El PP i Vox signen l’acord a les Balears: eliminaran el sistema educatiu en català

El PP i Vox han signat un acord per al govern a les Illes Balears, i això permetrà que Marga Prohens esdevingui presidenta, a canvi d’un clar retrocés pel català, que ja el compromís contret implica acabar amb l’actual sistema educatiu del territori, amb una llibertat d’elecció que perjudicarà el català i pot permetre la segregació d’aules per raó de l’idioma. La delegació de Vox a les Balears no entrarà a l’executiu, però l’afavorirà amb l’abstenció i el compromís d’estabilitat, també pressupostària. Ara bé, els de Santiago Abascal sí que entraran als governs dels consells insulars de Mallorca i Menorca.

L’extrema dreta avisava que si el PP no acceptava els seus postulats respecte a la llengua, l’acord no fructificaria i els dubtes sobrevolaven en els populars sobre si calia acceptar el desmantellament del sistema educatiu que volia Vox. Fins i tot l’Obra Cultural Balear va fer campanya per l’abstenció dels nacionalistes si el PP rectificava, deixava els ultres de banda i tornava al consens. Però al final, l’entesa ha arribat i es posa sobre paper l’entrada a una nova etapa similar a l’encapçalada pel president espanyolista José Ramón Bauzá, que va acabar amb manifestacions multitudinàries per defensar la llengua catalana contra els atacs del moment.

El pacte actual entre les formacions consta de 110 punts, en els quals hi té una importància destacable la llengua i “l’adoctrinament” a les aules, que volen treure d’immediat, la supressió de la llei de memòria democràtica, així com les lleis “que imposin el català”, sense citar explícitament la de normalització lingüística, tot i que sí que citen que es carreguen l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. El punt més rellevant és l’adeu al sistema d’ensenyament vigent i el fet que reneguin de la defensa de la llei de mínims que ells mateixos van impulsar, amb un mínim del 50% de català a les aules.

Ara diuen, clar i castellà, que el sistema estarà “lliure d’adoctrinament ideològic” i que “els pares podran triar lliurement el centre escolar per als seus fills, així com la primera llengua d’escolarització”. A més, es comprometem a “estendre aquest dret en totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials”, cosa que seria l’adeu al sistema actual i a allò que havia defensat el PP i Marga Prohens en campanya. Cal recordar que el programa popular deia que es garantiria el dret a escollir la primera llengua en el moment de la lectoescriptura, res més, i públicament el partit s’havia expressat igual, per exemple en el debat de Plataforma per la Llengua en què el PP estava representat per Llorenç Perelló. Per tant, l’actual model que garanteix la vehicularitat del català amb presència majoritària no serà vigent, però tampoc la llei de mínims del 50% de català que havien defensat el partit de Prohens. Es caminarà cap a la lliure elecció.

El requisit, paper mullat

El català també perdrà prestigi i el lloc preferent a l’administració, on es garanteix un bilingüisme total, i el requisit per accedir als llocs de treball públics serà paper mullat. Es garantirà que “el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”, segons consta en l’acord. També modificaran la llei de règim jurídic de l’administració balear i aquelles normes que “impedeixen el bilingüisme i la llibertat d’opció de llengua en els tràmits i comunicació de l’administració”.

És a dir, no només està amenaçada la llei de normalització lingüística, tot i que no explícitament; ja han dit que es carregaran una manera de funcionar del territori, que havia projectat el mateix PP, en què el català era prioritari.

Canvis en la televisió

D’altra banda, també es comprometen a un model de ràdio i televisió pública “racional amb l’actual conjuntura econòmica” i uns continguts “que reconeguin la pluralitat de les Illes Balears en el seu conjunt”. Els termes emprats sobre IB3 són idèntics als de l’acord entre PP i Vox al País Valencià, però s’hi afegeix un element pel qual el canal balear es va caracteritzar en una etapa del PP: l’externalització massiva de programes. En l’acord s’obre la porta a aquesta via quan diu que aposten per “programes de producció pròpia elaborats per empreses amb arrelament a les nostres illes”.

L’entesa també garanteix la presència de les restes que quedin d’exaltació franquista amb la derogació de la llei de memòria democràtica. De fet, l’argument és que cal evitar “la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil”. Per això, assegura que facilitaran la recuperació de persones mortes, “sense discriminacions per motius ideològics o religiosos” i que “s’evitarà la destrucció de monuments i elements històrics, procurant el seu correcte manteniment i el seu coneixement dins del context històric”.

Ara bé, el que no ha aconseguit pas Vox és introduir les dèries del secessionisme lingüístic que a les Illes Balears té poquíssims seguidors històricament, a diferència del que passava fa unes dècades al País Valencià.

Obsessió ideològica

L’adeu a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics el justifiquen perquè “ha servit com a instrument de l’exclusió del castellà i la imposició lingüística”. En canvi, es comprometen a crear una “Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística” amb la missió de defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes”.

La contaminació ideològica també ha arribat amb la desaparició de l’agenda de la violència masclista o de gènere, que ara queda emmarcada en “violència intrafamiliar”, amb el matís que es donarà suport “en especial a la que pateixen les dones”, però s’acompanya de la que reben nens, ancians i la filioparental, en un concepte ampli i diluït.