El govern valencià elimina el català de vuit comarques i anuncia més atacs
Els traspassos de cartera de les conselleries evidencien el canvi radical amb PP i Vox, la prioritat de marginar el català a l’educació i l’àmbit públic i la defensa de la tauromàquia
El nou govern valencià arrenca amb els corresponents traspassos de carteres de les conselleries que s’ha protagonitzat aquest dijous i que han estat farcits d’espanyolisme, ignorant la llengua pròpia i fins i tot atacant-la i defensant estridències “culturals” com la tauromàquia. De fet, el nou conseller de Cultura, el popular José Antonio Rovira, ha posat com a prioritat treure la vehicularitat del català del tot a les zones castellanoparlants. S’ha compromès a modificar la llei de plurilingüisme de manera “global” perquè hi hagi “llibertat d’elecció de les famílies”, cosa que podria treure la presència obligatòria del català en l’ensenyament, alhora que preveu que deixi de ser llengua vehicular de les vuit comarques castellanoparlants, on fins ara ho era, perquè tornaran a estar-ne exemptes. El conseller contraposa el “dret a escollir” a la imposició lingüística que a parer seu es produeix, però parlant sempre del valencià.
L’acte de promesa o jurament del càrrec de dimecres ja deixava clar què volia dir el “govern del canvi”: només la consellera de Medi Ambient, Salomé Pradas, va pronunciar les paraules d’acatament del càrrec en català d’un executiu de deu membres. I aquest dijous han seguit la mateixa línia els parlaments com el del vicepresident i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, que ha anat directe en contra de l’idioma del país.
Barrera ha rebut la cartera de part d’Aitana Mas i Raquel Tamarit, que ocupaven la vicepresidència i la conselleria, respectivament. Aquests càrrecs passen dels valencianistes de Compromís a un ultra de Vox, torero de professió, que ha fet un discurs exaltat en defensa de la tauromàquia. El polític d’extrema dreta no ha fet cas de la petició que Mas li havia fet en el traspàs que “escapi de sectarismes” i que tingui present que “representa un poble del segle XXI que vol fugir de l’odi i de la censura”. Barrera, però, ha tornat a justificar la censura a les revistes en la llengua pròpia a Borriana perquè ha dit que estaven “en català” i ha destacat en perfecte castellà que “aquí es parla valencià i hi ha una diferència que posarem de relleu”. Ha assegurat que ve del “món de la cultura i l’art”, que la tauromàquia “ha estat silenciada i menystinguda i fins i tot perseguida” per l’administració i ha recordat que té “l’obligació de defensar-la”. Només ha fet servir el català fer donar el toc folklòric: “Com diu el nostre himne regional: per ofrenar noves glòries a Espanya, visca València”, un fragment que ja va citar el president Mazón en el discurs d’investidura. Barrera també ha apel·lat a la “llibertat i igualtat de tracte”, ha dit que defensaria la cultura valenciana en aquest sentit.
Alhora, la consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, que també és la vicepresidenta segona, s’ha compromès en la lluita contra la violència de gènere, però ha afegit el contrapunt que “és l’hora de recuperar la política sense sectarisme ni exclusions ideològiques”. Com a portaveu del govern alhora que consellera d’Hisenda ocupa el càrrec una ex de Ciutadans, Ruth Merino, que tampoc parla català, i ha apel·lat a la moderació.
La consellera de Justícia i Interior és la ultradretana Elisa Núñez, mentre el conseller de Sanitat és el popular Marciano Gómez, que havia estat ferm defensor de la gestió privada d’aquest camp. Completen el govern el conseller d’agricultura, José Luis Aguirre, de Vox, que no ha negat el canvi climàtic, tot i que n’ha matisat les conseqüències; Nuria Montes, de consellera d’Innovació i Indústria; i l’única catalanoparlant, Salomé Pradas, consellera de Medi Ambient.