Els països de la UE fracassen en l’intent d’acordar la reforma del mercat elèctric

Els països de la Unió Europea van fracassar ahir en l’intent de consensuar un enfocament comú per reformar el mercat elèctric de la UE, amb la pugna entre l’Estat francès i Alemanya de fons a propòsit de l’energia nuclear. En l’últim tram de la negociació, els ministres d’Energia dels Vint-i-set van intentar llimar diferències al voltant de com funcionaran els contractes per diferència (CfD) en què l’Estat acorda amb el generador un preu fix de compravenda d’electricitat en un termini determinat i després es torna la diferència, en funció de si el preu real ha estat més alt o més baix de l’estipulat. Les divisions més fortes eren sobre si aquests contractes s’apliquen a les centrals nuclears ja existents que allarguin la seva vida útil o ampliïn la seva capacitat com demanava l’Estat francès, que ha anat esgarrapant concessions a l’energia atòmica en cada peça legislativa vinculada amb la descarbonització.

Però el bloc antinuclear liderat per Alemanya, en el qual se situen també l’Estat espanyol i Luxemburg, no va cedir a les pretensions de París. La presidència rotatòria del Consell, en mans de Suècia, va decidir ajornar el debat i intentar suavitzar-lo en reunions de nivell diplomàtic.

Fonts diplomàtiques van indicar a l’agència Efe que la reforma del mercat elèctric és una “prioritat” per a la presidència de torn del Consell que assumirà l’Estat espanyol el mes que ve, i la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va traslladar als seus homòlegs que “si és necessari” convocarà un consell extraordinari al juliol per tancar un pacte. Un altre dels punts que van generar discòrdia van ser els mecanismes de capacitat, és a dir, sistemes de cobertura per garantir que no hi haurà apagades quan les renovables estiguin en pics de poca producció per falta de sol o de vent.

Per apropar Polònia a l’acord, la presidència sueca, encarregada de forjar un consens, va oferir a Varsòvia poder continuar subvencionant plantes elèctriques de carbó, cosa que no va agradar a gaires països, com ara Luxemburg, que va lamentar que s’haguessin introduït, “per la porta del darrere, noves concessions al carbó”. Sorprenia en particular que s’oferís aquesta concessió a Polònia quan no es permet per a determinades plantes de gas, encara que emeten menys CO2 que el carbó.

L’objectiu dels ministres era acordar com adaptar el mercat de l’electricitat a l’era de les renovables amb contractes estables i a llarg termini que ofereixin preus assequibles, garanteixin la seguretat del subministrament o incentiven les inversions, però no va ser possible.