Veuen lentitud per substituir la nuclear el 2030

La demanda elèctrica de Catalunya ha estat coberta el 2022 en un 53,3% per l’energia nuclear. Els cicles combinats de gas han subministrat el 18% mentre que la cogeneració ha cobert el 8,2%. Pel que fa a les renovables, la hidràulica ha generat el 5,95% de demanda; l’eòlica, el 5,6%; i la fotovoltaica, un 0,92% sense comptar les instal·lacions d’autoconsum. En darrer terme, el biogàs i la biomassa han cobert el 0,4% de la demanda. Són les dades que ha presentat la darrera setmana de juny l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya en un informe en què conclou que “sense un desplegament decidit de les dues energies renovables amb més capacitat de generar, la solar fotovoltaica i l’eòlica, s’allunya la possibilitat de substituir amb renovables autòctones la generació nuclear quan es procedeixi al seu tancament”, previst entre el 2030 i el 2035.

Després de vuit anys en què només havia entrat en funcionament un únic molí eòlic a Catalunya, el 2022 s’han posat en servei 97,94 MW eòlics, un desbloqueig que destaca l’observatori juntament amb el fet que en un any s’ha instal·lat més energia solar d’autoconsum a les teulades domèstiques que en les darreres dues dècades. Com a plataforma promotora d’energies renovables integrada també per les patronals d’aquest sector, però, fa un balanç negatiu perquè reclama desbloquejar i fer possibles més parcs solars i eòlics de grans dimensions. Considera que l’escull és “el coll d’ampolla” que suposa la tramitació dels projectes, que considera lenta i feixuga. D’una cartera potencial de 6.686,13 MW eòlics en 172 parcs “només s’estan tramitant efectivament 799,18 MW”, lamenta. Pel que fa a la solar, d’una cartera potencial de 578 parcs de 8.200,44 MW que ocuparien 15.076,61 hectàrees de territori, “només s’estarien tramitant efectivament un 28,2%” dels projectes, conclou. L’observatori adverteix que els promotors energètics estan tirant enrere projectes tant “per la incertesa econòmica i financera com per la percepció de l’administració catalana com a poc eficient i resolutiva”. En cap moment de l’informe s’esmenta com un dels obstacles la creixent oposició de municipis i comarques afectades per una implantació, sobretot, de grans parcs fotovoltaics que convertiran milers d’hectàrees agrícoles en “polígons” energètics.

Catalunya continua endarrerida pel que fa a biogàs i biomassa, energies que a Europa suposen el 60% de les renovables. La potència avui és de 500 MW però se’n preveuen enguany 146 més. En geotèrmia l’observatori demana canvis per apropar-se al creixement europeu –mentre que Catalunya ha crescut un 20% el 2022 en aprofitament de la calor del subsol França ho ha fet en un 73% i Àustria en un 59%–. Les dificultats de tramitació, però també les taxes que hi apliquen els ajuntaments, serien les raons.

En darrer terme, l’observatori recorda el potencial ocupacional de les renovables i la transició energètica. El 2022 s’ha constatat un dèficit de 19.000 professionals especialitzats en aquestes instal·lacions tenint en compte que, fins al 2050, es preveu una demanda de 4.000 professionals anuals, més de 37.500 fins a l’any 2030.