Una conferència per a la llibertat nacional

La segona Conferència Nacional per l’Estat Propi encara la part final i presenta un pla que pretén generar il·lusió “realista” al poble català per capgirar les tendències del procés independentista i arribar a l’embat definitiu. La primera conferència, del 2011, va provocar el naixement de l’ANC, mentre que ara, després de la repressió de l’Estat, l’escenari ha canviat, però pretén ser un revulsiu que doni l’empenta a l’emancipació nacional. El col·lectiu impulsor va presentar ahir a l’Ateneu Barcelonès el tram final de la conferència, que introdueix els darrers debats telemàtics sobre el full de ruta i acaba amb l’acte de cloenda del 30 de setembre.

Ja es va aprovar un manifest després de la primera etapa de debat endegada l’octubre de l’any passat i els eixos de la proposta són clars. Segons fonts de l’organització, la situació actual és semblant a la del 2011 perquè també hi havia desafecció política, però la repressió complica una “proposta engrescadora” i cal afegir-hi el “realisme necessari”. Posa la societat al centre perquè empenyi els partits i entitats per arrossegar-los cap a l’alliberament definitiu. Expliquen que, per aquest motiu, la conferència pot ser clau, però que requerirà temps, i hi afegeixen que la probable victòria de PP i Vox a l’Estat pot afavorir la unitat en la “resistència” i el projecte de secessió. En tot cas, creuen que el preu per a la governabilitat de l’Estat ha de ser “molt alt”, sabent que l’executiu espanyol “mai donarà un referèndum”, però que cal intentar dividir els partits estatals. Recalquen que “per defensar-nos, el millor és l’atac” i que cal acumular forces al Principat per declarar la independència i mantenir-la, tenint “control del territori l’endemà”, qüestions clau del debat. Diuen que és essencial aguantar, sent conscients dels sacrificis que exigirà per la contundència de l’Estat, però que valdran la pena. Segons les fonts consultades, els partits estan al corrent de la conferència i seran en l’acte de cloenda a través de personalitats, tot i que no en són pas protagonistes. L’únic camí que veuen viable pel futur del país és la iniciativa de la gent per tornar a condicionar els polítics.