Conflicte Bèl·lic a l’Est d’Europa
Continuen els atacs amb drons a Rússia mentre Kíiv prepara la contraofensiva
Cinc persones moren a Lugansk per un atac amb míssils HIMARS
Prigojín demana a la fiscalia russa que investigui els responsables del ministeri de Defensa
L’Exèrcit d’Ucraïna ha atacat en les últimes hores amb míssils o artilleria diversos objectius russos al front o a les zones ocupades per Moscou, en una campanya per entorpir la reacció de les tropes russes a la esperada contraofensiva ucraïnesa. Aquestes accions coincideixen amb la intensificació dels atacs amb drons o accions de sabotatge a l’interior de Rússia, que Kíiv no reivindica però que el Kremlin atribueix als ucraïnesos.
Les autoritats russes han denunciat aquest dimecres la incursió d’almenys una desena d’aparells no tripulats a l’espai aeri de Briansk i Krasnodar, pròximes a Ucraïna.
Un dels drons ha caigut en una refineria a Kuban (Krasnodar) però, segons el gabinet d’emergència regional, no ha provocat danys ni incendis a les instal·lacions. És el segon atac consecutiu contra una refineria de la zona, després d’un incident similar ahir a prop d’Afipski, també a Krasnodar.
Els serveis d’emergències de la regió de Briansk han informat que “prop de deu drons” han intentat atacar el districte de Klímovski. Segons les mateixes fonts, les aeronaus han estat abatudes o interceptades per sistemes de defensa radioelectrònica.
De la seva banda, el governador de Belgorod, Viatxeslava Gladkov, ha denunciat que diverses localitats de la província han estat “atacades per les Forces Armades d’Ucraïna”. Gladkov ha informat que almenys quatre persones han resultat ferides per un atac amb coets Grad aquesta matinada contra la ciutat de Xebekino. Els impactes han destruït totalment un comerç i han malmès una dotzena d’habitatges, dos edificis administratius i dotze automòbils.
Davant aquesta situació, ha anunciat l’evacuació a partir d’avui dels menors de dos districtes, Xebekino i Graivorono. “Els 330 primers nens seran evacuats avui a Voronezh”, a uns 200 Km de la frontera amb Ucraïna ha detallat.
La setmana passada Graivorono va patir una incursió armada d’un destacament d’un centenar de “sabotejadors ucraïnesos”, segons les autoritats russes, tot i que l’acció va ser reivindicada per dos grups russos que fan costat a Ucraïna.
Kíiv no ha reivindicat ca d’aquestes accions però sí haver destruït “tres punts de control, una zona de concentració de recursos humans de l’enemic, quatre unitats d’artilleria en posició de foc, un sistema de defensa aèria complex, tres dipòsits de combustible i lubrificants i una estació militar radioelèctrica” russos al front i als territoris ocupats.
Aquests atacs busquen tallar les vies de subministrament a les tropes russes al front i torpedinar la seva capacitat de coordinació perquè tinguin dificultats per enfrontar la contraofensiva ucraïnesa.
Cinc morts a Lugansk
Els prorussos de Lugansk han afirmat que almenys cinc persones han mort i dinou han resultat ferides en un atac ucraïnès amb missils HIMARS al poble de Karpati. Segons les autoritats imposades per Moscou, “l’enemic ha disparat quatre míssils”, tres del tipus M30A1 i un M31 i en l’atac ha resultat malmès un edifici d’una explotació avícola.
Moscou critica Occident per la seva tebior
El Kremlin ha lamentat avui que Occident no hagi condemni els atacs amb drons dimarts a Moscou. La portaveu d’Exteriors russa, Maria Zakharova, ha titllat d’ “absolutament vil” la posició d’Estats Units i la Unió Europea davant aquestes presumptes agressions ucraïneses. Zakharova ha critica que aquests països només “veuen i comenten allò que els convé” per a la seva agenda.
El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, ha dit que els hauria “agradat escoltar algunes paraules de condemna” als atacs per part de Washington i Londres. Peskov també ha qualificat d’“bastant alarmant” la situació pels bombardejos a la regió russa de Belgorod, fronterera amb Russa. “Estem realment preocupats”, ha dit.
No obstant això, el portaveu ha descartat introduir la llei marcial al país, com demanen al Kremlin “falcons” com el cap del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojín, o el lider txetxè Ramzan Kadífov, i ha assegurat que Rússia meditarà “amb clama i coherència” quina resposta donar-hi. Peskov ha recordat que la imposició de la llei marcial és una “prerrogativa de la màxima autoritat federal” i que, per ara, “no s’han pres decisions i no hi ha discussions al respecte”.
En un to menys prudent, el vicepresident del Consell de Seguretat rus, Dmitri Medvedev, ha afirmat que el Regne Unit “lliura una guerra no declarada contra Rússia” amb el seu suport militar “amb armament i especialistes” a Ucraïna. I, per tant, “qualsevol dels seus alts càrrecs, tant militars com civils, poden ser considerats un objectiu militar legítim”. L’expresident rus (2008-2012) ha reaccionat així a les paraules del ministre d’Exteriors britànic, James Cleverly, que després del suposat atac ucraïnès amb drons a Moscou va afirmar que Kíiv té dret a perpetrar accion més enllà de les seves fronteres per protegir-se.
The UK’s Foreign Secretary Cleverly has stated that Ukraine “has the legitimate right to … project force beyond its borders to undermine Russia’s ability to project force into Ukraine itself.” According to him, legitimate military targets beyond Ukraine’s border are part of its…
— Dmitry Medvedev (@MedvedevRussiaE) May 31, 2023
Prigojín demana investigar Defensa
El cap del grup de mercenaris russos Wagner, Ievgueni Prigojín, ha sol·licitat al Comitè d’Instrucció i a la fiscalia russa que investigui els possibles delictes comesos per “alts funcionaris del ministeri de Defensa de Rússia” durant els preparatius i la posada en marxa de la invasió d’Ucraïna.
Prigojín ha criticat diverses vegades el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap de l’Exèrcit, Valeri Guerasimov, de ser els responsables de l’elevada xifra de baixes dels seus mercenaris a Bakhmut per no subministrar prou munició a les seves tropes.
