La calor de l’estiu, aprofitada a l’hivern

Per fora sembla un simple contenidor, però per dins obre la porta a la possibilitat de disposar d’una energia més neta que la que ofereixen els combustibles fòssils i, per tant, una esperança en la lluita contra el canvi climàtic. Es tracta del projecte SWS-Heating, desenvolupat per un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i que consisteix en un nou sistema de climatització basat en el concepte d’emmagatzematge estacional i que permet guardar l’energia del sol de l’estiu per utilitzar-la a l’hivern i generar calefacció.

“No emmagatzemem electricitat, sinó calor. L’escalfor del sol la recollim amb col·lectors solars tèrmics, que són diferents de les plaques fotovoltaiques. El que volem és guardar la calor com a tal, sense convertir-la en electricitat”, explica la catedràtica de la UdL Luisa F. Cabeza, responsable del projecte. “El nostre objectiu és arribar a substituir la caldera de gas de casa i utilitzar només energia solar tant a l’estiu com a l’hivern. Aquí fa sol gairebé tot l’any, encara que no l’aprofitem, però hi ha molts països que no tenen el nostre clima, i amb aquest sistema podrien aprofitar l’energia que allibera el sol a l’estiu durant tot l’any”, hi afegeix.

La manera més coneguda d’emmagatzemar l’escalfor del sol és l’aigua, tot i que també s’estan fent experiments (n’hi ha un de recent a Finlàndia) per fer-ho amb sorra. En el cas de l’aigua, amb captadors solars i dipòsits completament hermètics i aïllats és possible disposar d’aigua calenta per a la dutxa, els electrodomèstics, la calefacció i la climatització de piscines. Com més gran sigui el dipòsit d’aigua, més calor es pot emmagatzemar. Al Canadà, ja hi ha una urbanització que fa deu anys que funciona amb energia del sol emmagatzemada amb grans tubs subterranis durant l’estiu i que permet escalfar les llars a l’hivern, en combinació amb plaques fotovoltaiques per produir electricitat.

Ara, el que han investigat a Lleida és aconseguir aquest emmagatzematge amb sal, en partir de la reacció química que es produeix quan aquest element entra en contacte amb aigua. És una tecnologia pionera que permetria guardar la calor en bidons o tancs que es podrien traslladar d’un lloc a l’altre. La base de tot plegat és la sal utilitzada, que s’assembla molt a la sal comuna que podem trobar a les llars. Cabeza ho resumeix de manera senzilla: “Quan s’escalfa la sal, es concentra i deixa anar aigua. Si després volem recuperar l’escalfor, només hi hem d’afegir aigua i s’alliberarà aquesta energia.” El nom del procés és sorció i el que ha fet l’equip de Cabezas durant quatre anys ha estat buscar com treure’n profit, de manera fàcil i econòmica, per poder guardar i traslladar energia en forma de calor. En el projecte han participat diferents laboratoris d’arreu d’Europa, que han desenvolupat els components del sistema, des dels col·lectors solars que capten l’energia solar a un sistema d’emmagatzematge a curt termini i un altre a llarg termini, així com el panell de control i uns bescanviadors de calor.

Els principals problemes que s’han trobat per fer-ho tenen a veure amb l’estabilitat de la sal. “El fet d’absorbir o no absorbir aigua pot fer que la sal es descompongui i es faci malbé”, explica Cabeza. Per això s’ha de controlar la reacció química que es produeix. D’altra banda, també ha estat complicat dissenyar els intercanviadors de calor, “perquè aquesta transferència d’energia i masses es pugui fer tan fàcilment i ràpid com sigui possible”, apunta.