Societat
Màxims de pobresa
Càritas Diocesana de Barcelona incrementa un 28% el nombre d’actuacions d’emergència i alerta que “supera les seves possibilitats”
Un total de 16.063 llars reben ajuda, la meitat per primer cop, i el 49% són persones que provenen de països en conflicte de l’Amèrica del Sud
L’entitat destina un milió d’euros a les ajudes per rellogar habitacions
Càritas proposa la regularització d’infants de famílies d’origen estranger
La Rosmery és una de les moltes persones ateses a Càritas. Es mostra profundament agraïda per l’oportunitat de fer un curs de formació, com a treballadora en el món sociosanitari, i sobretot pel fet de tenir accés a un pis només per a ella i els seus dos fills, després d’estar fent voltes “amunt i avall” compartint habitacions amb altres persones. El seu testimoni enregistrat mostrava ahir, en el transcurs de la presentació de la Memòria 2022 de Càritas Barcelona, la realitat de moltes persones migrades que, tot i tenir feina a casa nostra, no aconsegueixen accedir a un habitatge digne. Una exclusió residencial que afecta un 67% de les persones ateses per l’acció diocesana de Càritas a Barcelona i l’àrea metropolitana.
Càritas va atendre el 2022 prop d’un 30% més de persones en situació de pobresa que el 2021, fins a les 35.414. “Ens trobem en nivells màxims d’atenció, similars als del 2009. Es vulneren drets i s’invisibilitzen persones”, denunciava la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu, que reconeix que el paper de l’entitat “supera les seves possibilitats”, perquè no poden arribar a totes les demandes. La meitat de les atencions, el 53%, s’han fet a persones que demanaven ajuda per primera vegada i moltes de les quals arribaven a Catalunya fugint de països en situació de conflicte com ara Colòmbia, el Perú, Hondures, Veneçuela, l’Equador i Bolívia. L’atenció psicològica i els programes de suport mutu i d’acció comunitària s’han reforçat per acollir les persones migrades que es troben sense papers, “condemnades a una vida de segona”.
Càritas ha destinat més d’un milió d’euros (el 43% del seu pressupost d’ajudes econòmiques) a pagar habitacions de relloguer, que han beneficiat 1.221 famílies (un 12% més que l’any 2021). “Cada cop són més les famílies que es veuen abocades a viure amb desconeguts, a sobreviure entre quatre parets d’una habitació perquè no troben un lloguer assequible”, detalla Feu, que denuncia situacions de convivència “insostenibles”, com horaris per fer ús dels lavabos i l’obligació que les dones netegessin amb l’amenaça de fer-les fora “l’endemà mateix”. En el cas de les famílies amb fills a càrrec, l’exclusió residencial s’agreuja perquè no hi ha espais on els infants puguin fer deures o jugar. Una de cada dues llars ateses viuen de relloguer, un creixement del 42%, dada que representa 7.421 famílies.
La precarietat laboral “es retroalimenta” amb les dificultats per accedir a l’habitatge. “No tenen cap alternativa per poder fer el salt al mercat lliure”, diu Feu, que en la situació actual d’inflació assegura que les famílies estan “ofegades” i feina tenen per tirar endavant, perquè destinen tres de cada quatre euros a pagar aliments i lloguer.
El director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, reconeix que no s’esperaven les xifres rècord d’atenció del 2022, que no dona treva a una situació de pobresa severa que va començar el 2008 i que la pandèmia i la crisi derivada de la guerra a Ucraïna no han fet més que agreujar. Per Busquets, s’ha evidenciat que el desplegament de la prestació estatal de l’ingrés mínim vital (IMV) no ha contribuït a alleugerir el patiment de les famílies. Des de Càritas proposen una política efectiva d’ingressos mínims en què se simplifiquin tràmits i es coordini l’ajut amb la renda garantida de ciutadania (RGC) per arribar a més persones que ho necessiten. “L’IMV, sense una política d’habitatge, és una política social coixa”, es queixava Busquets, que insistia que amb el suport de l’entitat han evitat que 4.276 persones quedin al carrer. “S’han de posar en marxa polítiques públiques i repensar els desnonaments quan no hi ha alternativa residencial”, assenyalava el director de Càritas Barcelona, que recordava les ínfimes xifres del parc públic, que no arriben ni al 2%, sense oblidar que el Parlament de Catalunya té pendent la tramitació, l’aprovació i l’aplicació de la llei per fer front al sensellarisme.
Càritas posa més deures a l’administració i proposa la regularització d’infants de famílies d’origen estranger. “Són nois i noies que han nascut aquí i que hereten la situació d’irregularitat i vulnerabilitat dels seus pares”, explica Busquets, que assegura que aquest fet genera molta preocupació entre les famílies, perquè els infants, quan acaben l’escolarització, no tenen la possibilitat de tenir un contracte de pràctiques si volen fer una formació professional. Busquets reivindica que els menors que han estat criats i escolaritzats al país puguin regularitzar la seva situació i que l’administració aposti per polítiques de protecció a les famílies i aprovi una prestació universal per a la criança.
Des del món local, Càritas recorda que l’assignatura pendent és garantir el dret a empadronar-se a totes les persones, encara que no tinguin un domicili fix, per donar una porta d’accés als serveis socials en situacions d’emergència. “La ciutat de Barcelona és un oasi en relació amb el que passa a l’àrea metropolitana”, denuncia Busquets sobre els municipis que posen entrebancs i els ajuntaments que no empadronen els que viuen de relloguer, sense fer els informes de serveis socials que els donen accés a les ajudes.