política
Suïssa va rebutjar col·laborar contra Tsunami per terrorisme
El país helvètic va considerar «desobediència civil» les mobilitzacions de l’entitat a qui no considera una organització criminal
L’Audiència Nacional el qualifica d’“amenaça excepcionalment greu per a l’Estat”
Les autoritats suïsses van negar-se a col·laborar en la investigació espanyola contra Tsunami Democràtic perquè van descartar que les mobilitzacions promogudes per l’entitat fossin constitutives de terrorisme o organització criminal segons el codi penal suís. L’Oficina Federal de Justícia de Suïssa va respondre a la comissió rogatòria del 16 de gener del 2020 del ministeri espanyol de Justícia que els fets atribuïts a Tsunami pel magistrat del Jutjat Central d’Instrucció num. 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal Junquera, «tenen a veure amb diverses manifestacions de desobediència civil contra el poder central espanyol», entre les quals bloqueigs d’infraestructures, pertorbacions i manifestacions, per exemple, contra la monarquia, considerades «de caràcter polític».
Encara que algun dels fets atribuïts a Tsunami podrien ser delicte al codi penal suís, les autoritats del país recordaven a les espanyoles que només podrien avenir-se a col·laborar en el cas excepcional que aquells fets haguessin posat en risc «la vida o integritat física de persones (segrest d’avió, ús de mitjans d’extermini massiu, provocació d’una catàstrofe o presa d’ostatges)», extrems que no es van produir en cap cas.
En segon lloc, la justícia suïssa va informar a l’espanyola que, fins i tot en el cas de no considerar polítiques les activitats de Tsunami denunciades per l’Audiència Nacional, el codi penal suís exigeix per al supòsit d’organització criminal o terrorista que aquesta faci «actes criminals de violència» com «assassinats» o accions d’ «extorsió» o «xantatge» per aconseguir finançament, extrems que tampoc es van donar. «Els fets descrits no corresponen als supòsits. No es desprèn l’ús de la violència criminal», va concloure l’Oficina Federal de Justícia per denegar la col·laboració sol·licitada pel magistrat de l’Audiència Nacional que, entre altres coses, demanava tota la informació disponible sobre un compte bancari atribuït a Tsunami de l’entitat suïssa CIM Banque Ginebra-Wollerau-Lugano.
En el marc de diligències secretes per terrorisme contra Tsunami, el jutge Abascal demanava a les autoritats suïsses, per exemple, tota la informació de targetes de crèdit, productes financers i bancaris, titulars, persones autoritzades i vinculacions del compte suís, a més dels moviments del compte des de la seva creació, les transferències rebudes i emeses i el nom dels destinataris de xecs emesos des del mateix.
El jutge justificava la petició rogatòria atribuint a Tsunami els «múltiples incidents» que es van produir a Catalunya i Barcelona durant les protestes contra la sentència d’empresonament als líders independentistes, episodis que «van derivar en violents disturbis i accions subversives contra les institucions, edificis públics i els membres de les forces i cossos de seguretat denotant una directa intencionalitat de desestabilització». Posava els exemples de les protestes a l’aeroport del Prat, contra la visita del Rei a Barcelona pels premis Princesa de Girona i pels «actes de desobediència a la Junta Electoral Central» del 9 de novembre del 2019, vigília de les eleccions generals. El magistrat espanyol considerava el compte suís un possible mitjà de finançament de Tsunami les activitats del qual va qualificar en la petició rogatòria d’ «amenaça excepcionalment greu per a l’Estat i la integritat territorial del mateix amb indubtables possibilitats de subvertir i pertorbar l’ordre constitucional».
