La consellera Mas critica el “derrotisme” econòmic

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha aprofitat el seu discurs en l’última jornada de la reunió anual del Cercle d’Economia que se celebra a Barcelona per criticar el “derrotisme” que “alguns discursos apocalíptics” fan sobre l’economia catalana. Per Mas, tot i que “hi ha molt camí per recórrer” Catalunya va “en la bona direcció”, malgrat que aquest “no és un missatge que escoltem gaire”.

La titular d’Economia ha lamentat que hi hagi “altaveus a qui els agrada dir que anem malament” als quals els “ha arribat l’hora de deixar d’amplificar-los” ja que “l’economia catalana és resilient i avança amb fortaleses creixents”. Per Mas, cantar les bondats de la situació “potser no és gaire propi del caràcter català”, però creu que cal “començar a dir les coses tal com són”.

En la seva intervenció, Mas ha detallat alguns dels reptes que haurà d’afrontar el país, com ara la mateixa incertesa econòmica i el “canvi de paradigma” que suposarà el canvi climàtic, i també problemes específics com la “bossa de pobresa estructural” que cal reduir alhora que “s’adapta la força laboral a les necessitats del teixit productiu”.

Entre els aspectes positius de l’economia, la consellera ha remarcat que l’ocupació es troba en el nivell més elevat dels últims quinze anys, la força de l’ecosistema d’empreses emergents entre els primers d’Europa i la captació d’inversió estrangera productiva, que no va, ha assegurat “a territoris en decadència, sinó allà on hi ha dinamisme i unes institucions que acompanyen”.

Com a entrebancs, la responsable econòmica del govern ha apuntat la insuficiència dels comptes de la Generalitat, delmats pel “dèficit fiscal crònic”, que oscil·la, ha recordat, entre els 10.000 i els 20.000 milions anuals, “contextualitzats sobre uns pressupostos de 45.000 milions”, a més dels incompliments de la llei de finançament autonòmic i el desequilibrat repartiment del dèficit autoritzat per Europa.

Dins d’aquests dèficits Mas ha subratllat “l’alarmant” baixa inversió en infraestructures per part de l’Estat i les seves empreses públiques, que ha atribuït a “una decisió deliberada” que des del govern continuaran denunciant i exigint-ne una rectificació.

Finalment, la consellera d’Economia ha recordat els grans projectes econòmics del país que, ha recalcat, passen per protegir els sectors consolidats, però també per l’aposta de les tecnologies i els sectors emergents, com ara les tecnologies quàntiques, la intel·ligència artificial, la bioenginyeria o proteïna alternativa, i entre els exemples ha posat el projecte d’instal·lar una planta de producció de xips a Catalunya.