Regne Unit
El pes de la història
Contra els avantpassats esclavistes
REPARACIÓ ·
Descendents d’aristòcrates britànics que es van enriquir amb el comerç d’esclaus s’organitzen per fer justícia, segles després
Insten Carles III a demanar perdó pel paper central que va tenir la monarquia en el tràfic d’éssers humans
El Black Lives Matter revifa la crítica al passat colonial
-
Uns treballadors recuperen l’estàtua decapitada de l’esclavista Edward Colston, llançada al riu en les protestes antiracistes del 2020 a Bristol EFE. -
Estàtua de Guillem III, rei que tenia una participació en la Companyia Reial Africana, promotora del comerç d’esclaus, al Palau de Kensington. A la dreta, l’actual rei d’Anglaterra, Carles III, i el primer ministre britànic, Rishi Sunak. L’organització Hereus dels Esclavitzadors insta el rei i el govern a demanar perdó. WIKIMEDIA COMMONS / EFE. -
Contra els avantpassats esclavistes. -
Contra els avantpassats esclavistes.
El passat esclavista està quedant exposat al Regne Unit. Primer va ser l’estàtua de bronze a Bristol d’Edward Colston, un dels principals comerciants d’esclaus del segle XVII, enderrocada i llançada al riu en el marc de les protestes per la mort de George Floyd als Estats Units el juny del 2020, unes protestes que es van estendre ràpidament per tot el Regne Unit. Ara, la descendent d’un administrador colonial britànic ha tornat a remoure les aigües del passat colonial i esclavista.
Es tracta de Laura Trevelyan, periodista britànica estatunidenca, excorresponsal de la BBC a Washington, convertida en activista per la reparació dels danys de l’esclavitud. Trevelyan és descendent d’un terratinent propietari d’esclaus. Al febrer va viatjar a l’illa caribenya de Granada, antiga colònia de l’imperi britànic on els seus avantpassats van tenir més de mil esclaus treballant a les plantacions de sucre que posseïen.
Davant dels descendents dels esclaus de la seva família, Trevelyan els va demanar perdó públicament i va anunciar la donació de 100.000 lliures (uns 117.000 euros) a un fons educatiu a l’illa, en un intent de reparar el dany infligit pels seus avantpassats amb la compravenda d’esclaus, tot i que ella no havia trepitjat abans aquell país.
D’alguna manera, Trevelyan va obrir la caixa de Pandora. A partir d’aquest gest, van sorgir més qüestions. Va plantejar preguntes sobre si també proporcionaria una compensació basada en el paper de Sir Charles Edward Trevelyan, el seu besavi, com a administrador del govern britànic durant la Gran Fam irlandesa (1846-1850) provocada per la plaga de la patata que va afectar bona part d’Europa.
La plaga va ser especialment cruel i mortal a Irlanda per la pobresa que hi havia, una pobresa provocada per les polítiques de repressió i impostos excessius dels anglesos protestants contra els irlandesos catòlics, que eren més del 80% de la població. Un milió d’irlandesos van morir i un altre milió van haver d’emigrar, un 25% de la població. El seu besavi, en nom del govern, es va negar a entregar ajudes als irlandesos que es morien de gana. Ha dit que està disposada a pagar les reparacions si el govern irlandès conclou que la seva família era responsable de la gestió catastròfica que va fer de la plaga de la patata.
Ara ha obert la porta a reparar aquest dany i ha creat l’organització Hereus dels Esclavitzadors, a través de la qual vol que es faci justícia segles després. És una organització integrada per descendents de l’aristocràcia decidits a reparar el mal comès pels seus avantpassats. La va crear juntament amb David Lascelles, que és cosí segon del rei Carles III i hereu d’una finca construïda amb els guanys del comerç d’esclaus i sucre a l’illa de Barbados, també al Carib. La fortuna familiar dels Trevelyan també va ser aconseguida gràcies a l’explotació d’esclaus.
L’Imperi britànic va comerciar aproximadament 3,1 milions d’africans amb el Carib, l’Amèrica del Nord i del Sud i altres llocs durant un període de 150 anys, els segles XVII i XVIII. El tràfic d’esclaus va ser abolit pel Parlament britànic el 1807. El 1833 es va aprovar una llei d’emancipació. Però Trevelyan diu que no va ser fins al 2016 –quan el University College of London (UCL) va publicar una base de dades en línia amb les indemnitzacions que es van pagar en el moment d’abolir l’esclavitud– quan va descobrir la injustícia que hi havia darrere d’aquella llei.
