Cara a cara a tres

No va ser un debat a set, va ser un cara a cara amb la intervenció d’un tercer. El debat decisiu de TV3 amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona es va centrar, com no havia estat fins ara, en una disputa directa entre Ada Colau i Xavier Trias, amb Jaume Collboni aixecant el dit per reivindicar-se com l’alcalde in pectore de les enquestes. Tots tres a la recerca del vot indecís que els pot donar l’alcaldia.

En centrar el debat entre l’actual alcaldessa i el seu antecessor hi va ajudar el fet que la realització del programa va posar Trias i Colau de costat. Així, Trias només s’havia de girar a l’esquerra per dirigir-se a Colau i recordar-li el que li ha dit durant tota la campanya: que ell ho havia fet millor. “Quan jo vaig deixar de ser alcalde la preocupació per la seguretat era del 3,4% i ara és del 24%, va resumir Trias en plantejar qui és el bo i qui el dolent.

La resta va ser una nova demostració de coneixement de ciutat i un intent, no sempre reeixit, d’entrar en el debat del club dels tres per part d’Ernest Maragall, i una altra picabaralla a tres, la dels partits que es diuen constitucionalistes i que en algun moment va seguir per camins aliens al debat general.

En aquest costat del ring va sorprendre la intenció de Daniel Sirera de guanyar vots des del minut zero posant-se una corbata color verd Vox, o el formalisme d’Anna Grau per mostrar als votants espanyolistes que Ciutadans és encara un partit presentable, que genera “confiança”.

Ernest Maragall va sortir a l’atac volent mostrar-se fort, repartint en la primera intervenció a Ada Colau, Jaume Collboni i Xaver Trias, i sent el primer a replicar a la candidata dels comuns en el primer tema de debat que es va posar damunt la taula. Conscient que el PSC li ha agafat la davantera, Maragall va fustigar Collboni, i el candidat socialista va voler girar l’estratègia, ressaltant que els atacs se centraven en la seva persona “perquè les enquestes diuen que seré el proper alcalde”.

“I vostè s’ho creu?”, va replicar Xaviet Trias, que durant el debat va adoptar la posició del pescador tranquil que es posa a la platja pacient, conscient que, si ho fa bé, anirà pescant un a un, amb paciència, I ahir Trias ho va fer bé, millor que en altres debats, i amb paciència va tenir el seu moment fins arribar a tenir un buscat cos a cos amb Colau, que va reblar amb un “amb vostè van bé els que tenen diners”.

Ahir l’alcaldessa va tornar a demostrar que en campanya està més còmoda en mítings amb Yolanda Díaz que debatent als platós. Tot i això, va quedar clar que les enquestes l’obligaven a colpejar Collboni, i quan aquest li va dir “jo he hagut de fer alcalde” Colau li va respondre, “per això ha marxat del govern?”.

Les topades Colau-Trias van ser més freqüents, amb la voluntat de tots dos candidats de transmetre la idea que diumenge el vot útil només té dues opcions, i aliè a aquesta joc a dos, Collboni es va haver de mantenir al marge per anar repetint “quan sigui alcalde...”. Molt clar, però, tampoc ho té, i per això va buscar el fetge de Trias quan li va recordar que Laura Borràs havia participat en els “1.000 dies de tall a la Meridiana”. També va voler parlar de la crisi independentista el candidat Sirera per atacar Trias. Aquí l’exalcalde va tornar a sortir guanyador del duel recordant al candidat popular el joc brut del seu partit, “que es va inventar que tenia 12 milions a Suïssa”.