La CUP tornarà a presentar-se a les espanyoles
El 61% del militants avalen la decisió i Albert Botran i Mireia Vehí repetiran al capdavant de la llista
L’any 2019 la CUP va concórrer a les eleccions espanyoles per primera vegada per decisió del consell polític després “l’emergència” política i asseverant que no hi faria “política institucional per fer cap joc de cadires” i que plantejaria a “ruptura” amb el règim monàrquic per “combatre’l”. Avui la formació anticapitalista ha anunciat que s’hi tornarà a presentar el 23-J amb l’aval del 61% dels 1.300 militants que han votat aquesta setmana a les tretze assemblees territorials plenàries i dues de telemàtiques celebrades a tot el territori i que ha finalitzat aquest dissabte amb un consell polític celebrat a Sant Pere de Ribes. La militància ha validat l’estratègia de “desplegar la batalla de les idees i utilitzar tots els altaveus”.
La formació de l’esquerra independentista destaca que aquest resultat “valida” la feina feta durant la darrera legislatura a Madrid i situa la CUP com l’única alternativa “clarament independentista i d’esquerres”. A falta de definir la llista definitiva, com ara els candidats per Lleida, Albert Botran, Laure Vega i Ignasi Bea la lideraran a Barcelona, Mireia Vehí i Robert Sabater a Girona i Edgar Fernández i Pepa Planas, a Tarragona.
Botran ha valorat positivament que la militància hagi revalidat la presència dels cupaires al Congrés. Els anticapitalistes es presenten com una opció clarament independentista: “nosaltres no amaguem l’estelada, ni en les municipals ni mai”, ha reblat Botran. També ha afegit que són una opció clarament d’esquerres i que aspiren a treure representació per Girona, on Vehí encapçala la llista. Precisament ella ha assegurat que si depèn de la CUP “no hi haurà govern de dreta i extrema dreta”, però deixant clar que el seu objectiu és “aconseguir l’autodeterminació” i ha afirmat que “no ens tremolaran les cames davant cap escenari”.
La portaveu del Secretariat Nacional, Maria Sirvent, ha valorat el procés intern de debat com “una de les qualitats” de l’organització i ha emplaçat la militància i organitzacions properes a “seguir-se trobant” per tal de rearmar-se per fer front al context polític actual.