Trias veu la llum

Des del fons de la sala, una dona alça la veu i es fa sentir: “Barcelona és fosca!” Xavier Trias, des del faristol, l’ha escoltada, li dona la raó i hi posa llum assegurant que aquesta és una de les coses que cal millorar a la ciutat.

És un Trias content, simpàtic i que aconsegueix fer trempar la gent quan en un moment de la seva intervenció diu: “Jo estimo Jordi Pujol!” I de seguida genera un aquelarre d’orgull convergent entre el públic, en què una veu femenina s’alça per confessar-se: “Jo també!” I encara una altra: “Jo també!”

Tabú superat. Debat a TV3, també superat. Recta final de la campanya amb vent a favor. Acte amb la gent gran, la seva, al matí, i míting a Sarrià Sant Gervasi, a la tarda, també amb la seva gent. Tot li somriu, a Xavier Trias, aquest matí de dimecres, un dia lluminós de primavera a Barcelona. Que està content es nota així que entra a la sala d’actes de la Casa Rius, al carrer Enric Granados, on el candidat comença a repartir petons i abraçades entre el públic, majoritàriament femení –estem parlant de gent gran, i l’esperança de vida és més elevada entre les dones que entre els homes–, que l’ha anat a escoltar en l’acte sectorial de propostes per a la tercera edat.

A primera línia de l’auditori, una dona, també d’edat que ja comença a ser avançada, de qui Trias es confessa enamorat, Núria de Gispert, exconsellera de Justícia i expresidenta del Parlament. Al seu costat, una altra dona, Neus Munté, que intervé abans que el candidat per explicar que l’opció de Trias per Barcelona vol plantar cara a l’edatisme, concepte que en una societat en constant envelliment cada cop se sentirà més i que vol dir discriminar una persona per qüestió d’edat. És allò de combatre la Barcelona fosca a què ha al·ludit abans l’espontània, i denunciar les llambordes que s’estan posant a l’eix verd de Consell de Cent sense pensar en els que van en cadira de rodes, denuncia Trias.

El candidat connecta ràpidament amb els jubilats, que l’escolten quan els explica que ell també n’estava, de retirat, però passa que, segons va dir, “en ocasions a la gent gran se’ns necessita”. I aquesta necessitat inclou el seu retorn a la política, que en un primer moment va ser espaterrant, amb totes les enquestes a favor, després es va enfosquir, perquè la realitat de la campanya és dura, i ara, en la recta final del procés electoral, sembla recuperar la llum.

I, com que encara està en campanya, Trias no deixa de fustigar el seu oponent Collboni –“ara li dic «l’escolanet», perquè fa veure que no ha fet res”–, avisa que està disposat a pactar amb tothom menys amb Colau i es mostra convençut que diumenge guanyarà.

Tornant als vells, Trias els recorda que, “amb el president Pujol”, de tant en tant feien una carta de felicitació a una persona centenària i que ara cada cop n’hi ha més: “Com la mare de la meva consogra, de 103 anys.” I aleshores fa riure explicant com aquesta dona va superar una fractura de fèmur i la covid, i ara es queixa perquè no la deixen sortir tot i estar en plena forma.

Una cosa més, i una nova referència convergent. Trias recorda els seus dos mestres, Josep Laporte i Jordi Pujol. “Em van ensenyar que fer política és estimar la gent. I que no t’han d’estimar els propis, sinó els altres”, que és com dir que si diumenge el fan alcalde governarà per a tots ells.