Després del cataclisme, arriba la calma

Després de la tempesta, arriba la calma. Un grapat dels muntatges que es podran veure aquest Grec neixen arran de la pandèmia i per això hi ha una certa reflexió al voltant de reprendre la vida amb més pausa. Marina Mascarell, per exemple, qualifica d’“experiència col·lectiva espiritual” el seu Rèquiem de la llum a l’hospital de Sant Pau. I Farrés Brothers s’inspira en el llibre L’horrible història de la humanitat per expressar, gairebé sense paraules i jugant al clown, l’absurda civilització actual (Hohihu). És una proposta que convida a rellegir la conjuntura diferent com Dins el cor del món, que reinterpreta el món des de la diversitat de l’autisme. I Projecte Ingenu, que indaga sobre la supervivència dels pandes i, per extensió, dels humans. El director artístic Cesc Casadesús proposa una edició amb molt de circ i espectacles híbrids en què predominen els grups corals. Casadesús, que signa oficialment la seva darrera direcció (es preveu un concurs públic per a nova direcció, passat l’estiu), té el mèrit d’haver programat, tot i les immenses dificultats, l’any de la covid, el 2020 i haver aguantat estoicament les restriccions de públic de les edicions següents. Ara, per fi, hi haurà el 100% d’aforament, i el més important: la sensació del públic d’haver superat el tràngol. Les entrades anticipades estan volant (tot i que sigui prematur celebrar l’èxit). El nombre d’entrades total és de 165.209: 51.767 corresponen al Grec Festival i 113.442, a la programació del Grec Ciutat, unes xifres similars a les d’altres edicions. Aquest dijous s’inaugura oficialment el Grec amb The pulse, a càrrec de la companyia australiana Gravity & Other Myths (que ja va triomfar el 2019 amb Backbone). Avui ja estan exhaurides les funcions previstes del circ, que estaran acompanyades, per cert, amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

Dels 88 espectacles programats en el Grec, en una dotzena hi intervindran corals. També hi participaran l’orquestra Simfònica del Liceu i l’OBC a l’amfiteatre en dos espectacles diferents. El 40% dels muntatges són coproduccions, fet que aclareix l’aposta del Grec per bona part del cartell. Com ja és habitual, el Grec permet conèixer el treball de coreògrafs i direccions internacionals: és el cas d’Ivo van Hove (un accident de l’actor de Who killed my father obliga a fer una versió fílmica del muntatge), de Declan Donellan (amb la Compañía de Teatro Clásico signen La vida es sueño, que ja es va veure al Municipal de Girona pel Temporada Alta), de Robert Wilson (amb un Ubu que recupera dissenys de Joan Miró en la posada en escena), però també de Sasha Waltz (que alterna el so electrònic de Diego Noguera amb l’Orquestra del Liceu i la 7a simfonia de Beethoven, en la segona part; les entrades ja estan exhaurides), Dimitris Papaioannu (Ink, és la tercera visita; totes les ha programades per Casadesús) i Yoann Bourgeois (que també va entusiasmar el Grec 2018 amb Minuit).

A escala catalana, moltes de les produccions del Grec tenen aire internacional, com La Veronal, Mal Pelo, la trilogia Clemente-Valente, l’experiència immersiva amb el Cor Jove del Teatre Principal de Palma, que proposen Aurora Bauzà i Pere Jou al dipòsit del rei Martí, el Titanas impulsat per Sol Picó, o l’Agrupación Señor Serrano. Per a CaboSanRoque, el Grec permetrà gaudir de les seves tres darreres instal·lacions sonores (vinculades a escriptors com Joan Brossa: No em va fer Joan Brossa; Jacint Verdaguer: Dimonis, i Mercè Rodoreda: Flors i viatges). Ocuparan dues sales del CCCB tot el juliol. A canvi, la producció que habitual ment es munta a l’antic teatre de l’equipament es trasllada puntualment a la Villarroel. La conquesta del pol sud indaga sobre el canvi climàtic i la necessitat d’escoltar la natura a través del testimoni d’un membre d’una comunitat de l’Amazònia brasilera, els Huni Kuin a l’escena (que alterna la seva vida entre Hamburg i l’Amazònia). Pel que fa a música, hi ha un notable desplegament de cors acompanyant un grapat de produccions internacionals i també es busquen els concerts únics, com ara la celebració del desè aniversari del Jo mai mai de Joan Dausà, una nova trobada d’artistes liderada per Sílvia Pérez Cruz i el flamenc personalíssim de Mayte Martín.

Casadesús ha anat estenent la programació per tots els districtes gràcies al Grec Ciutat, però també als museus (Creació i Museus és una interessant aposta que està programada aquest cap de setmana). El Grec ha augmentat molt el nombre de coproduccions, en part com a reacció a les beques Barcelona Crea (fundades l’any del tancament dels teatres, el 2020, per reduir un panorama d’absoluta precarietat del sector). Una altra de les lluites de Casadesús és mantenir activa la plaça Margarida Xirgu, com a rovell del Grec. Ja ho va intentar Ramon Simó (l’anterior director artístic). Ara, s’hi han programat actuacions i s’ha fet un concurs perquè els bars del barri hi puguin fer servei de restauració. Aquest any hi tornen amb la programació però havent estudiat bé la trajectòria del Sol, per garantir que es puguin seguir els espectacles a l’ombra i a l’aire lliure.

En tot el mes de presentacions prèvies al festival, només ha esclatat una crisi: la discussió oberta entre Juana Dolores i Antic Teatre (que coproduïa l’espectacle Hit me if I’m pretty). Semblava que es guardaven les destrals per després de la llarga temporada a l’Antic (un cop han rescindit de la coproducció internacional). L’artista Juana Dolores va esbombar el descontentament a la premsa. L’enuig és recíproc (i amb litigis judicials escalfant-se a la banqueta). Si volen anar a veure el muntatge, val més que espremin els primers dies de funcions; l’actriu ja advertia que es podria agafar la baixa laboral per l’esgotament de funcions en solitari. Sí, entre una crisi i una altra crisi, sempre hi ha una altra crisi.