Festivals que moren o hibernen

cada any neixen nous festivals d’estiu, però també en moren alguns... o hibernen. La diferència és que, quan un festival neix, el bateig es fa públic amb bombo i platerets, sobretot si al darrere hi ha una gran empresa que es pugui permetre una bona campanya de promoció, però quan un festival desapareix ho fa normalment de manera silenciosa, es volatilitza com si mai no hagués existit i rarament se’n parla, almenys que al darrere no hi hagi algun escàndol de blanqueig o altres saraus que afectin les arques públiques.

Aquest any, en concret, hi ha unes quantes baixes. “Us informem que l’edició del 2023 no se celebrarà”, s’anuncia al web del Festival Internacional de Música de Cadaqués, un dels més antics de Catalunya, que l’any passat va celebrar la 50a edició amb un nou director, el tenor francès d’origen vietnamita Philippe Do, per recuperar la seva línia més clàssica després d’uns anys en què el festival es va diversificar en estils i en espais.

Han desaparegut també el Girona Music Festival, el Som de Mar de Lloret, el Petit Paradís de Tossa, el Cerdanya Music Festival de Llívia i, entre els casos més sonats últimament, l’Arts d’Estiu de Pineda de Mar, no autoritzat pel Departament de Costes de la Generalitat quan el festival organitzat per l’Ajuntament de Pineda i The Project ja havia anunciat el seu cartell i tenia les entrades a la venda. Els altres festivals esmentats tenen en comú una cosa: són força joves, alguns nascuts en plena pandèmia, justament quan el sector dels festivals i de la música en viu no passava pel seu millor moment. Alguns visionaris van vaticinar que la covid ens faria reformular els excessos de la nostra societat a tots els nivells, inclosa la bombolla dels festivals d’estiu a Catalunya i a la resta de l’Estat, que a pesar de tot no ha parat de créixer un cop el virus va perdre intensitat. La bombolla i la competència extrema que se’n deriva podrien explicar algunes d’aquestes baixes. Evidentment, la clau sempre és la viabilitat econòmica del projecte, però aquí hi poden intervenir diversos factors i alguns tenen a veure amb les condicions que els ajuntaments posen a les empreses privades, a través dels concursos públics que la legislació actual imposa per contractar-ho tot, també la gestió d’un festival. Ho sap molt bé Concert Studio, la promotora que va crear el Festival Jardins de Pedralbes i que aquest any ha perdut l’honorable recinte barceloní en mans del seu gran competidor, Clipper’s, que a més s’ha quedat sol a la Cerdanya amb el Summerfest de Puigcerdà, per l’absència del Cerdanya Music de Concert Studio. Hi ha molt de moviment en el sector: Clipper’s s’ha quedat amb el festival i market White Summer de Pals i l’ha traslladat a Palamós, on s’inaugurarà divendres, i també és conegut el cas recent del nou Festival Idilic, que pocs dies abans de celebrar-se es va traslladar de Platja d’Aro a Sant Feliu de Guíxols, per problemes de permisos i discrepàncies entre organitzadors i municipalitat. Tots aquests moviments són indicis d’alguna cosa. Potser l’oferta comença a ser excessiva i una mica reiterativa.