“No van ser els esclaus els que van rebre una compensació. Van ser els propietaris d’esclaus els que van ser pagats perquè era l’única manera que l’abolició podia ser aprovada pel Parlament britànic”, va explicar Trevelyan a la ràdio estatunidenca NPR. “El que ja era una situació horrible es va fer encara més injusta.” Concretament, se’ls va pagar 34.000 lliures a cadascun perquè acceptessin la llei. Això equivaldria a 3,5 milions actuals. Cap esclau va ser compensat.
Arxius a les mansions familiars
Trevelyan i Lascelles asseguren que saben des de fa poc que els seus avantpassats van rebre aquests diners. Trevelyan ha donat una part de la seva pensió de la BBC per a reparacions, a més del viatge a Granada i la formulació de les disculpes formals. Lascelles, per la seva banda, és un descendent del rei Jordi V i d’una família que es va construir la mansió al Yorkshire a partir dels diners de l’esclavitud.
Ha explicat que va descobrir gran part de la història dels seus avantpassats a través de caixes de papers d’arxiu relacionats amb negocis de les antigues Índies Occidentals britàniques i emmagatzemats a la finca de la seva família.
Les protestes del Black Lives Matter contra el racisme del 2020 es van convertir en una crítica al passat colonial i racista del Regne Unit. Des de llavors, s’han retirat més de setanta tributs a comerciants d’esclaus, colonialistes i personatges històrics racistes i centenars estan sota revisió.
Els historiadors parlen d’un passar comptes sense precedents amb l’esclavitud i la història colonial britànica. Més de quaranta noms de carrers, edificis i escoles han estat eliminats, més de 30 estàtues, plaques i altres monuments commemoratius.
El moviment s’ha estès a un ampli sector de la societat que va des d’escoles i universitats fins a propietaris privats, pubs, esglésies i consells. Inclouen, en la seva llista, una estàtua a l’ajuntament de la City de Londres de Sir John Cass i de William Beckford, que tenien vincles importants amb el tràfic d’esclaus; la d’un negre agenollat a l’entrada de la mansió de Dunham Massey, a Manchester, i la del governador colonial i propietari d’esclaus Thomas Picton, a Cardiff.
També el Museu Britànic va treure l’estàtua de Hans Sloane, el fundador del museu, que és un dels més importants del país, perquè va ser propietari d’esclaus i prominent comerciant d’africans.
Fins i tot la prestigiosa universitat Imperial College de Londres ha deixat d’utilitzar el seu lema llatí, que es pot traduir com “el coneixement científic, la glòria suprema i la salvaguarda de l’imperi”.
Trevelyan, Lascelles i els Hereus dels Esclavitzadors també han instat el rei d’Anglaterra a demanar perdó per la vinculació de la casa reial britànica amb el comerç d’esclaus. La pressió és cada cop més gran. De moment, Carles III ha acceptat col·laborar amb un estudi sobre els vincles de la família reial amb l’esclavitud, un precedent incòmode perquè la seva relació és molt profunda. Acaba de fer-se públic un document que demostra que Guillem III –rei d’Anglaterra, Irlanda i Escòcia entre el 1688 i el 1702– tenia una participació en la Companyia Reial Africana, dedicada a capturar, esclavitzar i transportar milers d’africans i que tenia el monopoli gràcies a la carta reial.
El Palau de Kensington
Aquests arxius inclouen el document escrit amb tinta sobre la venda d’accions de la Companyia Reial Africana a Guillem III per 1.000 lliures esterlines, l’any 1689. El document porta clarament el nom manuscrit d’Edward Colston, l’estàtua del qual va ser enderrocada a Bristol en les protestes de fa tres anys.
Es dona la circumstància que Guillem III, pertanyent a la família Orange, i la seva dona, la reina Maria, dels Estuard, van decidir traslladar la residència reial del Palau de Whitehall a la mansió de Kensington, al bell mig de Hyde Park, propietat aleshores del comte de Nottingham. La van comprar el 1689 per 20.000 lliures de l’època amb diners provinents del comerç d’esclaus i en van ordenar una ampliació a l’arquitecte reial, Sir Christopher Wren.
Van convertir la mansió en un palau. Allà va ser on van residir els prínceps de Gal·les Carles i Diana, on es van criar Guillem i Enric. Ara és la residència londinenca dels actuals prínceps de Gal·les, Guillem i Caterina. A l’entrada del palau també hi ha una estàtua de Guillem III, com la de Colston a Bristol.
“Cal anar més enllà”
“És important reconèixer que el Regne Unit era un dels principals comerciants d’esclaus. La seva prosperitat econòmica i, en particular, la revolució industrial es van basar en certa mesura en la riquesa acumulada a través de l’esclavitud”, explica Trevelyan.
“Cal reparar el dany provocat. La disculpa és el primer pas, per això és tan important que el govern britànic i la família reial demanin disculpes. És important expressar el pesar. Però cal anar més enllà.”