El MACBA incorpora noves peces a ‘Intenció poètica’

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va presentar el desembre passat Intenció poètica, el preludi d’una nova exposició permanent que vol posar l’obra d’art i la seva forma d’experimentar el món al centre. Sis mesos després, la iniciativa ofereix una primera “mutació” amb l’aparició de noves obres i ampliacions d’artistes com Marcel Broodthaers, Joan Brossa, Carlos Bunga, Anne-Lise Coste, Domènec, Max de Esteban o Teresa Estapé. Comissariada per la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, i Antònia Maria Perelló, Claudia Segura i Patricia Sorroche, la mostra col·lectiva planteja una ruptura amb el marc institucional i continua proposant una reflexió i una crítica sobre el fet que l’art es plantegi com un principi generador i emancipador.

Després de sis mesos i de 85.000 persones que han passat pel museu, ara l’espai ha retirat treballs d’autors com Jonathas de Andrade, Etel Adnan, Emily Jacir, Ignasi Aballí, Concha Jerez, Mar Arza, Tere Recarens, Oriol Vilanova, Amalia Pica, Kristina Kostadinova, Magadalena Jitrik, Katarina Zedljar, Deimantas Narkevicius, Palle Nielsen, Peter Friedl, Jorge Ribalta, Laia Estruch, Núria Güell, Mona Hatoum i Joan Jonas.

A partir d’ara, el MACBA acull noves propostes de 21 autors que configuren un nou relat d’històries, mostrant que el museu “pot esdevenir un lloc on les obres siguin elles mateixes les que articulen la seva pròpia poètica”. Segons ha explicat una de les comissàries Claudia Segura, la iniciativa del MACBA presenta obres d’art recentment adquirides al costat d’obres del fons de la col·lecció.

Les peces juntes estableixen diàlegs al voltant de qüestions com el replantejament de la sostenibilitat, la intel·ligència artificial, la reivindicació social, el codi i el llenguatge i la relació amb obres on la “sensorialitat és la que mana”.

Entre les peces que es poden veure, hi ha la de Max de Esteban ‘A Forest’, on realitat i intel·ligència artificial posen en qüestió la imatge en sí mateixa. El treball es pregunta sobre la ideologia darrera dels principals inversors en aquesta tecnologia, revelant els valors socials i polítics que estan en joc.

Marcel Broodthaers ofereix ‘Les arts i els mots’, sobre la crisi de la representació o la qüestió del valor que opera en el marcat de l’art. Teresa Estapé amb ‘Valor Refugi II’ aborda el sistema capitalista que regula i sotmet qualsevol pràctica artística, i cerca fonts d’evasió que la distanciïn del consumisme.

La instal·lació de Carlos Bunga ‘Animisme’ explora, des de la familiaritat de certs objectes domèstics, altres plans de percepció de la quotidianitat. L’obra de Daniel Gasol gira al voltant de la violència contra algunes comunitats, com a conseqüència de la ‘Ley de Vagos y Maleantes’. Tant Bunga com Gasol critiquen els idearis moderns en què participa el museu, així com el sanatori i la família, i cerquen expandir la definició de què vol dir ser humà.

Finalment, la instal·lació immersiva de Pedro Torres ‘House of the Sun’ parteix de la nostra relació física, emocional i filosòfica amb el sol, l’estrella que és imprescindible per la supervivència de les espècies.