arreglar un problema que en realitat a tu t’importa un rave”. Per il·lustrar la informació ha posat d’exemple el cas de la darrera proposta de reforma del reglament del Senat, la cambra que curiosament és de representació territorial però paradoxalment no s’hi deixa utilitzar les altres llengües oficials, a la que el PSOE es va comprometre a donar suport durant la taula de diàleg del juliol del 2022. Puigdemont posa l’enllaç del procés de proposta de reforma del reglament impulsada per Junts i Coalició Canària el 2020 i que ha quedat encallada. “Pròrrogues i més pròrrogues… fins que la proposta ha caducat perquè la legislatura s’ha acabat”, afirma afegint que les 59 propostes de pròrroga les va presentar el grup socialista. Per això conclou preguntant-se: “És aquest l’itinerari que tenen previst perquè el català sigui llengua oficial del Congrés espanyol? Perquè si és aquest, ja sabem quin pa hi donen”.
“Dificultat d’aplicació”
De la seva banda la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, ha defensat un “ús normalitzat” de les llengües cooficials a les institucions, però ha remarcat “les dificultats que després té la seva aplicació pràctica”. Rodríguez ha diluït aquesta possibilitat adduint que “en la pràctica sempre és quelcom més complex”. La portaveu de l’executiu de Pedro Sánchez ha insistit, però, que les llengües cooficials s’han de poder “utilitzar en qualsevol espai”.
Les ofensives perquè es pugui parlar amb les llengües cooficials a les dues cambres no es pas nova i n’hi han hagut diverses. La darrera és del maig del 2022 quan ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu, Podem, Més País, Compromís i BNG van presentar una proposició no de llei al Congrés per reformar l’article 6 del reglament perquè estableixi que “els diputats tindran dret d’intervenir a les sessions del ple del Congrés i de les comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament”, i també el “dret a presentar els escrits i documents en qualsevol d’aquestes llengües”. Al juny es va debatre amb retirada de paraula de la mesa als diputat que van utilitzar aquestes llengües i un vet final a la proposta del PSOE, PP, Vox i Cs.
