El cens electoral creix un 3,5% enguany
Els 535.257 gironins i gironines cridats a les urnes aquest 28-M són 18.273 més que el 2015, mentre que el nombre d’estrangers amb dret a vot minva lleugerament
Triaran 1.963 regidors
Un total de 535.257 gironines i gironins estan cridats avui a les urnes en els 221 municipis de la demarcació. A partir de les nou del matí quedaran constituïdes les 860 meses de votació, distribuïdes entre 384 col·legis electorals, oberts al públic fins a les 20 h, com és habitual. Aleshores arribarà el moment d’iniciar l’escrutini decisiu, que al cap d’un parell d’hores permetrà començar a visualitzar com queda repartit el mapa de poder municipal fins al 2027.
La governabilitat, doncs, quedarà en mans dels 1.963 edils electes, que en molts dels municipis més poblats –si es manté la tendència a la fragmentació de vot i amb diversos rècords de llistes esmicolats aquest 2023– estaran obligats a entendre’s. En moltes poblacions, sobretot ERC, però també Junts –les dues formacions que es disputen la victòria moral d’assolir més vots a la demarcació–, han evitat comprometre’s a no pactar amb les forces que van aprovar l’article 155 a les Corts espanyoles el 2017, després de l’1-O.
Aquest fet permet recuperar centralitat al PSC, que podria ser àrbitre sobretot a les poblacions urbanes i del litoral. Però també s’ha de comptar amb el creixement de la CUP i llistes vinculades –com ara Guanyem Girona–. I amb uns comuns que han treballat per créixer en candidatures. En paral·lel, empeny el teixit de candidatures independents, cada cop més organitzat a la Selva i a l’Empordà, on ja tenen presència a la Diputació. I la dreta espanyolista, en canvi, es debat entre el PP i Valents, que han mirat de rescatar noms de Ciutadans, formació que només competeix en nou poblacions. I Vox, l’única formació amb la qual ningú vol parlar.
En conjunt, hi haurà 20 regidors més que el 2019. Banyoles és la que en guanya més –ja que ha assolit els 20.000 habitants–, quatre, que fan créixer el ple de 17 a 21. Deu municipis més en sumen dos: Bescanó –d’11 a 13 edils–, l’Armentera, Bàscara i el Port de la Selva –de 7 a 9–, i Das, Pontós, Sant Ferriol i Sant Martí Vell –dels 5 actuals a 7–, i Meranges i Palau de Santa Eulàlia –de 3 a 5–. Serien 24 més respecte als 1.943 regidors de fa quatre anys, però cal descomptar-hi els quatre –dos i dos, respectivament– que perden Riumors i Ullastret, que, amb menys població, passen de set edils electes a només cinc en els nous plens.
La participació, incògnita
La població gironina ha anat creixent de manera sostinguda en els darrers anys. Però el nombre d’habitants amb dret a vot avui repunta més, un 3,5% respecte al 2019, mentre que aleshores hi havia un increment de l’1,8% respecte a les dades del 2015. Aquest cop hi sumen, tot i les baixes imprevistes de persones que van morir arran de la pandèmia, les que han fet 18 anys i el transvasament de població d’altres zones de Catalunya que s’hi han instal·lat, una tendència a l’alça accentuada des del 2020 per la conversió de segones residències en primeres. El cens va a l’alça sobretot al litoral, i també a Girona capital, Salt, Banyoles, Olot, Puigcerdà i Santa Coloma de Farners. Però recula, per exemple, a Figueres, un dels municipis on es detecta moviment de veïns cap a poblacions de la rodalia. El cens d’estrangers amb dret a vot, per contra, decreix en 326 electors –dels 13.785 del 2019 als 13.459 actuals–, amb predomini de romanesos i de francesos, però també d’italians i d’alemanys.
L’evolució natural de l’electorat sempre garanteix canvis en la tendència de vot, però ara s’hi afegeix un petit percentatge de població empadronada que no se sap si hi resideix efectivament ni si participarà en els comicis. A aquest fenomen, cal afegir-hi la incertesa de les xifres d’abstenció, que en les darreres conteses municipals va ser força elevada els anys 2011 i 2015, sobre el 41% en general. Però es va donar pas a un increment de la participació el 2019, quan va assolir un 65,89%. Coincidia amb les europees i amb un independentisme encara en tensió.
LES XIFRES
Canvi de col·legis a Girona
Girona capital habilita avui divuit col·legis electorals, amb 104 meses, i com a novetat respecte a les últimes eleccions catalanes, celebrades el febrer del 2021, les meses de l’Auditori s’han traslladat al Palau de Fires, i les escoles de Taialà i Pla de Girona tornaran a ser seus després que aleshores quedessin substituïdes pel Pavelló Municipal Girona-Fontajau i pel complex esportiu Palau, respectivament. Aquests canvis estaven motivats per la pandèmia, per evitar aglomeracions. Un total de 68.515 persones residents a la ciutat poden votar en aquests comicis.
