Almeida mira a Vox i el PNB vol retenir les tres capitals
L’alcalde de Madrid lluita amb Rita Maestre (Més Madrid)
El frau al vot per correu a Melilla i Mojácar enfanga el dia
Les urnes s’obren avui a 8.131 municipis d’arreu de l’estat, però no totes les batalles són igual de cruentes i de mediàtiques. A Madrid, l’alcalde des del 2019, el popular José Luis Martínez-Almeida, mira a Vox perquè cap enquesta li dona majoria absoluta sense Javier Ortega-Smith tot i créixer sobre les cendres de Cs –la fins ara vicealcaldessa, Begoña Villacís, es juga sobreviure o desaparèixer com ja ha fet a la Comunitat–. L’esperança de l’esquerra l’aplega Rita Maestre (Més Madrid), ja que l’aposta del PSOE per l’exministra d’Indústria Reyes Maroto no ha suposat un revulsiu electoral respecte a l’exseleccionador de bàsquet Pepu Hernández i, a més, hi ha un tercer candidat progressista, l’atleta Roberto Sotomayor (Podem-IU). Al País Basc, el PNB desafia la proesa del 2019 de retenir les tres capitals (Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià) tot i la puixança d’EH Bildu.
A València, on la vicepresidenta Yolanda Díaz va demanar el vot per a l’actual alcalde Joan Ribó (Compromís) en un acte en què hi era la candidata de Podem-Esquerra Unida Pilar Lima, es viu un estret frec a frec. Ribó guanyaria les eleccions, però l’alcaldable del PP, María José Catalá, podria conquerir la majoria absoluta si pacta amb Vox. En aquesta campanya, Lima ha denunciat el programa El Hormiguero (Antena 3) de Pablo Motos per al·ludir ell i el còmic Miguel Lago en to de burla al fet de ser “sorda i bollera”.
“El sistema més segur”
El frau en el vot per correu a Melilla –on es dispara al 21% del cens (11.700 vots, el triple que el 2019) per la trama “a gran escala” (segons la fiscalia anticorrupció) de compra de sufragis des de 50 a 200 euros que afecta la Coalició per Melilla de Mustafa Aberchan– i a Mojácar (Almeria) –els números dos i cinc del PSOE estan processats per delicte electoral– ha enfangat el 28-M. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, tancava la campanya exigint fer front a “la corrupció electoral” dels que “volen guanyar amb trampes i enganys”. “El sistema electoral espanyol és un dels més segurs i garantistes del món”, va dir ahir el secretari d’estat de Comunicació, Francesc Vallès.
Forats a la Loreg del 85
Els episodis de frau han obert el debat de si l’actual regulació a través de la llei orgànica de règim electoral (Loreg) del 1985 té escletxes permeables al frau. Una de les solucions trobades –i implantada a Melilla a mig procés– és exigir la presència del votant amb el DNI a l’oficina de Correus en el moment de votar, una exigència que ja està en vigor en els dos passos previs: el de la sol·licitud del vot per correu i el de l’entrega de la documentació. La Loreg només fixa que, un cop ha escollit el vot, el votant “el remetrà per correu certificat”, així que ho pot fer una altra persona.