El desencís popular, a prova

Demà a Grècia es decideix el futur del mandat del primer ministre, el conservador Kyriakos Mitsotakis. El 21 de març Mitsotakis va demanar la dissolució del Parlament a la presidenta Katerina Sakellaropoulou, i, posteriorment, va convocar eleccions per al 21 de maig. El seu mandat, oficialment, s’acaba al juliol.

Mitsotakis és el representant del Nou Partit Democràtic, d’ideologia conservadora i proper als empresaris, que ha aconseguit una estabilitat econòmica al país atraient la inversió privada. En aquesta línia, el partit ha estat criticat pel fet de tenir unes relacions de privilegi amb algunes companyies. Mitsotakis, en anunciar les noves eleccions, va fer balanç de la seva legislatura: “Sé que, malgrat les mesures positives, els salaris continuen baixos al nostre país i la sanitat pública encara té ferides per curar. L’Estat ha d’esdevenir més eficaç. Els nostres joves necessiten més atenció.”

La popularitat de Mitsotakis ha anat disminuint durant el seu mandat. El darrer motiu va ser l’accident ferroviari del 28 de febrer a la vall de Tempe, a la regió de Tessàlia, on van morir 57 persones i 85 van resultar ferides. Va ser l’accident ferroviari més mortal de Grècia des del 1968 i es va produir en una de les línies principals que connecten el país, la que va d’Atenes a Salònica, dues de les ciutats més importants. Dos trens, un de passatgers i l’altre de càrrega, van xocar després d’estar més de quinze minuts a la mateixa via. Al principi, el govern va culpar-ne el cap d’estació i des de molts mitjans de comunicació es va donar suport al discurs institucional. La gent, però, va sortir al carrer a manifestar-se per la mala gestió del govern en el sector, culpable també de l’accident –ja hi havia hagut queixes anteriorment per l’estat de les infraestructures ferroviàries–, i per la mala cobertura dels mitjans. Un exemple de la mala legislació es va veure en la publicació de l’Autoritat Reguladora de Ferrocarrils, que va denunciar que més de setanta encarregats d’estació de tren estaven contractats amb “una preparació deficient”. El ministre de Transports, Kostas Karamanlis, va dimitir l’1 de març. Però, per a sorpresa de la majoria, es torna a presentar a les llistes del Nou Partit Democràtic en aquests comicis.

El govern va aprofitar la polèmica per criticar l’antic mandat, en mans del partit majoritari de l’oposició, Syriza, emmarcat dins l’esquerra radical. Es va apel·lar al retard a l’hora de posar en pràctica el “Contracte 717”, elaborat el 2014 amb l’empresa estatal de ferrocarrils (OSE). Aquest pla marca una sèrie de mesures de seguretat automatitzades en el tram on hi va haver l’accident que en el seu moment no es van fer efectives. Malgrat tot, les manifestacions del març es van produir en un context de descontentament generalitzat i l’accident va ser la gota que va fer vessar el vas. Una altra de les causes és l’augment de la violència policial durant el mandat de Mitsotakis, que es va tornar a fer present amb les actuacions de les forces d’ordre en les protestes.

En l’àmbit internacional, el debat públic se centra en els canvis que hi pot haver en la defensa de les fronteres. El govern actual presenta les polítiques d’immigració del seu mandat com un dels seus punts forts, i les defineix com a “dures però justes”. Contràriament, segons algunes ONG, l’executiu ha incrementat les repatriacions il·legals de refugiats que buscaven l’accés a Europa des del mar. A més, s’han aplicat altres pràctiques, defensa Eva Cossé, investigadora a l’organització Human Rights Watch: “Els últims anys hem informat del patró sistemàtic de brutals expulsions de migrants i sol·licitants d’asil per part de la policia de fronteres grega al riu Evros. Aquest any, per primer cop, també hem documentat expulsions col·lectives de sol·licitants d’asil a l’interior de Grècia.”

El descontentament general hi és sobretot per part dels joves, que veuen la necessitat de marxar del país per poder-se desenvolupar en millors condicions. Un exemple és la Fotini Corniglia, estudiant de 23 anys que ara està fent un màster als Països Baixos i que de moment no tornarà a Grècia: “Encara que no hi hagi tanta crisi, la gent jove prioritza marxar anys per la falta de meritocràcia, els salaris baixos i les condicions laborals. A més, molts no veiem una opció d’oposició real.” En aquestes eleccions voten 444.000 joves per primera vegada, que seran clau en el resultat final.

El principal partit de l’oposició, Syriza, està encapçalat per Alexis Tsipras, que va ser primer ministre del 2015 al 2019. El seu mandat es va caracteritzar per una economia inestable i per propostes populistes. Més enllà de Syriza, els partits que formen el Parlament són el partit socialdemòcrata Pasok-Kinal, el Partit Comunista grec, el partit d’extrema dreta Solució Grega, el partit d’esquerres europeista MeRA25 –encapçalat per l’antic ministre d’Economia durant el mandat de Syriza, Yanis Varoufakis– i el partit de la dreta conservadora, el Partit Patriòtic pel Canvi.

Els últims sondejos indiquen que la victòria serà per al partit del primer ministre actual, el Nou Partit Democràtic, encara que les estadístiques assenyalen que aconseguirà el 30% dels vots. A Syriza se li preveu el 26%, només quatre punts per sota. Les enquestes indiquen que indiferentment de qui guanyi seran necessàries les coalicions per poder governar. A més, serà la primera vegada que el recompte dels vots es fa amb el sistema de proporcionalitat, que marca que els vots dels partits que no aconsegueixin un mínim d’un 3% es dividiran de manera proporcional entre els altres. Així mateix, no es pot governar si no s’aconsegueix el 50%. Per tant, és més difícil obtenir el percentatge per poder governar de manera autònoma.

Aquest sistema, que es considera un dels més democràtics, va ser proposat per Alexis Tsipras, ara cap de l’oposició, durant el seu mandat. En el cas de les eleccions de demà, si no hi ha majoria, el partit guanyador disposarà de tres dies per buscar aliats. Si no pot establir un acord, serà el partit majoritari de l’oposició qui tindrà també tres dies per trobar una aliança. I si en aquest cas tampoc s’assoleix formar govern s’hauran de convocar uns nous comicis.Un dels partits clau per poder fer coalició, tant si guanya el Nou Partit Democràtic com Syriza, és el Pasok-Kinal, que representa la tercera força en nombre d’escons al Parlament. Tot i això, l’aliança no serà fàcil. Un dels motius principals és el cas d’espionatge de l’agost passat. Syriza va presentar una moció de censura amb el suport de tota l’oposició contra Mitsotakis per irregularitats en el control dels serveis d’espionatge secrets hel·lènics (EYP). Tsipras va acusar el govern de fer una sèrie d’escoltes a membres de partits polítics –entre els quals hi havia Nikos Androulakis, líder del Pasok-Kinal–, militars i periodistes.