Política

ELECCIONS GENERALS 2023

ERC i Junts examinen al Congrés la unitat d’acció amb la creació dels grups propis

Rufián i Nogueras no arriben als requisits i depenen d’unir-se ells o del préstec de diputats del PSOE i Sumar

Sánchez vol discreció total en la negociació amb Puigdemont

Ayuso boicoteja Feijóo i erigeix el Senat en un dic contra Catalunya

La primera cita al calendari de la nova legislatura nascuda el 23-J és el dijous 17 d’agost, el dia de la constitució del Congrés i de l’elecció de la presidència de la cambra –Meritxell Batet aspira a repetir al càrrec– i de la mesa del Congrés. Si bé aquell ple ja serà un termòmetre de quina és la temperatura negociadora entre Pedro Sánchez i vells socis com ara ERC, EH Bildu i el PNB però també amb el nou soci potencial i decisiu, Junts, serà a partir d’aleshores i durant els cinc dies següents quan Gabriel Rufián i Míriam Nogueras examinaran la unitat d’acció independentista al Congrés amb la formació dels grups propis. Ni ERC ni Junts compleixen ara els requisits de tenir almenys 15 escons o superar els cinc escons i tenir el 15% del vot a totes les circumscripcions on es presenten –els de Rufián tenen el 12,3% a Barcelona i el 14,7% a Girona; els de Nogueras, el 9,7% a Barcelona i l’11% a Tarragona–, així que si ambdós unissin els set escons i incloguessin el diputat del BNG podrien formar un grup propi de 15 que seria el cinquè de la cambra, darrere del PP, el PSOE, Vox i Sumar.

Si bé Laura Borràs creu que un grup d’ERC i Junts seria una “bona manera de treballar per aconseguir força al Congrés”, la total absència de química entre Rufián i Nogueras obre una segona opció: el préstec puntual de vuit escons del PSOE o de Sumar perquè tant ERC com Junts puguin formar el seu grup per separat. Fonts socialistes coneixedores de les tibantors entre Rufián i Nogueras abonen aquesta segona via, i la decisió quedaria en mans de la mesa el 23 d’agost. Que ERC i Junts escapin del mixt i tinguin grup propi ho canvia tot: els concediria una subvenció fixa anual de 364.160 euros (30.346 euros al mes), veu a totes les comissions (inclosa la de secrets o despeses reservades, que fiscalitza el CNI) i a la junta de portaveus, una quota de preguntes i interpel·lacions al govern en sessions de control, avantatges per incloure proposicions de llei als plens, i la presència en futurs debats electorals. Es dona la circumstància que Bildu (6) i el PNB (5), amb menys escons que ERC i Junts, tenen el grup propi assegurat per haver superat el 15% a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

Discreció del PSOE i Junts

Fonts de La Moncloa van esgrimir ahir la bondat del secret per guiar la negociació més delicada, tant amb ERC com amb Bildu i el PNB i sobretot amb Junts, perquè la voluntat és tractar-los tots igual. “Discreció en les conversacions, publicitat en els acords quan s’assoleixin. Aquesta és la fórmula”, avisa el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, quan se li demana per Junts. Fonts de La Moncloa descarten un front ERC-Junts, i opinen que els de Puigdemont “tenen molt complicat no fer alguna cosa que obri el camí al govern de progrés”.

El procés de consultes del rei està fixat en l’article 99 de la Constitució, que dicta que Felip VI ha de proposar qui compti amb més suports, però no té un límit per fer-ho. Només hi ha un límit temporal de dos mesos a partir d’una primera votació, però, com ja va evidenciar Mariano Rajoy amb la seva espantada del 2016, si no hi ha una convocatòria d’un ple d’investidura el termini inicial és infinit. En aquest context i sota l’estigma de l’escapisme d’Inés Arrimadas el 2017 al Parlament, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, concedia ahir que és el rei “qui decideix” i que si proposa la investidura a Feijóo, ell hi anirà. “Qualsevol opció que no passi per Feijóo és absolutament escabellada, fins al punt que si Sánchez vol ser president s’hauria de traslladar la capital d’Espanya de Madrid a Waterloo”, assenyala Gamarra.

Ayuso i l’ariet del Senat

El pla de Feijóo desafia l’aritmètica –el seu sostre són 170 escons amb el PP (136), Vox (33) i UPN (1), a sis de la majoria absoluta– i contradiu la campanya –de “derogar el sanchisme” a instar el PSOE que el deixi governar com a “partit d’estat”–, però ahir, a més, va topar amb el boicot d’Isabel Díaz Ayuso l’endemà que Esperanza Aguirre obrís la porta a un relleu. “No podem aplaudir Feijóo dijous i llançar-lo per un pont dimarts”, va dir Ayuso en teòrica defensa del líder. Dit això, però, boicoteja el pla de buscar el PSOE: “Alerto que Sánchez ja ho té tot pactat amb Puigdemont i en aquestes dues setmanes i amb Espanya de vacances i per la porta del darrere vendrà literalment la nació als seus enemics. Feijóo té el mandat de les urnes i sobretot té la majoria absoluta al Senat que servirà per intentar frenar qualsevol modificació de l’Estatut de Catalunya”, va dir Ayuso amb la subtil maldat d’enviar Feijóo a l’oposició. “El PP, per amagar el seu fracàs, s’entreté a fingir que Feijóo pot tenir una investidura”, ironitza Bolaños.

LES FRASES

Discreció en les conversacions, publicitat en els acords quan s’assoleixin
Félix Bolaños
ministre de la presidència
Si el rei proposa la investidura a Feijóo, hi anirà. Amb Sánchez la capital canviaria de Madrid a Waterloo
Cuca Gamarra
secretària general del pp
Alerto que Sánchez ja ho té tot pactat amb Puigdemont i vendrà la nació a l’enemic durant les vacances
Isabel Díaz Ayuso
presidenta de madrid
El PP recull el que ha sembrat durant anys i trencar els consensos bàsics l’ha deixat sense aliats
Enrique Santiago
secretari general del PCE

Echenique: “Quina vergonya que el Congrés discrimini la discapacitat”

Amb el vell Congrés diuen adeu noms que deixen empremta: Ferran Bel (PDeCAT), Ana Oramas (CC), Jaume Asens i Mar García Puig (En Comú), i Pablo Echenique (Podem). El comiat d’Echenique abans de tornar al CSIC va ser un dard a les consciències i, després de presumir que l’oripell no se li enganxa –“no trepitjar la moqueta amb els peus té avantatges”, ironitzava–, va ser rotund: “Quina vergonya que, després de quatre anys de tenir el primer portaveu amb cadira de rodes, el Congrés no hagi tingut decència d’enviar un missatge clar a la societat sobre la participació política de les persones amb discapacitat en condicions de no discriminació. Quina vergonya!”

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.