El govern descarta protegir la casa Macià com a Bé Cultural d’Interès Nacional

La plataforma Salvem Casa Vallmanya, un edifici del segle XVII en estat ruïnós situat a Alcarràs (Segrià) coneguda com a Cal Macià –va ser la masia on estiuejava, es refugiava de la política l’expresident de la Generalitat Francesc Macià, però també on hi rebia autoritats i mantenia reunions– ha lamentat la decisió de la direcció General de Patrimoni Cultural del departament de Cultura del govern de rebutjar la possibilitat de convertir l’immoble en Bé Cultural d’Interès Nacional.

El govern va respondre per escrit el 31 de juliol la sol·licitud efectuada per la plataforma fa més d’un any en la que conclou que és adequada mantenir la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local perquè, tot i reconèixer amb un informe valoratiu que té “valors històrics i arquitectònics”, aquests “no són suficients” per tenir una nova catalogació i que amb l’actual ja “protegeix l’edifici patrimonialment i urbanísticament”. La missiva està firmada per la directora general de Patrimoni Culural, Sònia Hernàndez, en la que els recorda que “poden acollir-se a subvencions de concurrència competitiva per a immobles de notable valor cultural” que publica cada any el departament.

En un fil a Twitter, la plataforma censura “l’argumentari esgrimit per inhibir-se”, que qualifiquen coma “simplista i vergonyant”. D’una banda perquè basen l’opinió en un informe de catalogació com a bé interès local del 2008 obviant que després s’han “publicat manta d’articles científics amb descobertes sobre la casa i la història familiar”, però també censuren que s’afirmi que no es pot considerar un edifici únic, posant en qüestió que els castells de la Segarra o les esglésies de la Vall de Boí no ho són i tenen la catalogació. Per això pregunten al departament si poden citar altres edificis de les característiques arquitectòniques, socials i polítiques de la casa Macià al Segrià i a Catalunya.  Fan altres argumentacions per queixar-se que obvien les documentacions històriques que el col·lectiu ha presentat, lamenten la “la falta de sensibilitat” i que les “lectures i coneixements històrics i científics dels tècnics signats, només posen en evidència les mancances del document i la conselleria en la matèria”. Conclouen dient que la conselleria “ha perdut el nord i s’alinea amb els qui volen la casa a terra”. La plataforma lamenta que l'Institut d'Estudis Catalans consideri innecessari el fet d'augmentar -ne la protecció en existir un centre d'interpretació sobre Francesc Macià a la Comarca de les Garrigues.

En una altra piulada l’historiador i advocat Josep Cruanyes afirma: “Sembla mentida que es sigui tant ineficient per protegir un bé objectivament amb un gran valor històric i patrimonial. És BCIL i l’Ajuntament no té diners i Cultura és treu les puces de sobre. Estem parlant de Can Macià de la família Lamarca. Prou burocràcia i més efectivitat”.

L’edifici està en un estat deplorable, té diversos annexos esfondrats i la iniciativa popular va engegar una campanya aprofitant que venien eleccions municipals per intentar arrencar compromisos dels partits perquè s’hi facin intervencions urgents i també comprin l’immoble que costa 120.000 euros.