El país, en mans de fills d’immigrants
Polítics britànics de segona generació ocupen càrrecs clau i prenen les decisions sobre els sensepapers
El primer ministre i la titular d’Interior són d’origen indi i el nou líder independentista escocès, pakistanès
Mentre el Regne Unit tanca les portes a la immigració il·legal i de la legal amb el Brexit, les decisions sobre el futur del país estan cada cop més en mans de fills d’immigrants, de polítics de segona generació d’immigrants. Rishi Sunak és el primer cap de govern d’una minoria ètnica, la hindú, que representa l’1,7% de la població [els musulmans són un 6,5%]. Va jurar el càrrec com a ministre de Finances el 2020 sobre el Bhagavad Gita, el llibre sagrat dels hindús, i va celebrar el festival Diwali a Downing Street com a premier. El seu avi patern va néixer al Punjab, era indi, de religió hindú i es va mudar a Nairobi el 1935 per treballar com a oficinista. El seu pare es va criar a l’antiga Colònia i Protectorat de Kenya (actual Kenya) i la mare va néixer a la República de Tanganyica (actual Tanzània). Tots dos van arribar al Regne Unit als anys seixanta i es van establir a Southampton, al sud d’Anglaterra.
Alguns dels càrrecs més importants del gabinet de Sunak estan ocupats també per ministres de segona generació. El d’Afers Estrangers és James Cleverley, fill d’africans de Sierra Leone. La de Negocis, Kemi Badenoch, és filla de nigerians; de fet, va néixer a Nigèria. I la ministra de l’Interior és Suella Braverman, filla de pares de d’origen indi nascuts a l’illa de Maurici i a Kenya, que també van emigrar a Londres als anys seixanta amb els seus pares. Braverman ha redactat la llei amb què es pretenia anul·lar la legislació del Brexit a Irlanda del Nord i la llei amb què pretén deportar a Ruanda tots els immigrants il·legals i negar-los asil.
A Escòcia, el líder independentista és Humza Yousaf, fill d’una kenyana d’ascendència sud-asiàtica i d’un pakistanès que van arribar a Escòcia amb els seus pares als anys seixanta. Yousaf va ser nomenat ministre principal escocès el 29 de març, el primer musulmà a ocupar el càrrec. Dels 5,3 milions d’habitants que resideixen a Escòcia, 21.000 són d’origen pakistanès, descendents d’immigrants que, com els avis de Yousaf, van arribar buscant una vida millor i es van instal·lar a Glasgow i rodalia, aleshores una de les zones industrials més potents. El seu avi patern va treballar a la fàbrica de màquines de cosir Singer a Clydebank, al sud-oest de Glasgow. Per això, Yousaf va iniciar la seva campanya per a les primàries a Clydebank, per homenatjar el seu avi. El 2011, va jurar el càrrec com a parlamentari en anglès i en urdú vestit amb sherwani, la levita pakistanesa.
L’independentista Yousaf, musulmà pakistanès, haurà de negociar a Londres amb l’unionista Sunak, indi de fe hindú. I competirà a Escòcia amb Anas Sarwar, líder laborista des del 2021 i també pakistanès musulmà. Sarwar, unionista probritànic, és un vell amic de Yousaf. Tots dos van estudiar a la mateixa escola i han participat plegats en diferents campanyes contra el racisme. Per la seva banda, l’alcalde de Londres, el laborista Sadiq Khan, és musulmà, descendent de pakistanesos instal·lats al suburbi de Tooting, al sud de la capital. El seu pare va treballar com a conductor d’autobusos.
Tots ells, malgrat representar la segona generació d’immigrants, han adoptat polítiques tradicionals dels seus respectius partits com ara el Brexit per als conservadors Sunak, Cleverley, Badenoch i Braverman, i la independència per a Yousaf.