Barcelona tria Trias

Xavier Trias ha fet història. Ressorgit fa pocs mesos d’un retir daurat, ha tornat a l’arena política per guanyar les eleccions municipals a Barcelona, per segona vegada en la seva trajectòria política, confirmant així la intuïció política que la ciutat estava cansada d’Ada Colau i la manera de fer del govern entre els comuns i el PSC.

El consistori sorgit de les urnes d’ahir ratifica la voluntat de canvi dels barcelonins, que no han identificat Jaume Collboni com aquesta opció, però deixa un resultat molt igualat que obligarà Trias a fer bones els seus dots de negociador per aconseguir els suports suficients per ser alcalde.

Ahir Trias no en tenia cap dubte. “Seré alcalde de Barcelona”, va dir eufòric davant de la seva gent, que l’aplaudia, i al costat de Jordi Turull i Laura Borràs, que durant la campanya han tingut una presència quasi inexistent en la campanya barcelonina, de la mateixa manera que el partit, Junts. Trias és conscient que necessitarà negociar la investidura, i per això es va mostrar molt cortès amb la resta de partits, reconeixent els bons resultats del PSC i els comuns, i va dir: “Si ells volen seré un alcalde que col·laborarà amb tothom.”

Les intencions de Trias, però, les va ofegar de seguida Jaume Collboni, que, tot i quedar segon i a 18.000 vots de Trias, va avisar que vol ser alcalde. Collboni va allargar la felicitació al guanyador de la nit, i després de fer-ho va donar a entendre que haver guanyat no vol dir res. “Barcelona ha votat canvi i progrés, i el PSC no renuncia a res”, va assegurar l’artífex del pacte amb Manuel Valls del 2019, que va encetar el camí de fer alcalde el segon i no el primer, i que ara sembla que vol repetir.

Poc després, en la seva intervenció, l’encara alcaldessa, Ada Colau, va abonar aquesta via en dir: “Els progressistes sumem 24” regidors, afegint ERC en l’equació.

La jornada d’ahir va deixar una participació més baixa que la de fa quatre anys, un relleu de l’espanyolisme amb la defunció de Ciutadans, amb las seva marca oficial i també la marca blanca de Valents, però el reforçament del Partit Popular, que puja a quatre regidors, i l’entrada al consistori de Vox.

Amb tot, l’espanyolisme perd pes, passant de 8 regidors a 6. És evident que la resta del vot d’aquest segment ha anat a Jaume Collboni, que es reivindica com “lleial a l’Estat”. Collboni va fer un bon resultat, seguint la petjada del bon paper del seu partit arreu del país, però ha vist frustrada la seva intenció de quedar primer, tot i que el fet d’avantatjar els comuns de 141 li van donar peu a proclamar-se el líder del progressisme a Barcelona que intentarà un pacte per assolir l’alcaldia.

La resolució del segon lloc a Barcelona es va batallar vot a vot fins al final, amb només desenes de sufragis a favor del PSC, que, finalment, li van donar 10 regidors per davant els 9 dels comuns. Això va retardar la intervenció pública de Collboni i Colau, que van esperar a conèixer el resultat definitiu. A la fi, Trias va sumar 149.235 vots; el PSC, 131.735, i els comuns, 131.594.

Al seu torn, Ernest Margall, el gran perdedor de la nit, passant de 10 a 5 regidors, va retreure la polarització de la campanya i va avisar que el seu partit està disposat a garantir la formació d’un govern fort i estable per a la ciutat.