Balcans
Els serbis mantenen les protestes al nord de Kosova
Washington fa una crida a rebaixar la tensió i Moscou demana evitar “accions provocatives”
El cap de l’Exèrcit italià creu que l’OTAN pot ser necessària a la zona durant “molt temps”
Els serbis del nord de Kosova mantenen aquest dimecres les protestes per demanar la retirada dels alcaldes d’ètnia albanesa elegits el passat abril, en unes eleccions que la comunitat sèrbia –minoritària al país però majoritària al nord–va boicotejar i en les que la participació no va superar el 3 % en aquests municipis.
Desenes de manifestants s’han tornat a reunir avui davant els ajuntaments de Zvecan, Leposavic i Zubin Potok, que estan protegits per soldats de la missió de l’OTAN a Kosova (KFOR). A Zvecan, on dilluns es van produir xocs que van deixar més d’una vuitantena de ferits, trenta dels quals militars de la KFOR, les tropes de l’Aliança han reforçat les tanques de metall amb concertina que protegeixen l’edifici municipal. A la zona també hi ha desplegades unitats de la policia especial kosovar amb vehicles blindats.
Entre els manifestants hi ha els funcionaris serbis de l’Ajuntament, al qual no tenen accés des que el passat divendres la policia kosovar va carregar amb força per trencar el bloqueig que intentava impedir l’accés dels nous alcaldes albanesos d’aquestes localitats, els veïns de les quals no en reconeixen l’autoritat.
Arran d’aquests aldarulls, el president serbi, Aleksandar Vucic, va posar divendres l’exèrcit en “alerta de combat” i va mobilitzar diverses unitats a la frontera amb Kosova. Va ser la segona vegada en mig any que Sèrbia mobilitzava tropes cap la frontera amb la seva antiga província, després que el desembre passat fes el mateix per la crisi de les matrícules, que va acabar al març amb un acord entre Belgrad i Pristina.
Preocupació a la Casa Blanca i al Kremlin
Washington va condemnar ahir els disturbis de dilluns i va fer una crida a totes les parts a “desescalar les tensions”. El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va demanar al primer ministre de Kosova, Albin Kurti, que els nous alcaldes puguin fer la seva feina des de fora dels edificis oficials i que retiri la policia especial de la zona, una retirada que també reivindiquen els manifestants serbis. Kurti, però, va rebutjar ahir la possibilitat de retirar els alcaldes. El cap de la diplomàcia nord-americana va instar els dos governs a reprendre el diàleg mediat per la Unió Europea (UE).
Moscou també segueix “amb molta atenció” i “preocupació” el desenvolupament de la situació a Kosova, ha assegurat aquest dimecres el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov. Preguntat per aquesta qüestió en la seva roda de premsa diària, Peskov ha reiterat el suport del Kremlin a Sèrbia: “Creiem que tots els drets i interessos legítims dels serbis de Kosova s’han de complir”. En aquest sentit, ha advertit que s’ha d’evitar “accions provocadores” que minvin aquests drets. Peskov ha afegit que, de moment, el president rus, Vladímir Putin, no preveu parlar amb el seu homòleg serbi.
KFOR per estona
L’OTAN va anunciar ahir que reforçarà la seva missió a l’enviament de 700 soldats més al nord de Kosova i amb la posada en alerta d’un altre batalló multinacional per si és necessari. El cap de l’Estat major de la Defensa d’Itàlia, Giuseppe Cavo Dragone, ha advertit avui que el contingent aliat podria continuar durant “molt de temps”. “No sé quan es donaran les condicions per a la nostra retirada de Kosova (...), però podria ser molt temps i no seria prudent retirar-nos abans que s’hagin superat les raons polítiques i socials que van motivar la nostra intervenció”, ha dit davant una comissió mixta del Parlament italià. L’almirall italià ha subratllat que en les últimes setmanes ha quedat clara la importància de mantenir-se en una zona que va ser “caldo de cultiu de conflictes històrics i d’una greu crisi política, humanitària i també militar als anys 90”.
Segons ell, la presència de tropes multinacionals ha assegurat “el reajustament constant d’equilibris” i donat l’“oportunitat a moltes generacions de viure en pau i prosperar desterrant el fantasma de la guerra a les nostres portes”. Segons ell, a Kosova ja ha passat “l’apogeu de la violència pura i dura”. “La situació continua tensa però no conflictiva. Els nostres militars saben intervenir i són mestres de la negociació. I si s’han produït pics de confrontació, és perquè era inevitable”, ha sentenciat.
Kosova va proclamar la independència de Sèrbia el 2008, tot i que Belgrad i 36 Estats sobirans més no reconeixen, entre els quals Espanya.
El govern francès critica el gest “polític” de Djokovic
La ministra francesa d’Esports, Amélie Oudéa-Castera, ha criticat aquest dimecres el missatge polític del tennista Novak Djokovic a favor d’un Kosova serbi durant un partit a Roland Garros. L’esportista va escriure en una càmera que retransmetia l’esdeveniment “Kosova és el cor de Sèrbia. Stop a la violència”.
Oudéa-Castera ha considerat que l’acció del tennista serbi va ser “militant” i “molt política” i no s’hauria d’haver manifestat durant la competició. En declaracions a la cadena pública France 2, ha considerat que el gest de Djokovic “clarament, no va ser apropiat” i ha afegit que “no es pot repetir”.
La titular francesa d’Esports ha marcat diferències entre aquest cas i el de la tennista ucraïnesa que no va voler donar la mà a una rival bielorussa al final d’un partit. Segons ella, en el context de la invasió russa d’Ucraïna i del paper aliat de Bielorússia, aquest gest “es pot entendre” perquè per als ucraïnesos “hi ha un dolor que respecto”, tot i que ha afegit que “ens agradaria que sempre hi hagi joc net fins al final per donar la mà”.
