“Prohibir la intel·ligència artificial no té cap sentit”

Ho podria resumir amb la idea de maximitzar la funció útil de la UOC, que és facilitar l’accés a uns estudis d’educació superior de qualitat i acompanyar en aquesta adquisició un perfil molt ampli de gent i de manera molt eficient. Per fer-ho tenim tres grans aliats. El primer és la tecnologia: com en podem fer un bon ús i integrar-la per fer més accessible el coneixement i més intens l’acompanyament a l’estudiantat. El segon gran element és la recerca que fem, d’abast molt ampli i amb una visió multidisciplinària. El tercer gran element són les aliances amb bona part del teixit productiu, no productiu, cultural...

Maximitzar els atributs del model educatiu, que es poden resumir també en tres eixos: una universitat d’educació superior de qualitat, la capacitat d’arribar a molts estudiants en els àmbits en què ells decideixin i de ser, per tant, una eina de país per capacitar en moltes qüestions, no sols en la digital. I un tercer element molt important és la capil·laritat. Arribem a qualsevol punt amb el mateix nivell de qualitat, acompanyament i capacitat pedagògica.

En la manera com donem accés al màxim de gent en situacions molt diverses, i com enfoquem la recerca i l’aposta per la ciència oberta. També en la manera com enfoquem les aliances, que tenen com a finalitat la connexió de coneixement que es genera arreu del món. En un moment en què el focus de l’educació es trasllada cap a la formació al llarg de la vida, perquè el món i el mercat laboral són cada cop més canviants i les vides professionals s’allarguen, hem de ser capaços de generar uns itineraris prou flexibles per poder posar en relleu el que ja saben i connectar-ho amb les oportunitats que els dona el que podrien aprendre. Amb totes les limitacions que ens posa el marc acadèmic actual, que encara està molt pensat per a estudiants de primera titulació i ocupació, a la UOC tenim un portafolis compost de moltes microformacions. Són apilables, de vegades formen graus; d’altres, màsters, i de vegades complementen i actualitzen la formació.

Sí, els rànquings de competències normalment situen al capdavant aquesta gran competència que es diu “aprendre a aprendre”: com l’estudiant és capaç d’assolir autonomia en els seus processos d’aprenentatge per decidir què vol aprendre i per què. Aquesta és una gran funció que fa la UOC pel seu model educatiu, proporcionar autonomia a l’estudiantat i fer-lo conscient del que està aprenent i per a què li serveix. Després hi ha allò relacionat amb la gestió del temps, la capacitat de treballar en equip, tot allò vinculat amb competències digitals i tot el que faria referència al pensament crític.

La covid va actualitzar un procés de virtualització de les proves finals que ja teníem en l’agenda. Un cop el vam desenvolupar ja no vam fer un pas enrere. L’avaluació l’entenem com un procés formatiu i amb la covid, i ara amb el ChatGPT, els processos d’autenticació i autoria els tenim suportats tecnològicament. Amb la intel·ligència artificial, el repte és com garantim que aquesta avaluació continuï sent formativa i alhora ens doni garanties suficients per constatar que qui diu que fa la feina sigui realment qui diu ser.

Sí, la presència d’avaluació continuada a la UOC és molt important i dins d’aquest procés combinem diverses estratègies d’aprenentatge i avaluació per garantir que en conjunt s’assoleixin aquests resultats d’aprenentatge. Hi pot haver des de plantejaments de reptes de difícil solució fins a l’ús de la tecnologia per fer processos d’autenticació quan considerem que són necessaris, i en alguns casos hi podem afegir oralitat a les proves. És una combinació de mètodes i metodologies que ens permet garantir l’autoria de qui les fa.

Sí, durant la pandèmia vam fer un procés d’acompanyament més intensiu en la docència remota d’emergència per fer el pas a la virtualitat d’urgència. Acompanyem no només universitats, sobretot a l’Amèrica Llatina, sinó també governs i agències de qualitat a establir mecanismes de garantia de la qualitat que donin reputació a l’ensenyament en línia. És un ensenyament que dona accés a molta gent, i en tot allò que puguem fer perquè altres països tinguin desenvolupats sistemes d’ensenyament en línia ens trobarem. Ara estem pendents de la resolució d’un projecte d’aliança amb pràcticament totes les universitats en línia europees, que coordina la UOC, l’Open EU.

