Escenes de Susqueda (3): flors i oració d’un assassí

Primavera del 1987.

–Pare nostre, que esteu en el cel. Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre regne. Faci’s la vostra voluntat, així en la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia...

—Pitu, per què hem de resar? –es queixa la Montse.

La noia, al costat de la seva germana gran, la Carme, ja vol marxar. Es comença a fer fosc a la vora del pantà de Susqueda. Una cosa és el viatge a Vic que algun cop han fet amb l’R8 per anar al mercat on en Pitu els ha comprat cosetes i roba, però el pantà fa un xic de basarda. L’home deixa un ram de flors sota uns boixos.

En Pitu, Josep Talleda, torner de Sant Hilari Sacalm, que ha portat les dues nenes amb el seu Citroën furgoneta fins a la vora del pantà, no té tanta pressa. No és el primer cop que hi van. I les nenes, les germanes Ávila, que de tant en tant van al taller de Talleda per ajudar-lo, prenen paciència perquè en Pitu els dona algun dineret. Però també saben, o intueixen, que alguna cosa que els fa fer allà al taller no està bé.

Potser per això han de resar?

I per què deixen flors allà on van a resar? Això de resar i deixar flors, la gent ho acostuma a fer al cementiri, on hi ha les persones enterrades.

Que hi ha algú enterrat a la vora del pantà?

El dia 12 de juliol del 1987.

La Montse, que tenia 14 anys, no torna a casa, i a quarts de set del matí apareix morta arran del camí a la Petja del Diable, a la sortida del poble.

Les mirades de recel es giren cap a Josep Talleda, que al poble anomenen l’Espereu-me. Ell diu que no en sap res, de la Montse, que el vespre abans no va anar a ajudar-lo al taller.

Amb l’assassinat de la seva germana i la investigació a Talleda, Carme Ávila no ho pot amagar més i acaba explicant els secrets de la torneria i les peculiars feines que els encarregava en Pitu: engreixar i eixugar tornavisos, que en realitat volia dir que es feia masturbar per les noies, menors.

–No era un tornavís, era tou –va dir la noia al jutge.

I la declaració de la germana de Montse Ávila també posa al descobert les visites fins llavors secretes de les germanes i Talleda a la vora del pantà de Susqueda. I la pregunta que es fan els guàrdies civils: anava a posar flors a la tomba de Francesca Boix?

La Francesca, “la Llúcia”, com l’anomenaven al poble, una dona que (casualitat) també treballava al taller de Talleda, va desaparèixer d’un dia per l’altre sense deixar rastre. La imatge de la Llúcia anant a comprar amb el cabàs és el darrer record que es guarda en la memòria al poble de Sant Hilari Sacalm. Era el 1978. En Talleda (ara mort) va ser condemnat per la mort de la Montse i per un altre crim. No se sap on és la Llúcia.