El fiscal de l’1-O vol mà dura per la Mesa del Parlament

Un dels fiscals del Suprem que va acusar als dirigents independentistes catalans en el judici de l’1-O, Fidel Cadena, demana més mà dura per als membres de la Mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 4 mesos d’inhabilitació i 1.200 euros de multa. En un escrit que ha avançat el diari El Mundo i al qual ha tingut accés EFE, Cadena considera “grotesc” que s’imposi aquesta pena per una actuació de la mesa de Forcadell que considera l’embrió d’un “alçament violent”, segons el fals relat que manté sis anys després tenint en compte que aquest fet inexistent el 2017 va permetre a Fiscalia sostenir les acusacions de rebel·lió i sedició i justificar els empresonaments dels dirigents independentistes catalans que van organitzar i dur a terme el referèndum de l’1-O desobeint a la justícia espanyola.

La Fiscalia considera “irrisòria” i “grotesca” la pena d’inhabilitació i multa contra Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó en el recurs que ha presentat contra la sentència del TSJC que els condemna per un delicte de desobediència en la tramitació de les lleis que van portar a l’1-O i a la declaració simbòlica d’independència posterior.

En l’escrit, Cadena qualifica de “grotesc que la pena final d’un episodi que va permetre com a gènesi i embrió l’obertura d’un procés que va posar en escac la vigència a Catalunya de la Comunitat Europea i la integritat territorial d’Espanya, propiciat a través d’un alçament violent contra l’ordre constitucional, acabi amb una pena de 1.200 euros”. Per Cadena, l’actuació de la mesa de Forcadell va ser “desobediència contumaç i reiterada a les resolucions suspensives del Tribunal Constitucional, més que desobeït injuriat”, a més de considerar-la una “burla del sistema constitucional”.

“Penseu que el conductor d’un vehicle de motor o ciclomotor que realitza aquesta activitat sense haver obtingut prèviament el permís o llicència (art. 384 CP) pot ser castigat amb una pena de multa de 12 a 24 mesos, de manera que, si se li apliqués la mínima, amb una quota diària de 5 €, estaríem davant d’una final de 1.800 €”, afegeix Cadena per acabar concloent amb indignació que “els termes d’aquesta comparació són escandalosos”.

La Fiscalia discuteix l’atenuant molt qualificada de dilacions indegudes que el TSJC ha aplicat als processats pels retards del procés judicial –van ser condemnats el 2020 en un judici que el Suprem va ordenar repetir. El TSJC també pren en consideració que no van poder presentar-se a les eleccions per l’article de la LOREG que impedeix fer-ho als condemnats per delictes contra l’administració pública. Per al fiscal, el temps transcorregut sense poder concórrer a les eleccions que ha tingut en compte el TSJC hauria de quedar sense efecte atès que la sanció electoral “no és una pena, no es pot equiparar a ella”, sinó que s’hi ha de computar “autònomament” un cop la sentència sigui ferma.

Tampoc accepta Cadena l’atenuant de dilacions pels retards de la causa tot justificant-los per la “complexitat” i els “avatars” durant la tramitació i posa els exemples de l’adquisició de la condició d’aforat de l’exdiputat Joan Josep Nuet o de la pandèmia de la Covid-19. Tot i aquestes circumstàncies, Cadena defensa que la resposta de l’òrgan judicial “ha estat sempre puntual i temporània”. Si hi ha hagut retards només són culpa dels processats per haver intentat recusar determinats magistrats, conclou Cadena.