Impacta en competències cognitives que fins ara consideràvem pròpies dels éssers humans, com fabricar discursos, i això és tan rellevant que ens ha fet trontollar a tots una mica. En l’àmbit de l’educació, encara ho estem assimilant, i aquí hi ha diverses estratègies possibles. Prohibir-la en seria una, que no té cap sentit perquè seria posar portes al camp. Una altra seria evitar-la, fer un pas enrere i tornar a mecanismes d’avaluació que fossin més manuals, però tampoc pensem que sigui la decisió correcta. Nosaltres optem més per un procés d’adaptació a curt termini per integrar-ne la potencialitat a mitjà i a llarg termini. Per a una universitat com la nostra, amb perfils tan diversos i volums tan grans d’estudiants, la intel·ligència artificial és una oportunitat per personalitzar i oferir un millor acompanyament, clau per a nosaltres.

La intel·ligència artificial ens permet segmentar els estudiants en funció de les seves característiques, analitzar com es comporten i establir mecanismes d’acompanyament que evitin l’abandonament, per exemple. Una altra manera en què comencem a experimentar l’ús de la intel·ligència artificial és com garantim que les nostres titulacions estan ben connectades amb les demandes del mercat de treball. Aquí estem fent servir les grans dades sobre el mercat de treball i les estem contrastant, periòdicament, amb les titulacions, de manera que els directors acadèmics saben quines competències s’estan demanant que no estan incloses en les titulacions. També estem dissenyant una eina que permetria a l’alumne dialogar amb el mercat de treball.

Fent que l’estudiant es formuli aquelles preguntes que són necessàries per fer una bona reflexió respecte al mercat de treball. Per exemple, si no et vols moure del municipi on vius o de l’especialitat, les teves oportunitats laborals són unes. Si estàs disposat a moure’t, són unes altres. Estem dissenyant aquest camí de pregunta-resposta perquè l’estudiant, en aquest procés d’autonomia, prengui les decisions oportunes.

La recerca l’orientem als grans reptes globals, com el benestar planetari, la sostenibilitat, la formació al llarg de la vida, l’impacte de la tecnologia… Les característiques que té la recerca de la UOC és que és molt multidisciplinària, que sempre la tecnologia travessa les diferents iniciatives de recerca. Tenim un edifici molt maco, el Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació, dotat d’uns laboratoris que permeten l’experimentació en l’àmbit de les tecnologies i les ciències socials i humanes, i estem en procés de consolidar aquesta recerca multidisciplinària i intensificar les relacions que tenim amb la resta del món. En el futur, o treballem amb aliances o no ens en sortirem.

La manera com ens relacionem amb altres agents d’aquest ecosistema de coneixement pot prendre formes molt diverses: de projecte de recerca, de projecte de formació a mida, de càtedra, de generació d’ocupació... En aquest sentit, disposem d’una plataforma de foment de l’emprenedoria en línia i en aquesta darrera ocasió hi ha hagut paritat en els projectes que hem acompanyat. Acompanyem aquelles propostes d’emprenedoria que sorgeixen dins de la comunitat UOC.

Crec que la llei universitària afavorirà que hi hagi més rectores perquè flexibilitza els requisits d’accés. És cert que, com que per cada catedràtica hi ha quatre catedràtics, ja hi havia un biaix d’entrada. Ens movem, i la resta d’Europa va al davant, cap a criteris d’avaluació de la contribució acadèmica més plurals, i es combinen les aportacions individuals amb les col·lectives. Jo crec que tot això afavorirà que hi hagi perfils més plurals al capdavant de les universitats. I això es corregirà amb el temps, perquè encara hi ha una tisora de gènere en l’àmbit acadèmic i que es produeix no per una contribució menor de les dones en l’àmbit científic, sinó perquè històricament aquesta contribució ha estat més invisibilitzada, i això fa que avui l’estoc de catedràtics sigui molt superior al de catedràtiques i, si no es produís la flexibilització de criteris, no ens en sortiríem. A partir d’aquí, no veig cap motiu pel qual les dones no vulguin fer el pas per ser escollides rectores.

De casos de frau d’investigadors, no n’hem detectat, per sort. Crec que pel tipus d’investigadors i investigadores que tenim i pels valors de la UOC, no en veurem. Són casos que estan fent mal, perquè posen en dubte la ciència quan el que falla és el sistema. Pel que fa a l’assetjament, tenim un protocol d’assetjament sexual (i per raó de sexe, orientació sexual i expressió de gènere) i un per assetjament psicològic laboral. En total, s’han rebut set denúncies, quatre de les quals per presumptes conductes d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. Dues persones han estat sancionades i un cas encara no està tancat.