eleccions generals 2023
Sánchez deixa que Feijóo es cremi i avisa Junts que el vot català avala el marc actual
El líder del PP sent la pressió de no repetir l’escapisme d’Arrimadas el 2017 i sospesa anar a una investidura fallida
Otegi dona el sí al president espanyol i posa pressió a Puigdemont
“El marc constitucional agrada als catalans”, diu la portaveu
No hi haurà investidura imminent. Si bé no hi ha un manual d’instruccions per a la gestió dels resultats electorals –l’endemà del 28 d’abril del 2019, Pedro Sánchez no tenia pressa i va consumir mesos, però després de la repetició electoral del 10 de novembre del 2019 va tenir un acord amb Podem en 48 hores i una investidura en plena cavalcada de Reis del 2020–, el president espanyol es prendrà ara amb calma la digestió de les urnes del 23 de juliol i aposta per deixar que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es cremi en el foc de la seva amarga victòria i vagi a una investidura fallida amb Vox. En l’intent de refredar el calendari i les ambicions de Junts sobre l’amnistia i el referèndum, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, convidava els de Carles Puigdemont a llegir bé la victòria del PSC: “Si alguna cosa ha quedat demostrada en aquests anys de govern del president Sánchez, és que a Catalunya, com al conjunt d’Espanya, només hi té cabuda el marc constitucional. I d’acord amb l’expressió de la ciutadania catalana, sembla que això ha agradat també a Catalunya.”
Els primers passos de Feijóo causen hilaritat a la direcció del PSOE i al govern, i els socialistes s’apliquen la màxima napoleònica que aconsella no distreure l’adversari quan s’està equivocant. “Al PP fins i tot li cauen les lones”, ironitzava un ministre tot invocant la fotografia feta pel premi Pulitzer Emilio Morenatti en què a la seu de Gènova 13 despengen l’enorme cartell de Feijóo de la façana. Després de vantar-se de sumar un sol escó –el d’Unió del Poble Navarrès (UPN)– als 136 escons del PP i de rebre un no rotund del PNB i Coalició Canària, Feijóo seguia ahir alimentant la seva investidura com a relat de no-ficció. “Dir que no es tenen suports simplement per haver parlat amb algun grup em sembla una conclusió precipitada. UPN i Coalició Canària tenen la millor disposició, i parlaré en les pròximes setmanes amb el PSOE i Vox”, va dir.
La síndrome Arrimadas
Encara que pugui semblar inversemblant en un líder amb quatre majories absolutes a Galícia, Feijóo viu la ressaca del 23-J amb la pressió de no repetir el cas d’escapisme d’Inés Arrimadas (Cs) el desembre del 2017, quan va guanyar les eleccions al Parlament sota el 155 i no va intentar la investidura per fer el salt al Congrés sense el deshonor d’una derrota. És aquest record del que va fer Arrimadas –pel qual el PP va fustigar Cs– el que ara ha instal·lat en Feijóo la idea d’oferir-se al rei Felip VI com el líder amb més suports en la tanda de consultes que s’obri a partir de l’última setmana d’agost. “Seria un immens error que a Espanya governessin els independentistes perquè han perdut escons i vots, i en canvi els partits d’estat han guanyat en suports i en vots i tenim un suport molt important”, va dir tot incloent en la primera persona del plural el PP i el PSOE tot i prometre derogar el “sanchisme”. L’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre va criticar la campanya de Feijóo per haver dit que “preferia el PSOE a Vox” i insinuava que el futur inclou Isabel Díaz Ayuso.
Després de vetar Jaume Asens en les llistes i rescatar-lo ara com a negociador perquè no tenia algú amb interlocució amb Carles Puigdemont, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, va fer l’ullet a Junts. “La taula de diàleg que tenim ha d’avançar, i quan en aquesta taula –i jo em comprometo a fer-ho així– s’arribi a un acord, i és possible arribar a un acord i que sigui un acord de majories, per descomptat que els catalans i les catalanes votaran”, indicava Díaz.
Qui posa pressió a Junts perquè no doni una segona bala a la dreta és Arnaldo Otegi, que avança el vot a favor de Sánchez: “Si és per EH Bildu, no hi haurà govern de la dreta reaccionària a l’Estat espanyol. I farem tots els possibles perquè això sigui així. Si calgués votar-hi a favor, en tot cas ho faríem.” Si bé la portaveu del govern, Patrícia Plaja, alerta Sánchez que “l’objectiu que es manté intacte és seguir fent passos en ferm cap a l’amnistia i cap al referèndum”, a Junts Laura Borràs avisa que no hi haurà reculada: “Nosaltres no hem vingut a rebaixar res, sinó a aconseguir-ho tot. I farem malament si comencem una negociació rebaixant res, perquè els nostres punts són clars des del primer moment.”
Botran diu adeu i convida la CUP a una reflexió
Albert Botran, diputat de la CUP en l’última legislatura (2019-2023) i que el 23-J va perdre la representació, va dir adeu com a portaveu amb un agraïment que va des dels 98.000 votants fins a Mireia Vehí i la cap de comunicació al Congrés, Jordina Salvat. “Cal entendre què està passant a l’independentisme i a la unitat popular”, avisa. Si bé lloa la defensa de la llengua i l’amnistia, Botran exigeix “direcció política” i convida l’independentisme a “repensar-se”. El secretariat nacional de la CUP insta a la “refundació”.
